Anirem lluny sense recança

"El Suprem persisteix, coherentment amb la seva actuació en la causa general, a ser l’adalil de la guerra judicial més papista que el papa"

Avui mentre al Palau de la Generalitat el nou govern de Catalunya ha començat a caminar, en paraules del president Aragonès, cap a un país “feminista, verd i de llibertat” i amb el compromís també “amb la llibertat dels presos polítics i exiliats i amb la llibertat del país”, al Congrés dels Diputats PSOE, PP, Cs i Vox han rebutjat novament la tramitació de la proposició de llei d’amnistia i el Tribunal Suprem ha fet pública la seva oposició a l’indult dels presos polítics.

Els quatre partits addueixen que és inconstitucional no perquè ho sigui, que no ho és, sinó perquè no volen tenir un debat polític a la cambra sobre l’estratègia de judicialització i d’aplicació barroera del 155 i de la repressió prèvia i posterior que va dissenyar i liderar el PP (que no ha estat pas impugnada per cap dels altres partits que neguen el debat). Perquè no es veuen capaços ni volen (alguns o tots ells) assumir què implica deixar la gestió de la dissidència massiva i pacífica en mans del lawfare o guerra judicial, de la repressió i de la vulneració flagrant dels drets fonamentals en nom de la indissoluble unitat d’Espanya. I el Suprem persisteix, coherentment amb la seva actuació en la causa general, a ser l’adalil de la guerra judicial més papista que el papa per segellar aquesta unitat.

A la preciosa “Cançó de fer camí” de la Maria Mercè Marçal, que s’ha llegit a l’acte de presa de possessió del nou Govern,  la poeta hi diu “… anirem lluny sense recança d’allò que haurem deixat aquí.” Però per anar lluny sense recança has d’haver tancat ferides obertes del passat (immediat, en aquest cas), les més de 3.000 ferides obertes que són les persones que han patit la repressió de l’Estat, encapçalades pels presos polítics i els exiliats. Si no ho fas, és impossible anar lluny sense recança. Cal persistir, també en la presentació per totes les vies possibles d’una llei d’amnistia.

Comentaris

    Narcís 27/05/2021 9:03 am
    1. Què diu d" anar lluny sense recança ' .. si anem lluny pro la llibertat dels catalans, de Catalunya, recança de què com no sigui sent contra aquesta llibertat ? PD : millor seria hi parlés dels indults o gràcia que reberen els del GAL .. els del 23F .. narcotraficants .. i delinqüents de tota mena a quins pitjors àdhuc de partit- organització mafiosa en tota regla !
    Veterà antifranquista. 27/05/2021 8:33 am
    Una vegada més ho dic: l'article 155 no és el pitjor de tots; n'hi ha uns quantgs- i en primera fila- de molt més lesius per a els catalans. I cal no oblidar que foren aprovats per gairebé el 78% del Poble Català, l'any 1978. Aquesta herència enverinada ens deixà la generació de la mal anomenada Transició.
    Luisnomeacuerdo 27/05/2021 12:48 am
    Esta lazinazi fanática aún no se ha enterado que hay que acabar con los fascistas independentistas por todos los medios , será mema la tipa, ya es mayorcita, más vale que se dedicara a tejer bufandas para cuando llegue el invierno los borreguetes vayan abrigados a cantar villancicos a la prisión donde se alojan sus amados líderes.
    13
    120
    Respon
    Ramon 26/05/2021 7:52 pm
    Efectivament, aquest és el vostre pla. Anar lluny (concretament a Espanya). I sense recança (perquè ERC no és claudicació sinó traïció). Però falta que us deixem fer-ho.
    152
    136
    Respon
      Apa a dormir 27/05/2021 6:06 pm
      Quin discurs més pervers i cínic el teu, Ramon. Saps perfectament que sense la meitat de l'independentisme no anirem enlloc, per això sempre intentes fotre merder, per a no `poder canviar res i romandre dins la teva Espanya carca i casposa, per a mantenir els teus fastigosos somnis humits ultres i d'extremadreta i xenòfobs.

Nou comentari