Alícia Sánchez Camacho es va comprometre, fa quatre anys, a acabar amb les llistes fantasma. No ho ha fet. I el PSC ha volgut camuflar la seva davallada territorial fotocopiant els DNI’s d’un grapat dels seus militants i fent-los candidats a pobles que, sovint, no saben ni on són. Tots dos partits tenen en comú un menyspreu evident cap als ciutadans d’un gran nombre de municipis que són utilitzats, contra la seva voluntat, per recaptar diners a costa de la democràcia.
Així les coses, és una exigència cívica que tots dos partits renunciïn a aquestes llistes. No pot ser que el PP exigeixi la retirada d’una candidata de Sant Cugat perquè es defineix com a independentista i, per contra, mantingui uns noms que no tenen cap relació amb el poble on es presenten a l’alcaldia. Exigència radical en un cas, laxitud absoluta en l’altre. Pura conveniència. Cinisme polític.
I, en qualsevol cas, PP i PSC han de renunciar als 601.244 euros de diner públic que, en cas contrari, recaptarien de forma immoral. Quina legitimitat tindrà Miquel Iceta quan critiqui les retallades socials si, en paral·lel, el seu partit s’embutxaca una quantitat molt important de diners que podrien anar a les finalitats socials que diu defensar. I amb quina autoritat intervindrà Sánchez-Camacho al Parlament quan es queixa dels diners que, suposadament, el Govern inverteix en qüestions que ella defineix com a “identitàries”. Què és millor, dedicar diners al PP o a la promoció exterior de Catalunya?
I, si us plau, estaria bé que aquestys dos partits deixessin de caracteritzar els municipis petits com unes societats opressives i desinformades. No són aquests ciutadans els qui han els demanat llistes fantasma o sigui que, a sobre, no cal que els insultin.
