Avui és un dia per celebrar, com ho són de moment cadascun dels dies que les justícies dels països europeus fora de l’espanyola han d’abordar les extradicions i les euroordres per una banda i els drets dels ciutadans europeus per una altra. A Europa l’única institució que s’ha pronunciat per activa i per passiva contra els drets dels represaliats catalans Puigdemont, Junqueras, Comín i Ponsatí ha estat el Parlament Europeu, dominat pels dos grans grups parlamentaris de dretes i de centreesquerra. Dominat per la política, doncs, més que pel marc europeu i internacional de drets fonamentals i bàsics.
Polititzats fins a extrems vergonyants, els alts estaments judicials a l’Estat espanyol han vist, en canvi, com els diversos tribunals europeus els esmenaven l’estratègia: tribunals a Alemanya, al Regne Unit, a Suïssa (ni la va demanar, Llarena, l’extradició, sabedor de la rebregada), a Bèlgica, ara a Itàlia, contra les euroordres emeses per Llarena. I els tribunals “comunitaris” TGUE (de primera instància) i el TJUE, que de moment han actuat amb la imparcialitat i la independència que se li hauria de suposar al Tribunal Suprem també respecte dels drets dels europarlamentaris.
El TJUE, primer sobre els drets de Junqueras (encara que massa tard per l’abús del Suprem, que el va mantenir en presó provisional per evitar que anés a recollir l’acta d’eurodiputat), a qui el desembre de 2019 va reconèixer la immunitat com a europarlamentari i va dir que el Suprem hauria hagut de deixar-li recollir l’acta, atès que els drets d’eurodiputat s’adquireixen en el moment que es proclamen oficialment els resultats de les eleccions europees, no quan es recull l’acta; el Parlament europeu, absent i passiu aleshores.
Aquesta decisió del TJUE, així i tot, ha estat clau perquè es reconeguessin els drets de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a europarlamentaris que la JEC (dominada pels dos grans partits espanyols) va obstaculitzar creativament que exercissin (si no vens a recollir l’acta a Espanya i hi acates la Constitució, no pots exercir d’europarlamentari ni tenir-ne els drets), fins que l’europolítica va tornar a intervenir. El TGUE va fer un “sí però no” i ara, a Sardenya han tornat a enviar la pilota al TJUE, que haurà de decidir sobre la immunitat dels europarlamentaris Puigdemont, Comín i Ponsatí.
Un partit que està a la mitja part o si voleu, abans de la pròrroga, però que, ara per ara, fa evident que la Champions judicial és un terreny de joc més favorable que l’Eurocopa política i la Lliga espanyola, que s’han de jugar igual i amb totes les forces, però pel cap baix amb un braç lligat a l’esquena.
