Junts a Europa?

"L’ús tàctic, prepolític i partidista del concepte d’unitat practicat pel món postconvergent complica les unitats possibles"

Després de ser obligada a punta de ploma estilogràfica (la de Mas per convocar les eleccions plebiscitàries del 27S) a una unitat electoral que no desitjava, la direcció d’ERC, i molt especialment Oriol Junqueras, va prendre la decisió de no deixar-se arrossegar mai més a una operació de l’estil de Junts pel Sí. Com totes les negatives taxatives té un punt d’antipàtica, i també el risc de projectar una imatge de manca de flexibilitat o fins i tot d’egoisme. L’espai postconvergent, en crisi permanent per un procés de mutació traumàtic però dotat encara d’aquell instint polític, ha sabut veure que la decisió estratègica d’ERC li brinda l’oportunitat de distreure l’atenció dels seus greus problemes d’unitat interna, i, sabent perfectament quina serà la resposta, cada vegada que s’acosten eleccions fa i continuarà fent una proposta d’unitat externa (electoral) que obliga i obligarà ERC a fer de dolent de la pel·lícula: aquell que no vol la unitat.

 

La tàctica ha anat més enllà, i ja no només s’apel·la a la unitat electoral, sinó a l’orgànica: el manifest fundacional de la Crida demana que els partits se’n vagin voluntàriament al congelador i es presentin a totes les eleccions sota les sigles de l’artefacte ideat per Puigdemont fins que no s’aconsegueixi la independència. La proposta no diu res de què passa si la independència triga vint anys a arribar. Sembla lògic preguntar-se quin sentit té parlar d’unitats orgàniques o electorals entre partits que, després dels fets d’octubre de 2017, no han estat capaços d’acordar una nova estratègia compartida per avançar cap a la independència. Algú realment es pensa que la unitat orgànica o electoral resoldrà la discrepància profunda sobre els camins que cal transitar per avançar? Unitat per fer què, si no estan d’acord en el que han de fer? Tractada d’aquesta manera, la unitat esdevé només una paraula sense contingut, una arma llancívola amb l’única intenció aparent de desgastar l’adversari. O una OPA hostil.

 

A l’espai postconvergent li està costant horrors ubicar-se en l’eix esquerra-dreta, però ERC i CUP tenen un programa polític i socioeconòmic propi, una ideologia que respon a llargues tradicions històriques, i això només pot ser vist com un actiu per al conjunt del moviment, entre d’altres motius perquè permet penetrar en segments socials des de temes sectorials: feminisme, ecologisme, habitatge, drets laborals, republicanisme, lluita contra la corrupció... Com es demostrarà en les eleccions espanyoles i les municipals, no tothom arriba a la independentisme per la porta de l’estelada, hi ha altres portes d’entrada, i calen organitzacions que les treballin. En aquest sentit, per exemple, seria una bona notícia que tot allò que es mou al voltant de Puigdemont resistís la temptació d’esdevenir una força política monotemàtica incapaç de generar propostes més enllà de la idea de la independència nacional, i aconseguís obrir-se a segments socials que no senten ni se sentiran representats mai per ERC o per la CUP.

 

L’ús tàctic, prepolític i partidista del concepte d’unitat practicat pel món postconvergent complica, a més, les unitats possibles, com s’està comprovant: a més pressió per la unitat més s’enroca ERC en la seva negativa, fins al punt de perdre la perspectiva, com al meu entendre està passant amb la qüestió de les eleccions europees. Un cop s’ha assegurat que la pluralitat ideològica i la relació de forces interna de l’independentisme es podran expressar amb plenitud a les eleccions espanyoles i a les municipals, al meu entendre les europees mereixien una anàlisi específica, perquè és cert que estem en una situació d’emergència molt greu. Eren –són encara perquè encara hi ha temps– unes eleccions ideals per enviar un missatge contundent d’unitat en allò que és bàsic en el front internacional: existència d’un plet nacional català al voltant del dret d’autodeterminació, denúncia de la involució antidemocràtica de l’estat espanyol, solidaritat amb els presos. Hi ha coses bàsiques en les que sí que està d’acord tot l’independentisme, sense fissures, i si hi ha unes eleccions on això es pot visualitzar sense excessives contraindicacions, fent pinya al voltant d’una única papereta, són les europees. És molt pedagògic, dins i fora de Catalunya, que es vegi que les forces independentistes són capaces de barallar-se tan durament com calgui sobre el model de país, però que davant del món comparteixen uns mínims nacionals. (Tot i que és cert que també hi ha idees diferents sobre la construcció d’Europa, les discrepàncies entre la Crida-JxCat i ERC són menors en aquest cas, i es poden salvar anant després cadascú al grup del parlament europeu on se senti més còmode).

