Les administracions es passen la pilota, la dreta aprofita per rascar vots i els mitjans de comunicació de l’Íbex se sumen a la festa criminalitzant les víctimes de l’incendi de la nau de Badalona. No tinc dades però imagino que, davant aquest tractament de la tragèdia, una part important de la ciutadania deu pensar si aquesta gent no estaria millor a casa seva que vagant pels nostres carrers. I una part, també important, deu pensar que potser el millor seria fer-los fora de les nostres ciutats i estalviar-nos problemes. Hi ha i hi haurà molts incentius per conduir l’opinió pública cap a aquestes posicions. Sobretot perquè, si obríssim el focus per intentar entendre per què hi ha tantes naus de Badalona arreu del nostre país, hauríem de començar a demanar explicacions als botxins que financen les campanyes de rebuig cap a les víctimes.
Ens expliquen els mitjans que molts dels habitants d’aquesta nau eren “subsaharians”, una zona del món que no sabem ben bé on comença ni on acaba, però que ens imaginem com una terra deixada de la mà de Déu. Intuïm que no s’hi deu viure gaire bé en aquella zona, ja que molts dels seus habitants en fugen desesperadament i prefereixen, fins i tot, viure en una nau de Badalona sense aigua ni llum que quedar-se a casa seva. Però qualsevol persona amb un mínim de coneixements de geografia sap que aquella zona és un territori extraordinàriament ric en recursos naturals de tota mena: pesca, coure, or, cobalt, urani, coltan, petroli i, fins i tot, diamants. Llavors, què passa? Dos exemples.
Primer. El novembre del 2010 Wikileaks va fer públics una sèrie de documents secrets on la companyia petroliera Shell admetia amb orgull com havia posat a sou seu alts funcionaris de gairebé tots els ministeris de Nigèria, la qual cosa li permetia fer i desfer amb la riquesa petrolífera del país. Una riquesa de la qual no només no es beneficien els nigerians, sinó que a més es queden amb els seus terrenys contaminats i les aigües de rec i de pesca enverinades. Si us interessa el tema, poseu a Google el nom de Ken Saro Wiwa. Impressionant.
Segon. L’FMI, aquell prestigiós organisme que va arribar a ser dirigit per Rodrigo Rato, va recomanar a Malí “rebaixar els impostos per atreure inversions”. Fent cas d’aquesta “recomanació” (i posem “recomanació” entre cometes perquè les “recomanacions” de l’FMI solen ser a vida o mort) Mali va abaixar l’impost que paguen les companyies mineres estrangeres que extreuen or del país del 6% al 3%. Mentre se seguia la “recomanació” de l’FMI, l’or passava de 309 dòlars l’unça el 2002 a 871 al 2008. Els malianes, aconsellats per l’FMI no han vist mai el fruit d’aquesta riquesa. (Por el bien del Imperio, Josep Fontana).
Podríem posar milers d’exemples de com empreses que tenen les seves seus a les riques ciutats del nord del món obtenen els seus multimilionaris beneficis gràcies a l’espoli de les riqueses dels països africans, de com es roben les terres dels camperols, de com es roba el peix de les seves costes, de com s’enverinen els seus rius, de com s’esclavitza la seva població… però sense dubte és molt més fàcil escoltar la brutícia egoista d’Albiol i de tota la claca mediàtica de l’Íbex.
Veiem les imatges de la nau de Badalona i intuïm la misèria de moltes més naus al nostre país. Ho fem amb la sensació incòmoda de no saber què fer ni què pensar. No sé si podem fer alguna cosa contra la injustícia estructural del nostre món. Però com a mínim, siguem el màxim de conscients que darrere aquestes naus hi ha un món desigual, injust i rapinyaire que destrossa la vida i les expectatives de milions de persones. Tinguem el detall, com a mínim, de no posar-nos del costat dels lladres sense escrúpols que viuen còmodament als barris alts de les nostres ciutats mentre a les naus abandonades la gent es crema. Literal.
1 
