Campanyes

"En un moment crucial, apareixen diferències substancials respecte el compromís amb la independència."

La diferència entre precampanya i campanya electoral és la petició expressa de vot. És a dir, pràcticament cap. Tot és campanya electoral. A Espanya i a Catalunya, tot i que hi ha diferències notables.

 

A Espanya, les eleccions es presenten molt crispades per diversos motius. El panorama dels quatre genets de l'Apocalipsi, PSOE, PP, Cs i Vox, cavalcant cap a La Moncloa és ombrívol. Si triomfa una aliança entre el PP (la guerra), Cs (la gana) i Vox (la mort), Franco es quedarà on és i el franquisme també. I Catalunya, terra novament conquerida. Si triomfa el primer genet, el PSOE (conquesta), segons preveu el CIS, el mateix però amb diàleg.

 

La virulència de la campanya espanyola de les dretes respon a dues raons. Primera, la necessitat de PP i Cs d'alleujar la càrrega de les corrupcions respectives. Les de Cs són recents, per la joventut del partit, però posen en dubte la seva condició democràtica. Per això Rivera eleva el to patriòtic per atacar Sánchez. Cal recordar que quan els canalles, segons l'irònic Samuel Johnson, busquen un refugi, sempre troben el de la Pàtria.

 

Els estirabots de Rivera són gairebé música celestial comparats amb les animalades que diu Pablo Casado. en la millor escola de Rajoy, acusa Sánchez d'entregar-se en mans "tacades de sang". Una bestiesa així només vol amagar el fet que el seu partit, a més de a lladres, acull espies, xantatgistes i altres tipus de criminals.

 

La segona raó és la necesitat que el quart genet, el del cavall bai, no els avanci en la marxa en què Espanya tornarà a regnar sobre una Catalunya vençuda. Aquí només es salvaran els de l'adoració nocturna, camisa blava i braç alçat.

 

Si triomfa el primer genet, el PSOE, el del cavall blanc de Sant Jaume, ho farà l'esperit de conquesta. Però es vestirà amb vestidures dialogants. El PSOE pretén que la conquesta (o reconquesta) de Catalunya es faci a base de molt diàleg, on es trobi alguna solució política encara per formular.

 

Però tot el diàleg del món no apartarà l'independentisme de la seva exigència de referèndum. I si l'altra part vol conquerir i no a la manera antiga, no té cap altre remei que autoritzar-lo. És la conclusió lògica de l'abundant diàleg. O ¿de quina altra manera pretén l'estat espanyol ratificar cap acord a què s'arribi a Catalunya si no és consultat a la població catalana en un referèndum?

 

Alhora, la campanya a Catalunya és diferent, com sempre. Els partits catalans sucursals dels espanyols reflecteixen el to general d'agressivitat i violència dels seus corresponents hispànics. El PSC, animat per les bones perspectives del PSOE, proclama el seu orgull espanyol amb el "no és no" a la independència, l'autodeterminació i el referèndum. Una mica més i Iceta nega la seva condició de català.

 

Els partits independentistes, tot i que contagiats per la buida excitació espanyola, mantenen més les formes civilitzades. No obstant això, als seus debats acusen l'excepcionalitat del moment respecte la unitat del moviment. JxC n'ha fet un leitmotiv electoral, en tant que ERC la ignora i mira d'organitzar aliances dins i fora de Catalunya amb forces que o no són independentistes o ho són, però no catalanes. La CUP a autoinvisibilitzat aquest assumpte i l representació del radicalisme d'esquerres queda a mercè de l'escissió de Poble Lliure, que se suma al bloc unitari de JxC a les europees.

 

Son dues formes de campanya. A l'espanyola, molt soroll, xivarri, escandalera però, en el fons, un acord entre els quatre partits del sistema (PSOE, PP, Cs i Vox) mentre que, a Catalunya, a l'independentisme, pocs alcen la veu i el debat és formalment més assossegat però no oculta que, per fi, en un moment crucial, apareixen diferències substancials respecte el compromís amb la independència. Aquest sembla integral a JxC, fins el punt d'arriscar-se a una escissió interna, i en una fracció escindida de la CUP, mentre que no ho és tant a les altres forces, singularment a ERC. El resultat electoral serà determinant per saber quina de les dues tàctiques té més suport.