 

Hi ha, també, un argument més tàctic, fins i tot psicològic, a favor d’una única llista europea de l’independentisme, que és garantir-se almenys una victòria segura (i molt contundent) en aquest cicle electoral. Les llistes separades a les espanyoles i les municipals tenen molts avantatges però un risc molt real, que és que passi com a les eleccions al Parlament i es coli un tercer com a guanyador. El 21 D va ser Ciutadans, el 28A pot ser el PSC, i el 26M, a Barcelona, pot ser Ada Colau. Pot no passar, però també pot passar. Si a les europees es donés el mateix escenari, l’efecte desmoralitzador de la base social sobiranista seria molt fort, i sobretot molt inconvenient a les portes de la sentència del Suprem. En canvi, sortir d’aquest cicle electoral havent atropellat almenys una vegada els partits unionistes a les urnes amb més de 20 punts de diferència –com garanteix la suma de Junqueras i Puigdemont en una mateixa papereta–, seria la millor preparació dels escenaris de resistència i conflicte que molt probablement els partits hauran de liderar i gestionar com a conseqüència de la sentència. De vegades, vetllar per la salut del conjunt del moviment és la millor manera de vetllar per la salut del propi projecte.




Comentaris
Manguess
No hi ha cap excusa per no anar junts a Europa. Un cop votat i guanyat cada partit es pot integrar per separat a la família europea amb la que tingui més afinitat ideològica. Fer-nos triar en Puigdemont (que es va oferir segon de Junqueras) i Junqueras és una vergonya nacional que alguns no oblidarem. Jo votaré el President perquè sense el PNV necessita del poble per sortir escollit, ERC té Bildu, TV3 i la premsa del règim espanyola. ERC és la CIU del segle 21.
Victor
Entre tots , un desastre, quan tindriem les de guanyar. No estic d'acord amb l'aire que desprèn l'article en què ERC sembla un angelet. Aquí de partidisme n'han fet tots. I pel que sé, la pressió d'ERC el 26 i 27 d'octubre va ser brutal i en la direcció equivocada i propugnant tot el contrari del que proposen ara. No sé si són conscients de que si malbaratem aquest cicle electoral, l'independentisme s'ha acabat aalmenys pels propers 4 o 5 anys.
Espectador
Des de el moment que Catalunya decideix participar a les eleccions espanyoles com a cosa prioritaria . la independència ha mort .El marc mental dels catalans segueix sent Espanya (300 anys de dominació no son cap broma ) els partits polítics com ERC PDECAT PSC son mesells i completament inoperants .Sembla mentida que els catalans que son un poble cult, encara no ho hagin vist . Aquesta " teorització permanent de la realitat " no condueix enlloc .
ni coratge ni sentit d'Estat
Una cosa és que a Madrid les forces opresores ens castiguin. Altra cosa és que ERC no tingui cap mena d'empatia cap el patiment de tanta gent i no sigui capaç ni d'entendre la necessitat d'una alegria com poden ser les europees. Els falcons partidistes dins d'ERC s'han imposat. Incapaços de pensar que poden convèncer molts catalans del que és el millor projecte. Quadres poc formats i esperant col.locació
Isabel Gonzalez
Article dedicat a atropellar els partits independentistes que no siguin ERC. ERC ha canviat de tàctica i no ho ha consultat amb els votants. Negar-se a anar junts amb partis més afins a Puigdemont, no és una estrategia per mantenir l’ideari del partit, ja que estàn disposats a pactar amb els Comuns i amb el PSC. Aquest article és propaganda de ERC. Denominar la Crida “post Convergéncia” és molt intencionat. ERC ha entrat el mileni de post ERC.
Carles Viñals Casado
Eduard: Dediques mig article a blasmar Puigdemont i la unitat a les generals i municipals en favor de Junqueres i ERC que la rebutjen, i l'altre mig a dir-nos com de bé ens aniría aquesta unitat (que ERC no vol), de cara a les europees, no sense abans advertir-nos del perill real (victòria de C's o PSC) si anem separats a les dues primeres. Ens perdonaràs si els pobres mortals que tenim una idea molt clara de la unitat, de per a què serveix i com fer-la, et diem que et compri qui t'entengui ?
Despistat
Molt d'acord amb tot, menys amb l'últim paràgraf. No sé com un resultat en unes eleccions com les europees (tradicionalment les de menor participació) ens han de preparar tant per un escenari de resistència derivat de la repressió. D'altra banda, no sé per què a aquestes alçades hem de seguir preocupats per l'efecte psicològic de que una llista guanyi o deixi de guanyar, com si no sabéssim sumar. A part d'això, molt interessant, com sempre :)
