Hi ha gent -bastanta- a qui no interessa la independència d’aquest país perquè el seu projecte és ajudar a que guanyi Podemos a Madrid, de la mateixa manera que van apuntar-se a l’extensió territorial del 15M de la Puerta del Sol. És una opció prou popular com per aconseguir una victòria, curta però clara, a l’Ajuntament de Barcelona. Ja sé que és una simplificació i que la candidatura d’Ada Colau conté més coses, però crec que l’actual alcaldessa és l’opció de la immensa majoria dels que pensen així.
Paral·lelament, a l’altre extrem social també hi ha una franja que vol quedar-se a Espanya, però a la d’ara. Es tracta de les elits que han mantingut recursos i privilegis gràcies a l’opacitat del règim del 78. Són els que han rebut les gràcies del BOE que sobraven després d’alimentar les empreses de l’Ibex. Quantitativament són pocs, però tenen diners.
Diuen que són aquests els que empenyen Josep Antoni Duran Lleida a afrontar una aventura en solitari, acompanyat per la meitat d’Unió que, pel que sigui, encara li és fidel. I, francament, espero que aquesta opció es materialitzi i que el final de la carrera política de Duran no sigui la jubilació daurada que sempre ha imaginat, sinó que vingui després d’una nit electoral fosca i implacable. Els fulls de la història es giren així.
