Pedro Sánchez ha aconseguit arribar a la meitat de la seva legislatura sense que se sàpiga què proposa per a Catalunya. Primer va tenir l’excusa que el president Torra no tenia cap interès en la taula de diàleg. Després, la pandèmia li va permetre tornar a xutar la pilota endavant. El procés electoral català va ser una nova oportunitat de dilatar les coses: ara no em molestin, ja parlaré amb qui guanyi les eleccions. Finalment, sembla que al setembre ja no tindrà més remei que seure davant d’un president de la Generalitat que es pren seriosament la taula, i dir alguna cosa.
Cert, hi ha els indults, però els indults no són cap proposta, només una mostra de bona voluntat i, sobretot, una aposta per sobreviure fins al final de la legislatura amb la majoria de la investidura. Què proposa, doncs, Pedro Sánchez per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’estat? Ha quedat clar que rebutja la proposta catalana d’amnistia i autodeterminació, però un cop hagi dit formalment no al president Aragonès, què proposarà ell? Té una idea? Té un camí? Té una oferta a la societat i a les institucions catalanes? Temps per pensar-la no n’hi ha faltat.
També hauran de mullar-se Podemos i els comuns, fins ara resguardats darrere les amples esquenes de Sánchez. Quan es negociava la investidura, Pablo Iglesias va dir –en un article a La Vanguardia que ja ningú no recorda, però que és important per entendre coses– que en el tema català Podemos aparcaria el seu programa, formalment partidari d’un referèndum, i cediria la iniciativa al PSOE. Ara que Iglesias ja no hi és, mantindrà Podemos el perfil baixíssim mostrat fins avui en relació a Catalunya? I els comuns, regalaran al PSOE la gestió de la carpeta catalana i es mostraran davant la societat i del seu propi electorat com un actor irrellevant i sense veu, una simple comparsa del PSC i del PSOE?
Sánchez es mourà còmodament mentre només hagi de dir no a Aragonès, però patirà molt si es veu obligat a fer una proposta. Patirà no només perquè probablement no la té, sinó perquè, en cas de tenir-la, s’obrirà la capsa de pandora de sempre, la mateixa que es va obrir amb l’Estatut: l’aliança de la dreta mediàtica i política amb els barons del PSOE per fer fracassar qualsevol via racional de resolució de la qüestió nacional catalana. Ni l’estat espanyol ni la seva opinió publica estan preparats per a una sortida democràtica al conflicte de sobiranies que se li planteja, i això és benzina per a l’independentisme, especialment dins de Catalunya, si no se li’n va el cap i sap jugar amb intel·ligència les seves cartes.
