Consideracions sobre Montserrat Carulla

"No som un poble agraït amb aquells que veritablement l’estimen, i per tant serà difícil que veiem un carrer que porti el teu nom"

Escric aquestes línies molt entristit no tan sols per la mort de Montserrat Carulla, amb qui vaig tenir el goig de compartir diversos actes en favor de la independència de Catalunya, també ho estic per ‘l’oblit’ oficial de què ha estat objecte, especialment en l’acte de comiat en què la filla de Montserrat Carulla, l’actriu Vicky Peña, va fer una esplèndida síntesi de la vida de la seva mare en el seu parlament. L’única autoritat present va ser la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Ella sí que va ser-hi, tant al tanatori com en el comiat. De fet, em consta que la seva conselleria està treballant perquè el mes de gener, si és possible, se li faci un acte d’homenatge. De l’Ajuntament de Barcelona no hi havia ningú, i encara menys Ada Colau. Però s’ha de disculpar, perquè potser no sabien qui era Montserrat Carulla. No em puc imaginar la mateixa indiferència a França davant la mort d’una de les més grans figures del teatre del seu país. Però en fi, així ens va. Només cal mirar l’estat en què es troba la plaça del Diamant de Barcelona i pensar tot seguit en la protecció de què gaudiria a París si la Rodoreda hagués estat francesa.

Per si fos poc, el tractament que Televisió de Catalunya va donar al decés de Montserrat Carulla va ser, a més de deplorable, ofensiu. Sobretot si el comparem amb el tractament que els serveis informatius i el departament de programes de la mateixa TV3 havien donat cinc mesos enrere a l’actriu Rosa Maria Sardà. Les xifres parlen per si soles. Vegem-les. Mentre la notícia de la mort de Rosa Maria Sardà va obrir el TN-Migdia i el TN-Vespre, la de la mort de Montserrat Carulla, va ocupar el sisè lloc en el TN-Migdia, i el vintè en el TN-Vespre. És així: al TN-Vespre, la mort de Montserrat Carulla va ocupar el vintè lloc! Per a aquest informatiu, la mort de Montserrat Carulla era menys important que la d’uns lladregots que van robar uns cartrons de tabac en un estanc del meu poble, Sant Cugat. Ells també van passar al davant de la Carulla.

Però el greuge comparatiu no acaba aquí. El dia de la mort d’ambdues actrius, 11 de juny la Sardà, i 24 de novembre la Carulla, el Canal 33 va emetre una programació especial la durada de la qual va ser la següent: Rosa Maria Sardà: reemissió del programa “Còmics”, projecció del film “Any de Gràcia”, de Ventura Pons, i reemissió de l’obra “Les floristes de la Rambla”, de Josep M. de Sagarra. Total: 4 hores, 13 minuts i 31 segons. Montserrat Carulla: reproducció del petit discurs en rebre el Premi Gaudí d’Honor i reemissió dels programes “El divan” i “El convidat”. Total: 1 hora, 38 minuts, 50 segons. En números rodons, a Montserrat Carulla se li van dedicar dues hores i mitja menys.

Molt trist igualment que la direcció de TV3 hagi menystingut les persones que han denunciat aquesta conducta professional titllant-les de ser desconeixedores “de com funciona la televisió”. Jo, per exemple, sí que sé com funciona perquè hi he treballat. Sé molt bé que els drets per projectar una pel·lícula no s’aconsegueixen en un instant i que la gestió pot trigar –que és l’excusa de la direcció per no haver projectat cap obra teatral o pel·lícula de la Carulla. Però justament per evitar-ho hi ha aquell principi professional que diu que la millor improvisació és la preparada. Quan les grans figures d’un país arriben a una edat avançada, com era el cas de la Carulla, és un deure de la seva televisió pública tenir fet i a punt un programa documental de producció pròpia que glosi la seva vida. Recordo com si fos ara, en els meus anys a Ràdio 4, els programes especials inèdits que esperaven a la fonoteca per ser emesos el mateix dia en què es produís el traspàs de determinades figures longeves de Catalunya. Era una feina elaborada gràcies a un principi de rigor informatiu i de voluntat de servei.

Aquesta voluntat d’immediatesa informativa és extensible també als drets d’autor. No és el dia de la defunció de la figura rellevant, que s’ha de mirar a l’arxiu “a veure què tenim”, sinó molt abans per tal de no haver de sortir dient: “És que ens hem adonat que no teníem res”. TV3 ha tingut força temps de tenir a punt la projecció d’alguna de les dinou pel·lícules que va fer Montserrat Carulla i d’alguna de les seves obres teatrals. La previsió és també un requisit de la professió periodística. Estem parlant de la mort d’una persona de noranta anys. Quin documental més meravellós que es podia haver elaborat amb temps dedicat a l’extraordinària carrera artística de Montserrat Carulla. Som el país de les engrunes.

