La gestió dels atemptats del 17-A va evidenciar que Catalunya estava en un nivell superior que molts estats europeus a l’hora de donar una resposta a l’amenaça terrorista global, tot i que l’Estat vetava la seva participació en la policia europea. Amb els Mossos, les policies locals i els seus serveis d’emergències va evitar una tragèdia més gran i va resoldre la investigació en un temps rècord. Una circumstància que, com es pot intuir, va irritar certs sectors del règim espanyol amb ànim de venjança.
Ara, amb el coronavirus, quan la Generalitat ha volgut fer ús de la seva sobirania en matèria de seguretat i salut i decideix que el més òptim és el confinament del país, el govern espanyol respon vint-i-quatre hores després prenent el control de les competències de seguretat i sanitat a tot l’Estat, i per tant, desposseint els governs autonòmics de la seva sobirania en aquestes matèries. “No hi ha colors polítics, no hi ha ideologies, no hi ha territoris. Aprenguem de quaranta anys de Constitució, de vegades som disset autonomies, però en altres moltes ocasions som un sol”, ha dit Pedro Sánchez, donant a entendre que la Generalitat està més pendent de combatre “l’enemic” espanyol que no pas el coronavirus.
Un altre 155 amb l’excusa del coronavirus, que a més pretén culpabilitzar aquells governs autonòmics que han intentat reaccionar abans –bascos i catalans- fent ús de les seves competències per protegir la seva població. Moncloa ni tan sols s’ha molestat a parlar amb el president Torra per respondre a la seva petició pública que permetés als Mossos d’Esquadra pendre el control dels aeroports, ports i estacions de tren del país per posar una barrera a la propagació del virus, com han fet diversos països. Ha tirat pel dret. Novament, l’esperit de diàleg de Moncloa. Imposició per comptes de coordinació i cooperació.
