Amos dels nostres actes

El fet que comparteixin govern des del 2015, prop de 6 anys, i que tant Esquerra Republicana com Junts es comprometessin en campanya a fer un govern independentista o de via ampla, però que els incloïa a tots dos, va crear la visió que eren aliats. Però des de les eleccions s’ha evidenciat que no ho són, que són adversaris polítics que el context, els objectius polítics i la tria dels electors fa que s’hagin d’entendre com a aliats.

Això no és ni dolent, ni lamentable ni hauria de justificar la batalla campal tòxica especialment (però no únicament) per missatgeria de mòbil i a les xarxes socials, que sí que ho és, de lamentable. Som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules: hi ha gestos, paraules, retrets que xoquen entre els encara socis de govern, i que poden amargar la negociació i, sobretot, la legislatura. En política mai no s’esgoten els aprenentatges en les negociacions, i en l’afinar el necessari sentit institucional, que aquests dies ha grinyolat al Parlament i a les xarxes socials. En política també és convenient tenir molta responsabilitat, cap fred i deixar l’estómac de banda, posar-hi molts límits. I en els governs de coalició, més encara. Un dels meus múltiples aprenentatges del pas per la política institucional del 2003 al 2017 és que no s’és prou conscient, i el sectarisme ho fa difícil, que allò que fa bé el soci de govern, no només va bé per a l’interès general, sinó que em va bé a mi.

Hi ha molta feina a fer, el context socioeconòmic, sanitari i polític exigeix que es negociï honestament, ràpid i bé. Duc algunes setmanes amb ciclotímia política: fa quinze dies estava convençuda que pràcticament s’esgotarien els dos mesos sense tenir govern ple, ni pressupostos 2021 fins a la tardor-hivern. Després del segon ple d’investidura, amb un canvi de to, tenia esperances que això no durés gaires dies més. Avui penso que la qüestió és marcar el ritme, el “quan”, no pas el “què” i que algun dia abans del 26 de maig hi haurà govern. Mentrestant, el govern no pot tramitar pressupostos per poder fer front a les necessitats d’injecció de recursos dels capítols socials, laboral i empresarial, posem per cas. Esperem govern aviat, no té sentit que havent-hi majoria de suport no n’hi hagi encara.