De vegades, a la vida personal, a les empreses, a la política, es donen situacions de bloqueig que no tenen solució o sortida aparent. Situacions que provoquen desconcert i angoixa perquè es fa molt difícil veure quin és el camí que cal seguir. Per desfer l’embolic i començar a veure-hi clar, una cosa que acostuma a funcionar és allò que els anglosaxons en diuen “back to basics”, expressió que podríem traduir com “retorn als fonaments” o “retorn als principis”. Aturar-se i preguntar-se: “a veure, tot això com va començar i per què ho fèiem?”.
La investidura de Pere Aragonès és una gran oportunitat perquè l’independentisme faci el seu particular back to basics. L’alternativa a Aragonès era la promesa (honesta?) de tornar a prémer l’accelerador fins al fons, però els votants independentistes devien visualitzar el final de Thelma&Louise, ho van desestimar i van donar la victòria a ERC. Ara, la Generalitat té un president electe que –si atenem al seu discurs d’investidura– torna a posar al centre conceptes que estaven en l’origen del procés, que van ajudar moltíssim a créixer, i que semblaven oblidats per l’anterior president i bona part de l’independentisme.
Idees com avançar vigilant de no trencar per la meitat el país i intentant aplegar sempre majories molt àmplies, o com donar-li importància a la Generalitat com el que és: la institució de tots i, al mateix temps, la millor eina possible de construcció nacional i de visualització del projecte de país dels independentistes (tot el contrari de tractar-la com “un obstacle”). Idees com reconstruir el consens sociopolític majoritari al voltant del principi que els catalans tenim dret a decidir lliurement el nostre futur, o com la necessitat de sumar contínuament. Tot això estava en la base del procés i va permetre avançar molt ràpid. Com es passa, sinó, d’un 10% a un 48% de vot independentista en cinc anys? Com s’aconsegueix, sinó, que la llista plebiscitària de Junts pel Sí l’encapçali algú com Raül Romeva, procedent d’ICV ? Com es genera, sinó, la il·lusió i l’energia popular que porta a l’1 d’octubre?
Tot això, repeteixo, estava en la base del procés. Però un mal càlcul sobre la relació de forces i, sobretot, la reacció violenta i autoritària de l’estat espanyol van portar el moviment a un atzucac que ha implicat desmoralització, agror i una paràlisi política que ja fa més de tres anys que dura. Aragonès no ho tindrà gents fàcil, perquè l’estat continua en mode agressiu i perquè governarà amb un soci dividit i malhumorat per la derrota electoral i pel contingut del pacte de govern, però és en les situacions difícils on es veu la fusta dels polítics. Si més no, el nou president de Catalunya ha començat bé: proposant un back to basics absolutament imprescindible.
35 
51 
