La pandèmia ha accelerat molts canvis que ja s’intuïen i un dels més evidents afecta al sector financer. La banca tradicional, en gran part, està deixant de ser un negoci atractiu, amb uns costos desmesurats i unes estructures mastodòntiques cada cop més difícils de sostenir. D’aquí l’opció de les fusions i absorcions, orientades a generar entitats de dimensió internacional que esdevinguin sistèmiques i així protegir la seva presència futura en els mercats. Això, d’una banda, de l’altra els grans bancs també intenten adaptar-se a un entorn cada cop més volàtil i marcat per les tecnologies d’última generació. A Catalunya, CaixaBank ha optat per guanyar dimensió i rebaixar costos a partir de la integració de Bankia, una operació que situarà l’entitat de les torres negres com a referència a Europa. El Banc de Sabadell, en canvi, ha renunciat a un acord amb el BBVA molt difícil de vendre socialment i amb riscos molt seriosos derivats del cas Villarejo.
Però el sector financer català bull d’idees. Les fintech han irromput universalment, marcant les noves orientacions dels usuaris, que reclamen senzillesa operativa, claredat en els costos, operacions instantànies, seguretat digital i internacionalització. Són entitats com BNC10, que ja funciona, i, sobretot 11Onze, el nou banc català que disposarà de fitxa bancària europea, lluny de l’abast del Banc d’Espanya. A hores d’ara 11Onze ja està en procés de selecció de personal, oferint un procés d’incorporació novedós a través del qual -en una primera fase- busquen 42 professionals d’incorporació immediata. El nou banc català tindrà algunes oficines físiques, però es basarà en una operativa digital d’última generació. Fins i tot la Cambra de Comerç de Barcelona ha anunciat públicament que es planteja crear un banc català, tot i que sense cap més concreció.
Són bones notícies que demostren la vitalitat i la capacitat d’innovació del teixit econòmic català. El mapa financer canviarà i tot indica que amb novetats importants en favor de la societat d’aquest país.
1 