Però qui ha estat Montserrat Carulla? Montserrat Carulla ha estat una de les més grans actrius que ha tingut Catalunya. Una dona que va començar a pujar als escenaris quan era pràcticament una nena i que per si sola, només amb el seu talent –ho remarco perquè la seva bellesa física era tan extraordinària que algú pot pensar que se’n va servir entre bastidors– va aconseguir convertir-se en una figura admirada i respectada pel públic en la mateixa mesura que ho són també les grans figures de l’escena en altres països. En el cas de la Carulla, però, hi ha el component afegit de la seva implicació directa en la independència de Catalunya. Era una catalana que volia viure en un país lliure, en un país democràtic, sense exiliats ni presos polítics, on posar les urnes al carrer no fos delicte, en un país que no estigués sotmès als designis totalitaris d’un altre i que tingués veu i vot a les Nacions Unides. Jo mateix vaig compartir amb ella alguns actes i aquests dies he trobat la foto d’un que vam fer l’abril de 2010 a Puigverd de Lleida, al Segrià, al centre del poble, amb motiu de les consultes per la independència.

Era un plaer enraonar amb una dona intel·ligent com la Montserrat Carulla. Defensora ferma dels drets de les dones. La Carulla, com la gran poeta ivarsenca, també tenia la seva pròpia divisa i agraïa a l’atzar haver nascut dona, de nació oprimida i ser tres voltes rebel. Dotada d’una gran personalitat, que va surar encara més a mesura que es va anar llevant la timidesa, es va jugar la carrera a només vint anys en negar-se a viatjar a Madrid per rodar un pla addicional a l’excel·lent pel·lícula “Surcos”, de José Antonio Nieves Conde, si no li pagaven el viatge i l’estada. Li van respondre que s’ho havia de pagar ella, ella els va dir que s’hi posessin fulles i el Règim, com feia el maccarthisme a Hollywood amb els desafectes, va vetar el seu nom durant una colla d’anys. Si no hagués estat per això, hauria rodat moltes més pel·lícules de les dinou que li he comptat. Però com que d’un gran mal en surt un gran bé, allò que el cinema va perdre ho va guanyar el teatre, que és, al capdavall, on la Carulla es va fer gran en el sentit artístic del terme. Grandíssima. Meravellosa.

Estimada Montserrat, la pandèmia que estem vivint et va perjudicar molt. No pas perquè agafessis el virus, que no el vas agafar, però sí per limitar l’exercici que necessitava el teu cos i que tu, voluntariosament, feies amb delit cada dia en forma de passeig al costat del teu estimat Manuel Maynés, l’amor de la teva vida. D’un temps ençà, el cor prodigiós que tenies havia començat a fer-te la guitza, les cames se t’havien afeblit i t’havies tornat més vulnerable i menuda, i tot es va agreujar el diumenge que vas caure. Aquell dia, com explicava la teva filla Vicky, et vas adonar que dintre teu hi havia alguna cosa que no rutllava i vas dir: “No m’agrada gens, això”. No vas tenir temps de dir gaires coses més, perquè just la nit de l’endemà mateix el teu cor va dir prou, i, plàcidament al llit i en silenci, amb aquella elegància tan teva, et vas retirar per sempre de l’escenari de la vida.

No som un poble agraït amb aquells que veritablement l’estimen, i per tant serà difícil que veiem un carrer que porti el teu nom o una estàtua de marbre de la teva persona com la que els britànics van dedicar a la gran Sarah Siddons a l’Abadia de Westminster, però deixes al darrere un escampall d’hores de felicitat que romanen vives en el cor dels qui les vam viure. Amb el teu talent immens vas fer feliç molta gent, Montserrat. Moltíssima. Per això la gent t’estimava, el públic t’estimava, i tu ho sabies no només perquè t’ho deien quan et trobaven pel carrer, sinó perquè ho percebies des de l’escenari a través dels seus silencis, dels seus riures, de les seves emocions, de la seva respiració. Tu els feies viatjar a l’univers d’en Sagarra, d’en Guimerà, de l’Espriu, de la Rodoreda, de Benet i Jornet, de Valle Inclán, de Bernard Shaw, de Tennessee Williams, de Shakespeare, de Dickens, de Goldoni, de Priestley, de Miller, d’O’Neill, de Ionesco… i els parlaves dels amants de Verona, de la filla del mar, de la noia que venia flors a la porta del Palau de la Música o de la gata que caminava damunt la teulada ardent. Tu els feies somniar i els alliberaves de les seves cabòries. La felicitat és un intangible, és clar, per això fa tan bona parella amb el somni. Gràcies, estimada Montserrat, per tots aquests somnis.

