Des que El Món em va demanar que hi col·laborés quinzenalment amb un article, n’he escrit uns quants sobre la corrupció i el frau. Contra el que més m’emprenya, m’enerva i em desanima de la política i de l’exercici del poder, de qualsevol poder, de qui té capacitat d’influència sobre d’altres. Avui hi llegeixo sobre la roda de premsa de l’Oficina Antifrau de Catalunya per fer públiques directrius per evitar les situacions d’irregularitat en la vacunació contra la COVID, per anunciar que investigarà les denúncies que se li presentin i per reclamar que les administracions concernides obrin expedients perquè “aquestes actituds contràries a l’interès general no poden quedar impunes i sense resposta (…) perquè les vacunes s’han comprat amb diners públics i estan sota la responsabilitat i control de les institucions amb una funció clara de salut pública”. És inevitable assenyalar les declaracions i l’actitud de la nova ministra de Sanitat espanyola circumscrivint la (no) persecució dels casos de corrupció vaccinatòria d’alcaldes i càrrecs polítics a la mera sanció social.
Que necessària que és la sola existència de l’OAC i la seva funció divulgadora, preventiva i analítica sobre la corrupció i els seus efectes. Cada dos anys, des del 2010, elabora un baròmetre sobre les percepcions i actituds de la ciutadania al voltant del fenomen de la corrupció a Catalunya. Per què la ciutadania no castiguem la corrupció, o no sempre ho fem? L’investigador Marc Guinjoan va elaborar una Anàlisi del fenomen de la corrupció a Catalunya a partir de les dades del cinquè Baròmetre de l’Oficina Antifrau de Catalunya, de l’any 2018, i hi concloïa que “els votants poden eximir un partit de les responsabilitats sobre un cas de corrupció quan no disposen de la informació necessària per avaluar el cas; quan es fa difícil identificar qui és el responsable de l’acte corrupte; quan no es dona credibilitat al cas que es presenta; quan no es disposa d’una alternativa política satisfactòria a qui votar; o quan el votant pot extreure rendes del mateix acte corrupte”. I jo hi afegiria, quan des de les mateixes instàncies de poder de l’administració es banalitza i es relativitza i/o s’engega un ventilador desinformador. Quan a la pràctica no es fa res per evitar-la, per combatre-la i per castigar-la. El 14F tenim unes eleccions que han de triar el Parlament que escollirà president que farà govern per a la pròxima legislatura: votem també contra la corrupció, els seus banalitzadors i encobridors.
218 
77 