cualsevol
Voleu dir que no hauría de ser el mateix Junqueras qui demanes anar junts a Europa? No entenc com no poden veura que qui més pot fer per treurels de la pressó és Puigdemont. M'ho miro de tots els punts de vista posible i arribo a la conclusió que, concretament a Europa tots els que volem la independència hauriem de votar al President Puigdemont.
Si no hi ha unitat...
...el vot republicà és: 1) PUIGDEMONT a les europees, per posar Espanya en evidència internacionalment (i treure de les casilles Borrell i el Deep State espanyol). 2) FRONT REPUBLICÀ a les generals, per curtircuitar el Règim del 78. 3) PRIMÀRIES CATALUNYA i/o CANDIDATURES D'UNITAT POPULAR REPUBLICANES a les municipals, per controlar el país des del poble.
Flama
Jo nomes justifico que vagin separats per l egoisme de Junqures, ja fa molt de temps que em va caure als peus, com a bon capellanot predica el que no fa.
Joan de canyamars
Ho ha més camp per córrer per la dreta que per l'esquerra per ampliar la base sobiranista. El que cal són nou lideratges al centre i centre dreta
pep - manresa
Respecto i entenc alguns dels raonaments d'aquest article però en general no hi estic massa d'acord, per exemple parlar del "món postconvergent" per referir-se a l'entorn del MHP Puigdemont, quan és precisament tot el contrari.
Ramon
Us trinxarem i llavors tornareu a venir arrossegant-vos com cucs i prometent ser els socis més fidels de Catalunya. Només desitjo que no tornem a picar l'ham. A aquesta ERC, ni aigua.
Ramon
El primer post insisteix en la infàmia que ERC és la Convergència del Segle XXI. Quan va renunciar de la nació, Convergència? Quan va renegar del català, Convergència? Quan va ser caïnita, Convergència? Quan va arribar a aquests extrems de grapalludesa, Convergència?
Ramon
La indissimulada rancúnia d'aquest article confirma les notícies que les enquestes reals pinten bé.
Ramon
Els que empren amb to negatiu les expressions "convergent", "neoconvergent" o "postconvergent", són anticonvergents o sigui com Ernest Lluch o els signants del Manifiesto dels 2300.
Ramon
ERC no té per objectiu que Catalunya torni a ser rica i plena. ERC té per objectiu que ho tornin a ser la butxaca i la panxa dels seus quadres. Enyoren aquell festival de sucu-sucus que els va ser el tripartit.
Ramon
S'hauria d'haver trencat amb ERC en el mateix instant d'aquella infame xerrameca d'Oriol Junqueras posterior al 9N. No a la unitat? Doncs porta als morros.
Ramon
Es repeteix la història dels anteriors tripartits. L'Espanya més intel·ligent compta amb ERC per liquidar-nos. Però afortunadament els nacionalistes catalans comptem amb l'Espanya menys intel·ligent per esguerrar-los els plans.
Be, a veure
si entre tots som capços d´enviar un 65% de indepes que demana el mijail.
Mar 350
Diguin el que duguin les enquestes, veurem com Puigdemont guanya el 28A i a les europees.
Visca el MHP Puigdemont
L'esquerra abertzale ha estat manipuladora i ingrata amb la solidaritat de Catalunya. Si Junqueras pensa que esgarraparà vots a la Catalunya poligonera ex-Psc és que va errat d'osques. Com a molt algun vot cupaire.És si més no curiós que a les europees vagin coaligats amb Bildu els que a les municipals es presenten amb els ex-companys d'en Lluch.
JLMK
Jo, a l'Eduard Voltas fins ara el llegia perquè em semblava ser una persona intel·ligent. Tanmateix, hom pot canviar d'opinió i deixar de llegir-lo.
Ramon
Que la xerrameca d'ERC no tingui cap èxit en files tavernàries -ben a l'inrevés: han passat de votar PSC a votar coses pitjors encara-, que l'independentisme pesseter d'abans i el republicanisme frontpopulista espanyol d'ara no ens faci guanyar res ni dins ni fora, és un fracàs. Però l'autèntic mal d'aquesta xerrameca es produeix en files pròpies. L'autèntic mal és que la xerrameca "no nacionalista" i castellanista la comprin catalans.
Narcís ( ' la gran escapada 'es fa tots units, junts, ensemble, a l'uníson, alhora .. plegats fora mida, atès que dessota estat anticatalà llei quina fos pro el bé de nostres ciutadans, pro el bé de Catalunya, sempre serà recorreguda i suspesa .. així cap mena de gestió pública no pot ser excusa per
Verament no l'he entès res ( llevat de fúmer's amb el MHP Puigdemont ) .. serà per interès espuri o/ i por de persecució botxí ? PD : ERC és/ n' era el partit ' oficial ' pro la independència ?

envia el comentari