Fruit d’un pacte d’estat entre PSOE i PP contra el terrorisme gihadista després de l’atemptat a París contra Charlie Hebdo, en 36 dies des de la signatura del pacte es va tramitar i aprovar al Congrés una proposició de llei per lectura única i per la via d’urgència que van votar favorablement els dos grans grups parlamentaris proposants i UPN, Coalición Canaria i Foro Asturias. Aquesta llei remetia i s’entrellaçava confusament amb la reforma del Codi Penal del 2015 que va iniciar Ruiz Gallardón i que incloïa la controvertida presó permanent revisable, que el PSOE va recórrer al TC i que està pendent encara de sentència. La llei orgànica 2/2015, vigent, derivada del pacte bipartit contra el terrorisme, va ampliar els supòsits de terrorisme, va incloure a l’article 573 del Codi Penal conductes que fins aleshores no es consideraven actes terroristes, sinó delictes de desordres públics, pel fet d’atribuir l’objectiu de “subvertir l’ordre constitucional” i “desestabilitzar” el funcionament de les institucions polítiques o estructures econòmiques o socials de l’Estat, i en va deixar la interpretació, amb un marge ampli que pot ser font d’arbitrarietats, en mans de jutges i fiscals.
I en el cas del raper Pablo Hasél, jutges i fiscals han optat per la pena de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat principalment per lletres de les seves cançons i piulades a Twitter. Com va dir l’autor de l’únic vot particular al Suprem en el recurs que va presentar el raper César Strawberry a la seva sentència de l’Audiencia Nacional d’enaltiment de terrorisme i humiliació de les víctimes, el dret penal és la darrera ràtio, i perquè les conductes siguin tipificades com a enaltiment del terrorisme (piulades a Twitter) han de pretendre beneficiar a un grup terrorista, tenir intenció terrorista.
L’ús de mitjans punitius durs de les lleis del 2015 i la reforma del Codi Penal es va emparar en la protecció dels drets fonamentals i la defensa de les llibertats, davant de les amenaces que l’Estat no estava disposat a permetre (implícites i explícites). A la pràctica, aquesta legislació, vigent encara, ha limitat, restringit i vulnerat els drets fonamentals d’artistes, d’independentistes i de dissidents de l’statu quo amb una aplicació extensiva i preventiva de l’excepcionalitat penal. És urgent l’indult per a Hasél, Valtònyc i la resta d’artistes assetjats per fer ús de la llibertat d’expressió, i la derogació de la legislació penal de l’enemic aprovada en temps de la majoria absoluta del PP. Fa massa temps que a Espanya s’hi juguen la solidesa de la democràcia.
33 
