Dilluns passat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va comparèixer en roda de premsa per anunciar-nos les noves mesures restrictives de cara als propers dies. Tenint en compte que Nadal és dissabte i que la gent ja fa dies que fa plans, pot semblar, com a mínim, que s’ha treballat amb una certa improvisació. En tot cas, serem comprensius considerant la complexitat del moment, tot i que el “moment” ja fa un parell d’anys que s’allarga. Per ara, Oriol Mitjà i Àlex Arenas ja han demostrat una gran paciència amb el conseller Argimon, una contenció que contrasta amb la furibunda crítica que gastaven amb la consellera Vergés, aprofitant aleshores qualsevol avinentesa per aparèixer als mitjans i fotre-li bastonada. Suposarem que han començat a practicar mindfulness i no pressuposarem cap afinitat política en aquest canvi d’actitud.
Durant la intervenció, seguida amb nerviosisme per molts ciutadans, es van anunciar tot un seguit de mesures de gran impacte: reduir les trobades a un màxim d’una desena de persones, el tancament dels establiments d’oci nocturn, la reducció de l’aforament a la restauració… Tot de disposicions encaminades, amb lògica, a disminuir la interacció entre persones i, així, intentar dificultar la transmissió del virus. Només això? No. Entre el reguitzell d’instruccions raonables va aparèixer de nou el toc de queda, una restricció de moviments que xoca amb les llibertats més elementals i que s’hauria de justificar molt bé cada cop que es vol aplicar.
Com que, en teoria, aquestes resolucions es prenen seguint les recomanacions dels experts, hem de pensar que tot de científics han demanat que hi hagi toc de queda. És per això que cal consultar l’informe del Comitè Científic Assessor de la COVID-19 per saber exactament què diuen que cal fer. A l’administració li demanen que s’acceleri la vacunació amb la tercera dosi, que es faciliti la disponibilitat de testos ràpids, que s’ampliïn els àmbits on es requereix el certificat COVID per entrar i que s’aïllin durant deu dies les persones que han estat en contacte amb un infectat, independentment de si han estat vacunades o no. Pel que fa a les recomanacions a tota la ciutadania comenten, entre altres coses, que es limitin les reunions a l’àmbit públic a un màxim de quatre persones, que s’evitin les trobades en l’àmbit privat que no siguin amb el grup de convivència, que es procuri no agafar el transport públic en hora punta i que només se surti de casa per necessitat. El toc de queda no hi apareix en cap dels paràgrafs.
És clar que, del que s’hi diu, se’n pot desprendre que com menys ens movem millor. Per tant, es podria arribar a entendre que el toc de queda és una mesura més en aquesta línia de limitar la mobilitat. Ara bé, com que les disposicions dictades pel conseller Argimon són una decisió política, atès que poques de les recomanacions científiques que hi ha en el document s’apliquen al peu de la lletra, també s’hauria de poder explicar políticament una mesura tan dràstica i de reminiscències autoritàries com és el toc de queda. En tot cas, hauríem de saber si és que hi ha algun estudi que expliqui amb dades els beneficis del toc de queda –com que ja n’hem practicat algun, hauríem tingut manera de saber-ho-, o bé si hi ha algun document que aclareixi que el virus està més actiu a la nit per algun fenomen natural o paranormal o, finalment, si és que el toc de queda és per evitar botellades multitudinàries ara que coincidiran les festes nadalenques amb el tancament de l’oci nocturn. Si és això darrer, que és el més probable, es podria explicar obertament ja que som adults capaços d’entendre qualsevol dissertació racional.
En tot cas, no sé si el perill de les gresques de garrafa i clenxa, ja prohibides de per si en temps de calma sanitària, justifiquen que la resta de mortals no puguem sortir de casa si és que ens sembla convenient fer-ho. També us dic que a la una de la matinada, normalment, ja fa estona que m’he ficat entre el nòrdic i el matalàs. Vull dir que no ho comento pas per interès propi.
