Diguemno.cat

Hem d’admetre que el Laporta és l’única persona d’aquest país a qui podem referir-nos com a President sense que ens caigui la cara de vergonya. Al Barça, les coses potser no s’han fet del tot bé, però tampoc podem esperar triomfar sempre i, com diu l’amo del bar on solc seguir els partits, el que ens passa als més joves és que estem massa ben acostumats. La moció de censura em sembla completament fora de to, perquè al president cal jutjar-lo al final del seu mandat, que és el com es fan les coses. I el Laporta no és sant de la meva devoció, però ara el Barça té un honor gràcies a ell, i ara el club vol representar un país que necessita lideratge i una mica d’esperança. Són més que discutibles les seves actituds xul·lesques, també, però el cert és que les enganxades han estat comptades i perfectament podrien haver passat desapercebudes: els periodistes mai no han acabat de pair el fet d’haver-se quedat sense entrades per treure’s un sobresou. I fa ràbia que prosperin iniciatives només quan les coses van maldades, i és així com sempre es proclamen salvadors els qui després acaben fent més mal encara. La moció presentada per l’equip d’Oriol Giralt no només és oportunista, sinó que a més a més no proposa cap mena d’alternativa ni cap idea per millorar tot el que incansablement critica. Els criminals que gràcies a la directiva Laporta no han tornat a posar els peus al camp, o com a mínim no de la mateixa manera, donen suport a la moció. I bé, un grup de socis barcelonistes ha començat a dir no a la moció de censura i sí a un Barça unit a través de diguemno.cat, perquè malgrat la mediocritat de la darrera temporada cal mantenir-se serè i no deixar-se endur per propostes de desesperació. No és una iniciativa a favor del Laporta, perquè no és això el que es votarà el dia 6, sinó en contra d’Oriol Giralt, un home mediocre incapaç de liderar res amb pinta de cacic i de qui sempre, a les organitzacions a les quals ha participat, tothom ha volgut allunyar-se. És amb gent com els promotors de diguemno.cat que s’aixeca el país, o s’intenta. El Barça és l’única institució seriosa que ens queda, l’únic representant digne, i hauríem de procurar preservar-lo.