Viure per sempre

"Som mortals, perquè naixem. Hem de morir i fer-ho és la forma natural de complir amb la natura"

El gerontòleg Aubrey de Grey porta anys vaticinant realitats sobre la vida humana que no deixen de sobtar. Forma part d’una minoria d’enginyers que entenen que el repte fonamental de la ciència és vèncer la mort. Ell no ho veurà, però treballa en una tècnica de recuperació de teixits que farà conservador l’objectiu de viure un mil·lenni.

 

Mil anys vistos des de la nostra actual esperança de vida no deixen de produir angoixa, perquè és com si l’esser humà tingues la mida temporal d’una olivera, d’una pedra, dels monuments que ens miren des de l’antiguitat clàssica i sobre els quals de ben segur ens hem preguntat algun cop quantes vides de les nostres hauran començat i s’hauran extingit al seu voltant.

 

És evident que a una persona mil·lenària l’actual rècord dels cents anys li semblaria una banalitat, i que no s’avorriria per la solitud de qui veu morir totes les persones mortals que ha conegut, perquè totes elles serien també longeves. Però moltes altres preguntes ens haurien d’assaltar: amb tan llunyana mortalitat quin sentit tindria l’existència de noves persones, o fins a quin punt el planeta podria sostenir tal població. I si tot això fos un problema, si fora possible tenir fills, o esdevindria un delicte com tenir-ne més d’un es va establir que ho fos durant molt temps a la Xina. I no parlem de quelcom encara més problemàtic, com establir l’edat per tenir descendència, si fora possible. Perquè si l’edat fèrtil fos petita es confondrien pares, fills, nets, etcètera., i si s’estengués en el temps, quants cops es podria realitzar sense que generés el caos de la superpoblació? Massa preocupats per Gaia no semblen els gerontòlegs.

 

Total, que de Grey serà considerat un geni, però les conseqüències d’aquesta nova mostra de supèrbia en el treball de la ciència més aviat ens hauria de fer veure’l com a dimoni. Som mortals, perquè naixem. Hem de morir i fer-ho és, tot i la por, tot i el dolor que pugui generar la nostra absència en els altres, la forma natural de complir amb la natura. Tot i que sempre és aquí, res en la natura viu per sempre.




Comentaris
cagalera
es usted el mejor remedio para el estreñimiento.
Límit
Intentar viure molts anys a costa del que sigui i a costa d'arribar fet un fantasma o una cacatua és un abús a la societat i al planeta. Cal que aprenguem a marxar. Dret i obligació de decidir i no apalancar-nos. Ho dic ara que he complert 79 anys. Que et trobin realment a faltar quan no hi ets és millor que ser una nosa suportada pet força
Pitxolí
«Hem de morir i fer-ho és [... ] la forma natural de complir amb la natura. Tot i que sempre és aquí, res en la natura viu per sempre"». Certament, les coses han estat així des de sempre. Però ves a saber, el futur, com serà. Com deia Hume, que tal fenòmen -com ara la mort dels humans, dic jo- s'hagi produït indefectiblement en el passat, no garanteix que es produeixi en el futur.
Narcís ( millor seria escriure perquè hem de ser dessota un estat on el més bonic que ens han llançat és ' a por ellos ' .. per ser catalans, per ser Catalunya, que no pas independentistes ni nacionalistes ni catalanistes ! )
Ras i curt : A) Millor seria escriure de quants són morts per no haver estat ben diagnosticats o, força pitjor encara, no haver rebut tractament adient àdhuc especialistes per manca d'inversió ! B) Millor seria escriure si l'individu és únic com ànima/ consciència/ pensament tot havent de respondre al més-enllà o un de tants així simple contingència i tururut ! i C ) Millor seria escriure perquè hi ha tant-a malvat-ada rere aquest estat com si a l'altre món se' l poguessin endur !

envia el comentari