Comentaris

    Trampos @So a Google busques: Torrente 22.200.000 resultats - Ingmar Bergman, 8.050.000. 15/12/2020 4:29 pm
    No et facis el listillo, espavilat. "Torrent" no indica univocament les pel·lícules de Santiago Segura, sinó un munt de coses. "Ingmar Bergam" és un terme molt concret com la recerca de Sardà i Carulla, com a actrius, que critiques. Amb buscar "torrent cinema" (sense les cometes) els resultats es redueixen a 3.320.000 resultats. Fes-t'en trampes al solitari, Goebbels catalanet.
    Jordi (Català i Suís) 15/12/2020 2:28 pm
    L'assimilació psicològica a la Nació Espanyola és ja un fet generalitzat fins i tot entre molts independentistes. La prova és la nul.la defensa de l'ús de la nostra única llengua nacional en oposició a la llengua dels Ocupants i Colons Espanyols imposada pel terror militar als Catalans del Sud.
    LlunyDeCat 15/12/2020 2:25 pm
    La Colau i la seva banda són la rencarnació dels lerrouxistes dels anys 1920. Lerroux fou enviat i pagat pels Espanyols. La Colau sempre s'ha declarat ella mateixa Espanyola. Com la resta de la Colònia que infecta CAT. Són els hereus dels qui inventaren la collonada castellanoparlants i catalanoparlants per amagar els Colons Espanyols.
    LlunyDeCat 15/12/2020 2:22 pm
    Ni en 500 anys podreu fer fora els Espanyols del Sud dels PPCC. Que finalment és això la Independència: fer fora els Amos Espanyols i que se'n duguin llur llengua a llur país i als tercermundistes d'Amèrica Llatina. Quan ni tan sols us feu respectar la vostra pròpia llengua.
    18
    10
    Respon
    LlunyDeCat 15/12/2020 2:17 pm
    Quan hom dóna la Creu de Sant Jordi a un Traïdor i a més a més un Feixista com en Samaranch és que ja varen perdre el Nord si l'havien tingut alguna volta abans. L'espanyolització és tan profunda i avançada que ja ni tan sols us n'adoneu. Trobeu normal publicar comentaris dels Espanyols i en Espanyol. La qual cosa no fa pas cap diari espanyol amb els Catalans.
    LlunyDeCat 15/12/2020 2:14 pm
    Els Catalans en general i llurs elits són allò que se'n diu una colla de soques sense cap mena de autoestima, dignitat i coratge. Primer encetaren les collonades amb allò "És Català tot el qui viu i treballa a CAT" que ha acabat amb la desaparició del Català o si es parla és infecte catanyol. Només cal veure la purriassa espanyola penjant comentaris en Espanyol a aquesta web.
    @La tria de Biden i Harris per part de Time com "Persons of the Year" és senzillament ridícula 15/12/2020 2:06 pm
    ¿Consideras que Time debería haber elegido a Montserrat Carulla en su lugar?
    Parsley 15/12/2020 1:53 pm
    El seu nom l’hauria de portar una escola de Catalunya. Escola Montserrat Carulla.
    Doctor Strangelove 15/12/2020 1:48 pm
    Ho tornaré a explicar per a veure si la terregada indepre que volta per aquest fangar ho entén: Comparar la Sardà amb aquesta tal Carulla, és com comparar CR7 amb RdT. En fi, s'ha de ser un mediocre per dir que una altra mediocre és gran! Doc
    Ramon 15/12/2020 12:18 pm
    La tria de Biden i Harris per part de Time com "Persons of the Year" és senzillament ridícula. Sobretot, Biden.
    Jordi 15/12/2020 11:39 am
    L'article respira sinceritat, lògica indignació i voluntat de servei al país, malgrat la inutilitat absoluta de molestar-se a fer-ho tractant-se dels catalans. Però el problema d'aquest home sempre ha estat el mateix: no dóna més de si. Em sap greu dir-ho.
    Ricard 15/12/2020 10:05 am
    Si es vol fer un homenatge encara si és a temps. Però jo voldria afegir una cosa. Algú s'ha adonat el que costa homenatjar un metge, un economista o un empresari en comparació a un esportista o un actor? El gremi de la faràndula (o la cultura) neda normalment en el narcisisme i la "intelectualitat". Doncs mirem-ho en perspectiva: Tothom mereix un homenatge com cal. Però tothom, eh? Tothom.
    Pren nota Víctor 15/12/2020 9:43 am
