El nacionalisme espanyol està tan inflamat, via mitjans de comunicació, que l’oferta de PP, Vox i Ciudadanos és una subhasta d’amenaces contra el que queda d’autogovern a Catalunya. Des d’un 155 infinit, amb intervenció directa de les escoles i la policia, fins al tancament de TV3, caracteritzada com si fos un dels mitjans que ells estan acostumats a consumir. “TV3 humilia la meitat dels ciutadans de Catalunya”, deia Cayetana Álvarez de Toledo des d’un plató de la pròpia televisió pública catalana.
No importa que l’audiència de TV3 al·lucini amb les mentides de la candidata marquesa i que tothom -a Catalunya- sàpiga que els mitjans públics catalans són un exemple de pluralitat i credibilitat. És igual, perquè l’objectiu de les dues senyores de l’unionisme a Catalunya és que les seves intervencions viatgin, via xarxes socials, fins els seus electors potencials, precisament els que no han vist mai TV3 ni saben de Catalunya res més que el que els arriba via mitjans de Madrid.
Els catalans som un decorat polític, com ho són els bascos d’Errenteria. Un fons difuminat per col·locar-hi al capdavant les seves heroïnes de pa sucat amb margarina, de cop de puny a la barra del bar després d’uns chatos de vi. En fi, el resultat és que la dreta espanyola ha oblidat els catalans reals, fa veure que no existeixen. No li importem. Només els interessem com a sparring polític. No és que ho diguem nosaltres, és que ja no ens tracten com a espanyols. Abans de la República, ja som estrangers.
