Qui fiscalitza el fiscal?

"Ara fa divuit anys que els militars dels Estats Units van matar José Couso a Bagdad"

A finals dels anys noranta, la delegació de TV3 a Madrid estava en un edifici d'oficines al carrer Goya, a l'altura de Núñez de Balboa. Allà convivíem, separats per un simple vidre, els professionals de les diverses televisions autonòmiques, amb TVG, ETB, Canal Sur i Canal 9. La majoria dels periodistes érem desplaçats i, per contra, gairebé tots els càmeres eren gent de Madrid. Habitualment compartíem esforços i imatges entre tots i, en general, era un col·lectiu molt divers i bastant divertit. 

 

Allà vaig conèixer José Couso. Era un dels càmeres de TVG i, sovint, treballàvem junts. Com acostuma a passar amb la gent desplaçada, i més encara a Madrid, la major part dels dies -després d'enviar el video als l'informatius del vespre- baixàvem al bar del davant. El local era d'ambient andalús, servia tapes i vins de xerès i és l'escenari d'alguns dels tips de riure més incontrolables de la meva vida. L'amic Toni Tortajada segur que se'n recorda.

 

José Couso era una gran persona. Irònic, sorneguer i, sobretot, molt bon càmera. Dels millors. Per això em vaig alegrar quan el va fitxar Tele5 i va començar a viatjar per diversos conflictes del món. Va estar a Kosovo, Perejil i al desastre del Prestige. No era un imprudent, ni molt menys, entre d'altres raons perquè tenia dos fills petits. Me'l vaig trobar a un Consell Europeu a Brussel·les, a finals de 2001, i allà em va explicar que la tensió li començava a afectar a l'estómac, però se'l veia content. Va ser l'últim dia que vam riure davant d'una cervesa.

 

Ara fa setze anys que els militars dels Estats Units el van matar a Bagdad. Des d'aquell 2003 he vist mil vegades el seu retrat a concentracions i manifestacions i les mateixes mil vegades he sentit la ràbia i la humiliació que em provoca que l'Estat espanyol es negui, un i altre cop, a fer res -ni que sigui simbòlic- contra els responsables de la seva mort. Wikileaks ens va ensenyar els detalls més fastigosos de com s'arrossegaven ministres, jutges i fiscals espanyols davant l'ambaixador dels EUA. Un d'aquests rèptils institucionals era el fiscal Javier Zaragoza, aquell que interroga als piolins buscant algun rastre de microviolència amb què justificar la seva persecució contra l'independentisme. No va veure res quan van matar José Couso. Només veu muralles humanes. Ell, que no és humà.

 

 




Comentaris
Simon Wiesenthal...
... acabada la 2ªGM va muntar una organización que es va dedicar a caçar nazis arreu del món. I les que se'n van escapar no devien dormir gaire tranquils.
Victor
Quin fàstic tant inmens. No hem d'oblidar i a la mínima que poguem hem de passar comptes amb aquests impresentables.
Amb el màxim respecte per Couso
Couso va ser assassinat el 2003 i estem en 2019. D'on treus, Cot, que fa divuit anys que el van matar?.
Cables
Si sabeu llegi anglès feu click als "cables" en aquest article. Tot ha estat una conspiració entre els governs, els polítics i el sistema judiciari espanyols, per avortar la veritat i els judicis. I encara es vantan que els sistemes judicial i legislatiu són independents. http://www.tlaxcala-int.org/article.asp?reference=2872
Beatriu
Magnific article.
Esastamén Salvadó
To crec, dons, ca deurías ser tú mateix, dons, tu tens mes sabiduría dons, am aquet servell teu Salvadó, dons, ca tots els fiscals dal mon, dons, masnific articla Salvadó
SR. MEU
Però... 'Qui fiscalitza EL fiscal', que és CD.
Anna Armendares
Molt bon article que demostra qui son aquests que a Espanya imparteixen justicia. La llei de l´embut i la corrupció son els seus signes distintius

envia el comentari