Espanya es mor

"Al capdavant de l’independentisme també hi ha tocacampanes que d’Espanya diuen que és un gran país."

Gairebé s’acabava el segle XIX, quan Joan Maragall escrivia l’article que duia per títol “La independència de Catalunya”, on afirmava el següent: “...hem de creure arribada a Espanya l'hora del campi qui pugui, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta”. Quan el 1899 mor el polític espanyol Emilio Castelar, el genial poeta torna a insistir en el mateix fet en una carta adreçada al seu amic Antoni Roura: “Ja ho veus com s’ha mort en Castelar. És un luto nacional de debò perquè ell personificava l’Espanya que també s’està morint”.

 

Algú podrà pensar que aquesta sensació d’en Maragall només la podia tenir un català, perquè la defunció d’Espanya és l’única possibilitat d’assolir la independència. Però la indiscutible fortalesa d’un estat no només li donen les seves estructures institucionals i polítiques, calen també uns valors sòlids on fonamentar la idea de nació. Mireu si no els casos de la República Francesa o els Estats Units, per posar dos exemples significatius. Les idees de llibertat, democràcia o defensa  dels drets individuals han estat alguns dels ideals sobre els quals han edificat els seus respectius estats. És aquesta la pedra angular de la seva pervivència i no pas tenir molta o poca policia. És aquest el cas d’Espanya?

 

Fa pocs dies, en un programa d’una televisió amb seu a Madrid, el periodista Eduardo Garcia Serrano, defensor de les tesis de l’espanyolisme més ultra i abrandat, manifestava el següent: “Si Catalunya se separa de España, España desaparece. No queda un resto de España, queda un resto de la península ibèrica que no tiene ninguna razón de ser como nación, como estructura estatal y como patria. La separación de Catalunya es la muerte política, civil y administrativa de la nación española. Punto. No hay más”.

 

Mentre l’escoltava no podia deixar de pensar en les paraules de Joan Maragall. Ben mirat, els defensors de la “”unidad de la patria” mai no es mouen del mateix lloc. La seva existència és un dramatisme absolut. No és estrany que un dels més destacats filòsofs que ha donat la seva cultura, Miguel de Unamuno, considerés ell mateix la seva millor obra aquella que porta per títol “Del sentimiento tràgico de la vida”. Si la mateixa existència ja la consideren una tragèdia, com hauran de viure la possibilitat de la defunció col.lectiva de la seva identitat nacional?

 

Als catalans, que som la gent que es riu del mort i de qui el vetlla, aquestes soflames com les de García Serrano ens deixen astorats. El seu capteniment és als antípodes de la xerinola que sovint presideix les accions de l’independentisme. Som la nit i el dia. Com que majoritàriament no ens prenem l’ideal de Catalunya amb rotunditat, pensem que els altres no arribaran mai a l’extrem que mai nosaltres no volem arribar. És llavors quan passa el que passa i els nostres polítics diuen, amb cara de baixar d’Arbeca, que “no ens imaginàvem la resposta de l’estat”.

 

Pel cap baix, fa més de 100 anys que Espanya s’està morint, però encara no hem pogut certificar-ne la defunció. Catalunya històricament no ha sabut rematar-la quan tenia l’oportunitat i aquest és un error que paguem car contínuament. Què ens ha fallat? Sempre ens fa pena la seva agonia. El nostre tradicional sentimentalisme i candidesa esdevé a tota hora el pitjor enemic dels interessos de la nació. Fins i tot Francesc Macià, que ha estat l’home que més a tingut a tocar la independència, va deixar-se guanyar a darrera hora per la idea de “canviar” Espanya.

 

Té raó García Serrano quan parla de la fi d’Espanya com a projecte polític si Catalunya esdevé independent. Però la seva sort ha estat que, fins ara, al capdavant de l’independentisme també hi ha tocacampanes que d’Espanya diuen que és un gran país i que són solidaris amb els seus pobles. Mentre aquests aprofitats li van allargant la vida (perquè s’allarguen també els seus triennis),  d’altres continuarem fent tots els possibles per enviar-la al cementiri de la història. Els catalans han de triar entre continuar essent víctimes, o bé els botxins de qui t’acabarà fent desaparèixer per poc que pugui.