    Si a Montserrat Carulla, gran actriu, creus que no se li dona el mèrit que mereix, imagina't quan tu et moris. Víctor, has estat un periodista de segona i un escriptor menys que mediocre. Si has sobreviscut i sobrevius en aquesta Catalunya és precisament per la teva biaix secessionista, no pels teus mèrits.
    Confusió 15/12/2020 5:24 am
    Nosaltres SI que som un poble agraït. Estimem la Carulla. La consellera de Cultura havia de reflectir això. Tv3 no sap o no vol saber la història ni l'arrelament al seu país que va demostrar sempre aquesta gran actriu. Sanchís és per damunt de tot valencià. I és selectiu a partir d'aquí.
    Pallassos hispanocortos 15/12/2020 2:16 am
    Els vòmits que deixen aquí els feixistes de Tabàrnia són les seves Cagarrutas Imperiales.
    Si en Google buscas "Monserrat Carulla actriz" aparecen 27.000 resultados. Y si buscas "Rosa Maria Sarda actriz" aparecen 324.000 resultados. 14/12/2020 10:57 pm
    En números redondos. Simplemente porque es más famosa. Como ocurre con Llach y Serrat. El día que los independentistas dejen de gimotear y de sentirse perpetuamente agraviados frente a los catalanes no independentistas a lo mejor logran algo. O a lo mejor tampoco, porque el independentismo en Cataluña se ha convertido en el último refugio de los mediocres.
    Ramon 14/12/2020 10:49 pm
    L'article es deixa d'esmentar que ERC va amagar que la compatriota Montserrat Carulla era independentista.
    TV3 ja no és res. 14/12/2020 10:48 pm
    No està a l'alçada ni del país ni de res. Tira d'inercia i d'autoplagi. És nota que hi ha personal poc il·lustrat. La grandesa de la genial actriu MONTSERRAT CARULLA, per sort, pot passar-se pel folre el graellot majoritàriament poc creatiu de l'antiga cadena catalana.
    Ramon 14/12/2020 10:47 pm
    Espanya no ens vol ni botiflers. La Sardà, per als espanyols no ha set res i menys que en quedarà. Només la tindrà en el record la nació catalana de la que tant va renegar.
    Citada del mon 14/12/2020 10:27 pm
    A ver payaso racista xenófobo a ver cómo te lo explico para denigrar a la sarda no hace falta que estés todo el día con ella la salvadera la gana actriz catalana si federalista socialista y una gran actriz y la otra en fin era independentista pero no la conocía ni en su casa si no fueras un fanático ha adoctrinado con todo lo odio al español reconocerías la valía de la sardá pero bueno para un fanático adoctrinado como tú es pedir peras al olmo
    Ceballut 14/12/2020 10:21 pm
    Toquem de peus a terra: teníem una televisió i ens l'han pres ..o els hi hem regalat. Tot això amb un Parlament que diuen que té majoria independentista. Caldria una iniciativa empresarial per fer una televisió catalana (en català ..es veu que ara cal especificar-ho). Si no fos perquè ara es dedica a altres coses, Òmnium seria el organisme indicat per catalitzar a nivell popular una iniciativa d'aquesta mena.
    Pere 14/12/2020 10:10 pm
    Quanta raó que tens Víctor!
    Però si fins nacionalistes catalans que no han existit tenen carrer 14/12/2020 9:37 pm
    Bernat Boades, amb carrer a Girona, és el suposat autor del Llibre dels fets d'armes de Catalunya (on corregeix els errors cronològics del mite de les quatre barres de Beuter). Des de fa moltíssim temps se sap qu'aquest nom és el pseudònim del famosíssim falsificador de Cronicons Joan Gaspar Roig i Jalpí i aquí tens al inexistent Boades amb el seu carrer. Almenys Carulla ha existit.
    Ramon 14/12/2020 9:25 pm
    El pitjor de la primera TV3 era llur nom. TV3. Ara hi fa honor.
    Eres un cenizo, Alexandre 14/12/2020 9:20 pm
    No sé que te hace pensar que la Sra. Carulla no va a tener, como mínimo, su monumento. Ejemplos: la catalana Carmen Amaya tiene una estatua en Montjuic, otra en Begur, una fuente en la Barceloneta y una calle que bordea el cementerio de Poblenou. Mary Santpere tiene un monumento en la Rambla y Pepe Rubianes tiene calle en la Barceloneta. No victimices lo que no es, Víctor que pareces una plañidera.

Nou comentari