La política ni és vella, ni és nova, és com la condició humana. Té coses maques i té coses lletges. I ho veiem a tot arreu. Les coses lletges es veuen tant als invents de l’esquerra funcionarial per perllongar-se al poder a Barcelona com a aparells eficaços i amb certa exemplaritat com l’ANC.
Hem vist que Ada Colau va cobrar el sou fins el mes de febrer gràcies a un conveni signat amb la “màfia” de l’Ajuntament de Barcelona, és a dir, a través dels pressupostos dels ciutadans. I hem vist que quan algú li pregunta coses , agafa al micro a les assemblees i practica judicis sumaríssims contra aquells que ni tan sols discrepen, sinó que s’estranyen de coses de la seva gestió a la PAH. És donar garsa per perdiu que els governants que van parir l’actual Model Barcelona ara vinguin a donar lliçons.
També una organització que es vantava de voler construir un país nou transparent i amb una ètica encomiable com és l’ANC té zones fosques més lletges que pegar un pare. Rosa Alentorn, del secretariat actual, volia ser la cap del seu marit, el gerent de l’ANC que cobra un sou generós, molt generós de l’entitat. De fet, gairebé les quotes de 4.000 socis serveixen per cobrir-li la nòmina. Fins i tot, un suposat comitè d’Ètica va emetre un informe estranyíssim que blanquejava aquesta situació amb arguments que freguen el deliri i la presa de pèl indigna per una associació d’aquesta mena. Finalment, la permanent ho va aturar. Ara Alentorn aspira poder estar a la cúpula de l’ANC. Tot plegat, poc passable.
Tant poc passable com destacats membres del secretariat responsables de la mobilització o la comunicació van estar a nòmina de l’ANC, Òmnium o el combinat Ara és l’Hora contractats per assumir tasques pròpies de la seva àrea de responsabilitat sense dimitir del secretariat, altres que treballaven per a la empresa amb qui l’Assemblea tenia contractats serveis o, fins i tot, alguns que li facturaven directament les feines que li tenien encomanades. Una informació assumida, no sense resignació, per l’oficina de comunicació de l’entitat independentista al·legant que “no era incompatible” una cosa amb l’altra. Buf, quines coses més lletges, per no dir quina merda.