Comentaris
Bru
Potser sense Catalunya, Espanya es trobaria a si mateixa. I descobriria que se'n pot sortir molt bé sense nosaltres, sempre que estigui disposada a fer certes importants correccions. Aquest és el problema, que els qui es beneficien de l'estat actual no volen canviar res.
Mon
Eixamplar la base es això el que volen fer els de la tercera via republicana, oi? Les enquestes intenten ajudar-los tot el que puguin. Amb una mica de sort d’aqui a no gaire també s’hi posarà la Vanguardia. Pobre Duran , ja no el necessiten . Amb republicans solidaris de la base tema resolt.
Que ningú no s'equivoqui!
El vot republicà és: 1) PUIGDEMONT a les europees, per posar Espanya en evidència internacionalment (i treure de les casilles Borrell i el Deep State espanyol). 2) FRONT REPUBLICÀ a les generals, per curtircuitar el Règim del 78. 3) PRIMÀRIES CATALUNYA i/o CANDIDATURES D'UNITAT POPULAR REPUBLICANES a les municipals, per controlar el país des del poble.
Odisseu
No volen violencia, no volen aturar l’economia, només saben demanar diners per enviar-los a Madrid, pagen multes religiosament i etc., idiotes amb sindrome de Peter-esPANya, i mentres el barça jugant la copeta del rei. La indepe us caura del cel, segur q si perdedors. La presa de pel va començar quant el Zapatero va retirar allo de penar un referendum, i doncs a que be q el retiresin si no pq era una estrategia a llarg termini? Penseu una mica si podeu.
ferran
No estic d’acord que sentimentalisme i candidesa hagin estat els motius per no haver aconseguit la independència..Castellans recolzats sempre per el vaticà. Monarquia Francesa/Castellana conspirant. Revolució i conseqüències de l’aventura del carnisser Napoleó a Rússia. Més tard, els intents d’un pobre Macià en mig d’una revolució a Rússia i l’ascens dels feixismes a Europa. Era impossible..En canvi, desprès de l’èxit del 1-O o veig diferent.
Si nosaltres no existim perqué volen que siguem ells
Com es que es senten tant incapaços de tirar endavant els seu pais que sí que existeix segons ells? No em preocupa, es una pregunta dirigida a ells. Us imagined un francés dient aixó d’occitania?
¿Algun avance con lo de su escaño en Madrit, Sr Cot?
Infórmenos, por favor, que esto es un sinvivir.
Ganàpia
No és veritat que sense Catalunya Espanya es mori. Sense Catalunya, sense la colònia productiva, li baixarà el nivell de vida, s'haurà de mirar a si mateixa i s'haurà de reinventar. Desfer-se de les elits, l'amiguisme, la corrupció i les portes giratòries i optar per unes bases més decents. A la curta patirà, però a la llarga podrà esdevenir, per fi, un país normal i raonable. Ja els ajudarem, des d'Europa, quan sigui el moment.
Carles
Doncs tan de bó que peti Ñ, ja li portarem un ram de flors. Ni Oblit ni Perdó, s'ha acabat el broquil¡
federalista
ja ha parlat el tarat del espot, que espanya es mor, el que es mor de riure i es descollona soc jo pallasso, sobretot quan et presentas a eleccions i despres veiem els resultats, que no et vota ni la familia, NI LA teua mare , ni tan sols el vei jajajajaaj els 0 escons de 135, de fa uns anys fa que encara no pari de riure
ciutada del mon
tu i quants mes 100 200, 1000 2000, jajaja ho dic perque els vritables patriotes com tu, quan n'hi ha eleccions cabeu tots en un autobus i no molt gran, i clar sent 4 i els del tambor, i pretendre fer desapareixer un pais, jajajaja sona una mica a broma, com casi tot lo que dius es clar.
Ho sento, ho sento moltíssim, però Espanya no es mor, és l'au Fénix que cada vegada reneix de les seves cendres. Tarada però reneix. Els que ens estem morint som els catalans, que no aprenem mai a mesurar Espanya i els espanyols, pensem sempre que seguiran unes regles ètiques. I no, històricament no ho han fet mai, son estrategs purs i durs, d'obediència militar en l'obteniment dels seus objectius. En els últims anys ens han anat deixant corda perquè ens la posessim sols al voltant del coll.
Per al Sr.federaliste
No es pot ser tan groller perquè fa mal efecte i demostra poc senderi. Dir tarat a una persona que estima la seva terra amb la seva cultura i la seva llengua no ho veig bé. A mi particularment el Sr. Espot m'agrada. Jo soc de la teoria que val més ser pocs i ben organitzats
federalista
per al sr federalista, efectivament sou pocs, pocs, ben organitzats i no barallats com junqueras i companyia pero pocs, i home fer caure un estat i fer trontollar fins i tot la unio europea el sr espot voste , i els 4 diguem-los il.luminats perque no s'enfadi voste , ho veig una ,mica agossarat, pero en fi voste mateix.
La comoditat es de covards....ens manca mentalitat de soldat..
Espanya es caduca i ferida de mort, tant en la seva forma com en el seu nom, -res es tern- per això els seus cops de cua i mossegades son més brutals, tenim de fer la nostre república, i per efecte domino naixeran un munt de repúbliques a la península ibèrica, el futur es la Confederació o Federació de Repúbliques de Ibèria, inclòs Portugal, però abans tenim de ser lliures i sobirans, i obrir el camí al progres democràtic, encara que ens toqui pagar un preu molt alt, cal fer-ho i ser valents....
Per al sr.federalista
Gràcies per la seva resposta amable . Jo penso que tot es possible, però es te que fer d'una manera més imaginativa i sense fer soroll. Això es un tema dels patriòtics, sense patriotisme no hi ha res a fer i això es precisament es lo que els hi falta a la majoria dels catalans. Entenc per patriòtic algú que estima la seva terra ,la seva llengua i la seva cultura per lo tant la vol protegir-la de qualsevol agressió. El patriota vol un Estat propi on es pugui viure plenament en català.
Roc SM
El meu comentari d'ahir ha estat censurat?
Portuguez
Iberistas de ERC são gente pacóvia, provinciana, fraca... desejar utópicos iberismos em vez de concertação europeia, a única Península importante, é conceder a Castela a manutenção do seu statu quo nacional-imperialista. Aprendei com Portugal: virados ao Mundo e à Europa, de costas para a fake e bárbara Espanha de Castela. Iberismo com Portugal?! Vade retro Satanás, ide prá puta que vos pariu.
Narcís ( cal anar-nos-en el més aviat possible sinó ens encomanaran sa misèria moral , ètica, de consciència i, què dir-ne, econòmica ! )
Aquest estat seria quelcom .. si de bell antuvi reconegués què/ qui el forma i conforma , si de bell antuvi ajudés a comunitats amb identitat nacional ser el que són que no pas rebaixar-ho, menysprear-ho i ofendre-ho, si de bell antuvi digués la veritat de la ' violació a territoris aliens ' ( damunt, amb ajut forà ) , si de bell antuvi . . . fos demòcrata així pro la llibertat, la igualtat ( nació diferent a la seva ) i la justícia ! PD : espanya és simple nom geogràfic físic d'una peninsula !

envia el comentari