Els Amics de les Arts estan molt bé parlant de Guardiola, de Montserrat i del bonics que som. No ho dic amb ironia, està molt bé que Estrella ens aixequi l’ànim i ens repeteixi que val la pena el que som. Però hi ha altres missatges. Hi ha l’autoafirmació, necessària, i hi ha l’acció. Hi ha la publicitat emesa per l’Ajuntament de Madrid: “Para la crisis: crea una empresa”. Patapam. Missatge centrat ja no en el que ets o en el que som o en el que són, sinó en el que fas, el que fem, el que fan. Ja ho sabem, que som collonuts. Però, i a partir d’aquí, què? Què penses fer tu, persona, individu, què penses respondre al teu Uncle Sam quan t’assenyali? Que tens un país fantàstic?
Evidentment: Madrid té el seu cinisme, si recordem l’endeutament que té el consistori i la dependència que té la seva brillantor envers les subvencions estatals i les partides de “capitalitat”. Entesos: però fan un missatge encertat. Que el món està en crisi econòmica és mentida, Alemanya creix, Brasil creix, Xina creix. Algú ens està fotent, això sembla, perquè a banda dels nostres propis errors (que n’hem comès, també a Catalunya) és evident que en el nou repartiment de poder mundial tenim motius per pensar que se’ns reserva un paper menor. Davant d’això, podem conformar-nos o provar de fer alguna cosa. No tothom està obligat a fundar cap empresa, però sí a emprendre. A ser més emprenedors en el nostre àmbit, menys còmodes: si alguna cosa bona tindrà la crisi els propers deu anys, serà en aquest descobriment col·lectiu. La comoditat està sobrevalorada.
“Home, ajuda’t a tu mateix” que ens cridaria Beethoven. No pretenc dir que això és fàcil, ni cosa de només voler-ho i de només proposar-s’ho, ni tan sols és cosa de pencar molt i molt: hi ha gent que penca molt i no se’n surt. Però sí que és cosa de sentir-se interpel·lat a una certa acció. Si malgrat això no ens en sortim, serà el moment de preocupar-nos i d’assenyalar culpables. Però jutgem-nos abans a nosaltres mateixos, no a la nostra imatge sinó als nostres actes. I si ens en sortim, vull dir quan ens sortim, aleshores fem una cervesa i parlem del talent de Guardiola, i de Gaudí, i de Ferran Adrià… però també del nostre.
