Educació

"La quantitat d'educació que rep l'individu mitjà en la nostra societat és excessiu, mal enfocat i totalment ineficient"

La incapacitat de proveir al públic d’una educació satisfactòria contrasta amb l’eficiència amb la que els telèfons mòbils arriben al consumidor. O les torradores, o el pa. Potser el fet que sigui un servei públic hi té alguna cosa a veure.

En un del últims podcasts de Lew Rockwell és comentava l’excés d’educació als EUA. Passa també a la nostra societat. La quantitat d’educació que rep l’individu mitjà en la nostra societat és excessiu, mal enfocat i totalment ineficient. Degut en gran part pel fet que la majoria de matèries que s’estudien a les escoles i universitats és irrellevant o fins i tot en qualque cas nociu(1). S’ha de desconfiar de la voluntat de l’estat de mantenir la gent estudiant el més temps possible quan l’origen de tal instrucció no prové del propi individu.

Les idees han de competir. Només el raciocini humà exposat a totes les teories en pot destriar les correctes. Una universitat socialista com la nostra en la que les matèries a estudiar s’imposen des d’un ministeri i en que el pensament s’oficialitza porta als resultats pobres que coneixem. No és casualitat que les universitat anglosaxones que consideren l’educació un mercat tinguin millors resultats, treguin més patents i que d’allà en surtin els millors historiadors per posar un exemple en el camp humanístic. No es que siguin mes intel•ligents, és que tenen una universitat lliure per contra a una funcionarització del pensament.

Les pitjors conseqüències però, com sempre, són en l’àmbit polític. Deia Aaron Russo que quan va preguntar a Nick Rockefeller perquè havia promogut el dit alliberament de la dona a través de fundacions la resposta fou que per taxar la meitat de la població que ara treballaria i perquè si les mares treballen l’escola, l’estat, n’esdevé la mare. Avui en dia, i en la majoria dels casos, en els pitjors casos, els valors no passen de pares a fills sinó que venen donats per l’escola. La temptació a adoctrinar-los en la ideologia de l’estat, en l’estatisme, no passarà desapercebuda al lector.

Especialment si la interferència col•lectivista de l’administració limita les possibilitats d’escollir dels pares. En els propers anys s’ofereix, de la mà dels problemes econòmics de les administracions públiques, l’oportunitat de guanyar terreny perdut al monstre per part de la societat.

(1) Economistes Keynesians encara pul•lulen per les facultats com si res. Com si la crisi econòmica no anés amb ells.

Nou comentari