Banalització

"La negociació forma part de la política autonòmica catalana, que parteix de la insuficiència econòmica, autonòmica i fiscal"

Podria escriure sobre la banalització de les ideologies ultra que ha perpetrat Carrizosa aquest cap de setmana amb un relativisme cínic i penques de campionat.  Però arran de les declaracions de Ferran Bel al canal Terres de l’Ebre sobre els pressupostos de l’AGE hi vull fer un parell de tombs. 

Per qui l’elabora, la llei de pressupostos és la més important que pot fer un govern i aprovar un parlament cada any, perquè permeten fer polítiques noves, o en tot cas actuacions noves que siguin més adequades a situacions noves. En temps “normals” els departaments negocien amb Economia, si és possible, increments als seus pressupostos i, directament amb el govern espanyol o mitjançant encàrrecs als grups parlamentaris que donen suport al govern català (si hi ha sintonia i Moncloa ho necessita), partides que puguin incrementar el finançament de polítiques públiques que no es poden pagar des d’aquí. Una altra cosa és l’execució de la part d’aquests pressupostos que correspon a Catalunya, que no ja superat en el passat el 20%. Ara ens trobem en una situació d’emergència derivada de la pandèmia i en una situació política post majoria absoluta del PP, post 155, de repressió i de no assoliment de la independència. En una situació de mandat vigent de l’1-O per a uns i d’agrupació de més forces per a altres.

La negociació forma part de la política autonòmica catalana, que parteix de la insuficiència econòmica, autonòmica i fiscal. I de la no autonòmica, també, evidentment: que els ho diguin a la Comissió Europea i als estats de la UE amb el vet d’Hongria i Polònia al pressupost europeu per als pròxims 7 anys i al pla anticrisi COVID de 750.000 milions d’euros. Però mereix l’anatema extrem sense entrar en el fons ni en els detalls.

La banalització de fets, d’actes o de conviccions dels altres que acompanya ara i d’aquí a uns mesos la sacralització dels propis. La política de les aparences, de la carcassa. “Fes el que jo dic, però no facis el que jo faig”. Se’n fa ús, de la negociació, perquè cal, però es critica per la situació política, de repressió i d’eleccions. Coherència vs erosió de l’adversari polític. Cadascú que carregui el mort, el seu i el dels altres, si cal, que ja som grandets, els votants.

Comentaris

    Luisnomeacuerdo 10/12/2020 10:42 am
    A este callo lazinazi ni el satisfacer le arregla la mala bilis que desprende.
    Junqueres 09/12/2020 10:52 pm
    Junqueres? Qui és aquest, pas el conec.
    Els calers ??? 09/12/2020 10:25 pm
    Pressupost ??? , retorn calers nostres ????? Que coi heu negociat . Els catalans no volem calers del pressupost ÑOL !!! que ens tornin els nostres calers i poguem marxar amb pau !! Tota la testa es una obediència ridícula i penosa , no representa la gran majoria de catalans !!!!
    Aprovar els PGE és injustificable 09/12/2020 9:31 pm
    Negociar vol dir aconseguir una cosa a canvi d'una altra. De moment ER ha cedit en tot davant del govern espanyol i no ha aconseguit res. Promeses, que tots sabem que no compliran. ER no sap negociar, ni sap governar, ni sap mantenir la dignitat. S'ha venut, ens ha venut, pels sous dels seus diputats, per què puguin seguir tirant de la rifeta a Madrit
    Narcís ( . . . Sánchez i cia . ? ) 09/12/2020 8:17 pm
    Ras i curt : amb aquest estat sempre ens hi trobarem amb un ' pre ' i amb un ' post ' .. la qüestió és : si govern espanyol no n'és clar i català, ço és, té por de tota la misèria moral que llanci l' oposició àdhuc del mateix judicial .. ho digui amb veu alta sinó amaga ser del mateix parer ! PD : si sent ' poder executiu ' i, perquè no dir-ho, ' legislatiu ' no n'és capaç de cantar les veritats del que passa en aquest estat, llur estat .. qui pot esperar-ne res digne de . . .
    Ramon 09/12/2020 8:08 pm
    Si el tripartit confia que les coses els aniran bé a les eleccions, ja ho veureu com dies abans ens vendran que els índexs d'encomanaments han baixat. I si calculen que se la fotran sense remei, llavors els índexs seran tan alarmants que caldrà deixar les eleccions per més endavant.

Nou comentari