Comentaris
terrassenc
No cola. Puigdemont i Junqueras estan perfectament d'acord: en NO fer la RC. El referèndum ja es va fer i es va guanyar. No hi ha partits independentistes (FR que deia ser-ho possa en Fachin al capdavant, com si arreglar Espanya fos compatible amb la RC, a qui volen prendre el pèl?). Aquest és el problema, tots estan d'acord. O els hi movem el vot, o continuaran com si res.
Ramoncín desperado
Campaña sobre campaña y sobre campaña una; asómate a la ventana, verás a Franco en la cuna. Bailén, campanas de Bailén, que los ángeles tocan y Ramoncín también.
Que ningú no s'equivoqui!
El vot republicà és: 1) PUIGDEMONT a les europees, per posar Espanya en evidència internacionalment (i treure de les casilles Borrell i el Deep State espanyol). 2) FRONT REPUBLICÀ a les generals, per curtircuitar el Règim del 78. 3) PRIMÀRIES CATALUNYA i/o CANDIDATURES D'UNITAT POPULAR REPUBLICANES a les municipals, per controlar el país des del poble.
I el Senat
Tothom s'oblida de la cambra alta, el Senat. On la majoria (ara del PP), es posaràn d'acord per aprovar un altre 155 més dur, inclòs permanent a Catalunya. Alguns partits parlan de bloquejar el Congrés, però com es pot bloquejar el Senat.
Més suport JxC, no son tactiques son valors en el que es creu. Remenar les cireres o treballar per la llibertat del pais.
El psoe no dialogarà fins que no l’hi quedi cap més p...remei com a la transcició. Encara ens voldràn embolicar amb el federalisme i 3 preguntes al referéndum.
Beatriu
A ran del que estic veient, escoltant i llegint ERC és botiflera només cal sentir els lloctinents de Junqueras. Peró per a mi l'acte més significatiu i que em va fer compendre que no volen la nostre lliberat va ser el dia de la NO investidura del president legítim.
Núria a Mèxic (l'autèntica)
Fantàstic article, en Ramon, una anàlisi profunda i encertat de la situació, increïblement ben plantejat fins i tot venint d'un colon com tu i la teva família que agraïu als catalans el que us hagin mantingut i donat de menjar. Això demostra que hi ha xarnegos molt útils per als catalans. Moltes gràcies de part dels catalans Ramon.
federalista
res de nou l'estomac agrait del cotarelo dient bajanades, el pobre home es a sou de la burguesia lladre, que li paga i no molt per cert, per vomitar cuanta mes bilis, odi i merda cap el seu pais millor, pero com el pobre paio no es flaubert la burguesia lladre nomes li dona les engrunes.
A Núria a Mèxic
En Ramon no és un colon. L'Arrimades i seguici, els populars i els socialistes, sí que ho són. En Ramon no és un xarnego, i jo sí que ho sóc (fill de català i aragonesa). Fer ús de termes despectius no em sembla correcte, encara menys, si s'empren erradament. En Ramon s'ha posat de la nostra part perquè és un demòcrata. T'ho dic amb afecte, Núria. Tens raó, però procura ser més empàtica. Català és aquell que estima i defensa Catalunya com a nació, com ser tirolès és estimar i defensar el Tirol.
pep - manresa
Per al que ha escrit una mica més amunt, "Núria a Mèxic (l'autèntica)" i "federalista" són el mateix, un troll espanyol pagat pel CNI amb la intenció de crear divisió i confusió dins de l'independentisme, pel què veig hi has caigut de quatre potes. Pensa-hi, reflexiona i si t'hi fixas bé veuràs clara la jugada típica de les clavegueres de l'estat:
pajillero
NO olvidemos la estructura del estado actual, heredada de franco, con un JEFE DE ESTADO, creado para estar encima del congreso y el senado , la constitución es un mero pretexto creado y diseñado para amparar los deseos del jefe de estado ( jefe supremo de las fuerzas militares y voz del ibex, aristocracia y familias poderosas), el resto es puro teatro.
SR. MEU
Ramón, com és que t'oblides del Front Republicà amb Fachin?
Nuria a Mexic (l'autentica)
Moltes gracies a tots els colonitzadors que doneu suport a la nostra causa us ho agraim ,jo me vingut a Mexic a colonitzar aquesta terra i aconseguirem que es parli catala a cancun com a llengua oficial ...
Narcís ( Catalunya necessita la llibertat amb urgència .. qui pot ser dessota de qui cerca son anihilament, son enfonsament econòmic, tot plegat, sa desaparició ? )
Què pot esperar ningú d'un estat on sos candidats a president de ' gobierno ' són mainada malvada venuda a la ' dolce far niente .. simples nyèbits ben pagats ' ? PD : hem de sortir com un llamp d'un estat on partits d'allò més corruptes/ delinqüents fora mida són a tot plaer ( en l'endemig, a saber quanta gent mor per no ser tractada sanitàriament i farmacèutica com cal .. quanta gent sobreviu míserament .. quanta gent és explotada laboralment .. quanta gent . . . . . ! ) !

envia el comentari