No cal que se celebri una xifra rodona per recordar -i tenir presents- els principis de l’escoltisme. Perqué són ben vigents. Ara fa 112 anys, el 29 de juliol de 1907, Robert Baden Powell va fundar aquest moviment amb un objectiu: ajudar a formar bones persones. La finalitat del moviment escolta però era una mica més extensa. Volia, segons es pot llegir del manifest fundacional pensat per Baden Powell, contribuir a l’autodesenvolupament dels nois i noies perquè assolissin el màxim del seu potencial físic, intel·lectual, social i espiritual com a individus, com a ciutadans responsables i com a membres de les seves comunitats local, nacional i internacional. I per aconseguir-ho es proposava un mètode a través d’ un sistema d’autoeducació progressiva mitjançant uns principis compartits i el compromís envers aquests principis que volia dir: aprendre fent, treballar en equip, promoure i incentivar la interacció entre joves i adults. Es buscava assolir una progressió personal que es complementava amb activitats a la natura dins un marc simbòlic. I tot plegat sota tres principis.
El primer abordava la dimensió espiritual. I ho formulava de manera que volia ajudar els joves a transcendir el món material i a buscar els valors espirituals de la seva vida. Una espiritualitat que no havia de ser necessàriament una creença religiosa. Ho demostra el fet que des del començament hi ha hagut associacions escoltes laiques en diversos països. El segon principi incidia en la dimensió social i establia el deure cap els altres. Com a integrant d’una comunitat, cal lleialtat al propi país i alhora promoció de la pau, l’entesa i la cooperació locals, nacionals i internacionals; i participació en el desenvolupament de la societat, reconèixer i respectar la dignitat dels altres i la integritat de la natura. Aquests dos punts donen sentit a l’educació en la ciutadania de l’escoltisme.
Finalment, el tercer principi apuntava la dimensió personal, en el fet que cadascú ha de ser responsable del seu propi desenvolupament i creure en les seves pròpies capacitats. Són principis que han sobrepassat l’escoltisme i han influït en la feina de molts educadors en esplais, en colònies, en campaments, en caus, en casals, on sigui, que el que miren de fer és contribuir a la societat per formar bones persones.
