Amos dels nostres actes

"Esperem govern aviat, no té sentit que havent-hi majoria de suport no n’hi hagi encara"

El fet que comparteixin govern des del 2015, prop de 6 anys, i que tant Esquerra Republicana com Junts es comprometessin en campanya a fer un govern independentista o de via ampla, però que els incloïa a tots dos, va crear la visió que eren aliats. Però des de les eleccions s’ha evidenciat que no ho són, que són adversaris polítics que el context, els objectius polítics i la tria dels electors fa que s’hagin d’entendre com a aliats.

Això no és ni dolent, ni lamentable ni hauria de justificar la batalla campal tòxica especialment (però no únicament) per missatgeria de mòbil i a les xarxes socials, que sí que ho és, de lamentable. Som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules: hi ha gestos, paraules, retrets que xoquen entre els encara socis de govern, i que poden amargar la negociació i, sobretot, la legislatura. En política mai no s’esgoten els aprenentatges en les negociacions, i en l’afinar el necessari sentit institucional, que aquests dies ha grinyolat al Parlament i a les xarxes socials. En política també és convenient tenir molta responsabilitat, cap fred i deixar l’estómac de banda, posar-hi molts límits. I en els governs de coalició, més encara. Un dels meus múltiples aprenentatges del pas per la política institucional del 2003 al 2017 és que no s’és prou conscient, i el sectarisme ho fa difícil, que allò que fa bé el soci de govern, no només va bé per a l’interès general, sinó que em va bé a mi. 

Hi ha molta feina a fer, el context socioeconòmic, sanitari i polític exigeix que es negociï honestament, ràpid i bé. Duc algunes setmanes amb ciclotímia política: fa quinze dies estava convençuda que pràcticament s’esgotarien els dos mesos sense tenir govern ple, ni pressupostos 2021 fins a la tardor-hivern. Després del segon ple d’investidura, amb un canvi de to, tenia esperances que això no durés gaires dies més. Avui penso que la qüestió és marcar el ritme, el “quan”, no pas el “què” i que algun dia abans del 26 de maig hi haurà govern. Mentrestant, el govern no pot tramitar pressupostos per poder fer front a les necessitats d’injecció de recursos dels capítols socials, laboral i empresarial, posem per cas. Esperem govern aviat, no té sentit que havent-hi majoria de suport no n’hi hagi encara.

Comentaris

    Donec Perficiam 15/04/2021 11:47 am
    En tota negociació hi han uns quants factors imprescindibles: quí - qué - com - quan. Si ara els nostres estimats politics porten dos mesos barallant-se per al QUI i el QUE, pots comptar que encara necessitaràn sis mesos més per decidir el COM i el QUAN... i per tirar endavant la independència potser amb tres vides en tindràn prou... però nosaltres ja no ho veurem, amb sort els nostres besnets...els catalanets sóm així de carallots, aixó si, les coses ben fetes, tot cosit i al sac i ben lligat....
    Narcís 14/04/2021 10:51 pm
    Allò que no és normal és fer servir vessament de sang de pacífics i demòcrates per a ser amos de nació que no els pertany, que no estimen i que, per si no fos prou, voldrien sa inhalació nacional i econòmica ! PD : pel que fa a ERC, no seria gens sobrer diguessin prou a immigració il.legal àdhuc legal d" aquella manera ' ( no som justament a Xauxa ) .. ja n' hi ha prou de ximpleries o professió ' activista ' i empleador ' serveis socials i ong' s ' made impostos dels desgraciats !
    Pep 14/04/2021 5:02 pm
    Ahora lo he visto claro. ERC se compinchó con Sánchez para inhabilitar a Torra pues esto le convenía a ambos. La siguiente jugada maestra que se proponen estos dos compinches es aislar a Puigdemont. Les saldrá bien esta última o penúltima jugada?
    Català 14/04/2021 4:58 pm
    I tant que en té, de sentit!. Els polítics saben que, si formen govern i tracten de dur a terme les promeses electorals, seràn inhabilitats i aniran a presó. En canvi si hi ha noves eleccions, la majoria independentista s'en anirà en orris i tindran l'excusa perfecta.

Nou comentari