Havien traçat un pla per esclafar judicialment la dissidència política independentista i, després del judici als consellers i a la Carme Forcadell, ara han tancat la fase Mesa del Parlament, però continuaran amb les causes pendents que afecten electes locals, alts càrrecs del Govern, ciutadania i moviments socials.
Per prevenir, castigar, escarmentar l’acció de diputats electes en representació de la ciutadania no podien arribar fins al punt de prohibir que exercissin les seves funcions, Espanya no és una autarquia com alguns enyoren i Europa no ho permetria. Escrivia en aquest mateix diari en acabar el judici al TSJC que es va utilitzar la Mesa del Parlament per coaccionar sobre els debats parlamentaris que es poden fer i els que no, i que perquè fos la Mesa la que fes la feina bruta contra el parlamentarisme i vulnerés els drets fonamentals dels diputats de participació i representació parlamentària, de llibertat d’expressió i iniciativa parlamentària. I després de la sentència m’hi refermo.
En un dels 165 fulls (que encara he de llegir a fons), el tribunal ens titlla de “falta de responsabilitat davant d’una eventual tergiversació de la veritat”: irresponsables, tergiversadors i fora de la realitat. Desobedients greument i reiteradament i fora de la realitat: irresponsables greument i reiteradament i fora de la realitat els que van decidir fer lleis ad hoc i generar jurisprudència ad hoc per abatre l’enemic polític i que van trinxant drets fonamentals, els principis de separació de poders i d’autonomia parlamentària. Ara toca recurs de cassació i esgotar el camí judicial espanyol i ens adreçarem a les instàncies judicials europees per intentar no només que es faci justícia, sinó particularment mirar de pal·liar els efectes futurs de la trinxada i apuntalar drets i el seu exercici.
