Aquesta setmana que en Pascual Maragall ha fet 80 anys, no puc evitar preguntar-me què hi queda a can PSC del seu tarannà catalanista i dubtar seriosament sobre si no han dilapidat, en pocs anys, tot el seu llegat polític. Em pregunto com algú pot interposar les qüestions partidistes a les d’interès general en plena tercera onada d’una pandèmia mundial i defensar que les eleccions del 14 de febrer no s’ajornin uns mesos, per responsabilitat amb la salut de la gent, però també per vetllar pels drets dels votants contagiats, en quarantena o de risc, a qui cal garantir el dret a vot. Deu ser que el virus no entén de territoris ni d’eleccions.
Potser és que el PSC compta amb que hi hagi una baixa participació, fet que segurament els afavoriria. Potser volen guanyar les eleccions per incompareixença. I és que anar a votar amb por del contagi, en una setmana en la que es preveu el pic de casos, no és el millor pla per un fred diumenge de febrer. Com sempre, els socialistes, més pendents dels números electorals que dels epidemiològics, més pendents del poder que de la salut de tots. Però allò que més em sorprèn és, justament, que encara hi ha gent a qui li sorprèn com actuen.
Permeteu-me recordar que durant l’any 2018, al Parlament, es van començar els treballs per comptar amb una llei de vot electrònic. Era una idea per facilitar el vot dels residents a l’estranger que, degut a la potser intencionada ineficiència de les ambaixades espanyoles i la més que demostrada lentitud de Correus, mai poden acabar d’exercir el seu dret a vot. Cert és que en temps d’exilis obligats i d’investidures telemàtiques, el vot electrònic feia més por que un virus als partits unionistes. Ara bé, des de que va començar la pandèmia el març passat i sabent que les eleccions arribarien, el Parlament hauria d’haver prioritzat la seva aprovació. Ho sé, no som país de previsions, ja ens ho ha demostrat prou la gestió de la pandèmia feta.
Malauradament, les esmenes a la totalitat de Ciutadans, PP i PSC van vetar no només la tramitació de la llei de vot electrònic, sinó també el seu debat. Ja ho tenen ells això de no permetre debatre els drets dels ciutadans del nostre país, ja sigui el de vot com el d’autodeterminació. La qüestió és que, amb un ull posat en el President a l’exili, poc podien imaginar els partits del Règim que dos anys després aquesta llei seria tan necessària per facilitar el vot dels ciutadans confinats durant una pandèmia. Donem les gràcies a aquests partits per no deixar, un cop més, que el nostre país tingui eines democràtiques modernes.
Permeteu-me recordar, ja que hi som, que aquests – mal anomenats – socialistes són els socis dels Comuns. Els mateixos que han votat amb la dreta i l’extrema dreta espanyoles per tal de protegir la monarquia, impedint qualsevol investigació al Congrés. Apuntalen una institució caduca, corrupta i antidemocràtica, no és estrany doncs que obviïn l’interès general i hagin vetat l’única eina acord amb els temps que vivim, els tecnològics i els pandèmics.
Al final, si bé un canvi de Govern és imprescindible per tenir un full de ruta d’alliberament nacional i un pla de xoc social per sortir de la crisis que ja tenim a sobre, ja hem vist que no ve d’uns mesos. Total, el Govern el tenim en interinatge i provisionalitat des de la inhabilitació del President Torra, que a l’hora va ser triat pel veto a una investidura a distància, com el vot electrònic que no podrem exercir, la del President Puigdemont.
La pandèmia ens ha ensenyat a viure en la incertesa i a no pensar en plans a gaire llarg termini, parlem dels Govern o de les nostres vides, tant és. Espero que el virus no esborri la memòria de tot allò viscut per la gent d’aquest país, espero que recordem qui ha fet què, espero no oblidem per què, l’any 2021, no podem votar vetllant per la salut de la gent i garantint els seus drets. Seria tan fàcil com fer-ho des del mòbil si el Règim ens hagués deixat.
31 
25 
