DESLLEIALTAT

Artur Mas ironitzava aquest cap de setmana sobre les desavinences en qüestions clau de país que s’estan donant al tripartit. Les postures enfrontades a propòsit de la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC) són paradigma d’aquest no avançar que caracteritza bona part de l’acció del govern de José Montilla, malgrat la imatge que acuradament cuinen els estrategs socialistes a propòsit de la “seriositat”, l'”eficàcia” i la “previsibilitat” del president. Però malgrat aquestes suposades qualitats presidencials, el Govern no avança en qüestions clau de país que necessiten d’unitat, de coherència i de lleialtat en l’actuació de tots els seus socis. I ara una llei clau com la que hauria de marcar el sistema d’ensenyament en les properes dècades en pateix les conseqüències. Ahir representants d’Iniciativa i d’Esquerra eren a la manifestació organitzada per sindicats educatius en contra de la iniciativa del conseller Ernest Maragall, del PSC. La imatge recordava a aquella que en el seu dia regalaven les manifestacions contra el túnel de Bracons. I malgrat que des del PSC volen transmetre la idea que malgrat el soroll ells acabaran tirant endavant el seu projecte, el mal ja està fet. Joan Herrera, flamant nou secretari general d’ICV, ja podia anar dient ahir que no descarta que la seva formació voti en contra de la LEC i que això “no és una deslleialtat”, però sí que l’és. I no només respecte d’un govern que ells composen, sinó respecte d’una ciutadania que no es mereix aquest tipus d’espectacles. Perquè no és de rebut que els socis d’un govern no puguin discutir les seves discrepàncies a porta tancada i hagin de recórrer a manifestar-se contra ells mateixos al carrer. Aquesta, d’arrel, és una profunda deslleialtat amb una ciutadania que no ha votat els seus representants per rebre’n mostres de menyspreu i de befa com aquesta.