La suspensió de l’euroordre contra al president Puigdemont a Itàlia és una bufetada a la justícia espanyola. Al més pur estil Bud Spencer: directa, sorollosa i sense possibilitat de rèplica. Un nou èxit –l’enèsim– de l’independentisme en l’esfera judicial. L’exili continua així acumulant munició per batre la repressió de toga; per cert, apuntalat des del país estant –recordem la “doctrina Junqueras” sobre la immunitat dels diputats europeus, per exemple.

Ara bé, les victòries judicials són necessàriament victòries polítiques? Guarden una associació lineal i mecànica? Tenint en compte el capteniment dels aparells de l’Estat i la calculada ambigüitat que presideix les relacions internacionals, cal concloure que no.

Allò que es guanya als jutjats no ens fa avançar per si sol en l’alliberament nacional efectiu. Suma però no multiplica. Aquest brou es cuina amb més ingredients atès que els processos de canvi polític són multifactorials i responen a fenòmens contingents, mutacions culturals i transformacions materials de la societat. Totes aquestes causes es donen cita al cas català i ofereixen una finestra d’oportunitat excepcional.

Ho dic perquè des d’una part de l’independentisme irredempt s’ha volgut exhibir l’afer de l’Alguer com una constatació empírica de l’estratègia a seguir, això és, la dels embats sense embuts, del momentum demiúrgic, de la unilateralitat per divisa. Fet i fotut, tirar pel dret, saltar-se la taula de diàleg amb l’Estat i, de passada, fer la traveta als companys de viatge que la defensen. 

A aquestes altures del Procés hauríem d’haver après algunes coses. Que la Història no concedeix dreceres per anar a Ítaca. Que el moviment independentista està obligat a accionar diverses palanques alhora, amb la precisió del malabarista. Que la comunitat internacional ens demana no abandonar la bandera del diàleg. Que la intel·ligència desatenta als focs d’artifici, venç l’ocurrència. I que ser molts i convençuts és millor que ser pocs i purs. No endebades, algú va dir que el canvi es produeix quan la gent corrent fa coses extraordinàries. I un altre va reblar que “els catalans fan coses”. O sigui que ja ho tenim això!

Comentaris

    Anna C. G. Octubre 10, 2021 | 12:11
    Veig que vostè és aficionat a la tesi d'ERC. Qui dia passa any empeny.
    Parlant de euroordres Octubre 10, 2021 | 15:42
    Des de principi de juny d'aquest any 2021, la Comissió Europea ha obert un expedient sancionador a Bèlgica per no transposar correctament a la seva legislació nacional els articles que acoten els supòsits pels quals un tribunal pot rebutjar l'execució d'una ordre europea de detenció i entrega (OEDE) emesa per un país soci. Sembla que les irregularitats tenen a veure amb que les causes de rebutja de l'execució d'una euroordre ja han quedat delimitades als previstos en el marc europeu i la legislació belga no els recull. Potser és Bèlgica qui es mereix unes quantes bufetades. Llàstima que quan això es resolgui Puigdemont i Cia ja s'hauran jubilat.
    Narcís Octubre 10, 2021 | 17:31
    Verament no sé pas a què hi ' juga ' l' autor : què diu de purs .. què diu d' irredempts .. què diu de no prou estratègies a seguir .. què diu de no dreceres .. què diu . . . . . . . . . . . àdhuc què diu de ' doctrina Junqueras ' ( no n' és normativa europarlamentària ? ) ? Per ventura, tot això que xerra no ho era ERC o ' partit oficial de l' independentisme ' que no pas peixet al cova que ara ni peixet ? PD : seure ? com de cops ? com de temps cada cop ? quins temes a tractar ? quins resultats a esperar ? Nota : en l' endemig, continuar escopits, continuar entrebancats, continuar estafats/ defraudats, continuar perseguits, continuar empresonats, continuar . . . . espoliats ! Anotació al marge : l' únic que sé és que si els exiliats s' haguessin deixat segrestar/ empresonar per delictes inexistents .. avui, ara i ací " ningú en parlaria de nosaltres " ! Incidència : ' pel fruit hom coneix l'arbre ' .. persones com l' autor : quin arbre sou, ço és, quin fruit hi heu donat ?
    ave-maría Octubre 10, 2021 | 18:39
    La sol·lució de Sàsser és una bufetada a la justícia espanyola. La posició de Europa és una potada al cul als "magistrats espanyolos"

Respon a ave-maría Cancel·la les respostes