Gibraltar i l’Espanya amputada

"Somien que la Unió Europea declararà el penyal com a colònia i que això els obrirà una autopista per acabar posant la bandera «rojigualda» al cim de la roca."

Tres-cents sis anys després de perdre Gibraltar, el nacionalisme espanyol somia amb clavar-li una urpada històrica a la «pérfida Albión». El franquisme tenia bon ull per als titulars narcòtics i per construir relats, tant simplistes com eficaços, sobre enemics històrics: Gran Bretanya (la que va humiliar aquella «Armada invencible»), el «contubernio judeo-masónico» (poca conya, encara no se sap què era, però impressiona), les «hordas rojas», el «Rusia es culpable».... Alguns d’aquests relats èpics han caducat, llevat de dos: Gibraltar i Catalunya.

 

Són com les columnes d’Hèrcules del nacionalisme espanyol. En ambdós casos, estretament relacionats amb els resultats d’aquella guerra per l’hegemonia europea que va acabar amb el tractat d’Utrecht, el 1713. Espanya hi va perdre Gibraltar, uns 7 km2 , i Menorca, però aquesta és una altra història. Un territori que és gairebé 5.000 vegades més petit que Catalunya i unes 10.000 vegades més petit que els Països Catalans: no tenen en compte que els equilibris de la política europea els van permetre quedar-se amb terres que tenien més que perdudes. Al nacionalisme espanyol li fa mal Gibraltar. I no diuen res de Portugal ni d’Andorra perquè no gosen.

 

Ara, amb els patètics embolics del «Brexit» volen creure’s que li faran a Gran Bretanya un gol per l’esquadra i li retornaran la mala passada del 1713. Somien que la Unió Europea declararà el penyal com a colònia i que això els obrirà una autopista per acabar posant la bandera «rojigualda» al cim de la roca. Després, que es preparin portuguesos i andorrans: s’hauran d’esforçar per romandre per sota del radar del nacionalisme espanyol, que veu com la cosa més natural del món una península castellana, des dels temps d’Adam i Eva.

 

El nacionalisme espanyol més ranci, com a expressió de les ànsies imperials d’una oligarquia madrilenya, no pot suportar més amputacions. Això és Gibraltar, això és Catalunya: una amputació. Cal entendre’ls, no pas acceptar-ho: es creuen amb dret natural a senyorejar tota la península, a xuclar-ne tots els seus rendiments, a imposar una visió, una llengua i un negoci.

 

Si van ser capaços de muntar un ridícul relat èpic amb la reconquesta de l’illot de Perejil... Si els 7 km2 de Gibraltar són encara l’eix central de la política exterior espanyola, el somni de Franco, de Margallo i de Borrell... Si no han acabat de pair mai les independències de les repúbliques americanes ni el drama del 1898 ni la vergonyant retirada del Sàhara o la derrota d’Ifni, com han de veure la independència de Catalunya? Òbviament, com una amputació traumàtica i intolerable.

 

Per això aplaudeixen i bavegen, excitats, davant la possibilitat que la Unió Europea classifiqui Gibraltar com a colònia. I ignoren alegrement els perills que té això en altres fronts... Perquè s’han fet un tip de dir que això del dret a l’autodeterminació només val per a les colònies. Però qui decideix què és colònia i què no? Gibraltar, sí? I Catalunya? I l’arc mediterrani? I ses illes? I Euskadi? I Galícia? I Ceuta i Melilla?

 

Gibraltar té molts números per esdevenir un capítol interessantíssim del camí de Catalunya cap a la independència i d’un cert retorn -salvant les enormes distàncies- als embolics del mapa europeu de principis del segle XVIII. Ja posats a tirar enrere i a replantejar-ho tot, el panorama obre possibilitats espectaculars.

 

Gibraltar pot esdevenir una gran oportunitat o desinflar-se, qui sap... Què tal, per exemple, una Catalunya franco-alemanya, és a dir, carolíngia, inserida en la península ibèrica com un cos estrany i com una falca estratègica? Què tal una certa reedició de la vella corona catalano-valenciano-balear-aragonesa, confusament confederal, però infinitament més dinàmica que la Castella de la «meseta»? Què tal un Portugal relligat amb Galícia? O què tal un Euskadi minúscul, orgullosament diferent, encavalcat amb Navarra en el vell país dels Pirineus? Per no esmentar el gran tabú, Occitània... O xinesos i russos i nordamericans, sense oblidar que el "gran joc" és perillosíssim, com bé sabem des del 1713.

 

Clar que són hipòtesis i fantasies (o no...) però tenen el mateix encaix històric en el passat que el Gibraltar espanyol o que una Cuba espanyola. Quan mous el mapa, quan remenes la història, has d’estar molt segur que no se’t girarà en contra, sense oblidar les derivades de l'economia. I si ets Espanya, has d’anar amb molt de compte, molt, amb la «pérfida Albión», la malvada de sempre, que sempre va a la seva. No fos cas que el tret et surti per la culata i, aquesta vegada sí, acabis amb una nova amputació.




Comentaris
expat
I que tal com estem??? Si fas servir la navalla d'Occam arribaràs a la conclusió que continuar com estem es amb molta diferencia el que més probabilitat te de esdevenir. SI segueixes elucubrant també pot ser una Catalunya marciana.
Fat Boy
"Con todo el mundo la guerra...menos con Inglaterra". No son tan tontos com es podria pensar.
Gomez
Que pesado
arfonzo
el nacionalismo español, relato fabricado a la medida de su público objetivo, de pocas luces pero de gran agresividad, no quieren ni pensar ( cosa muy difícil para ellos ), en la situación de ceuta y melilla. ¿cambio de régimen en Rabat por otro ?, fanático islamista o utilizar esas colonias, para tapar sus miserias., enviando masas al grito de " a por ellos " ( contra los españoles), ¿que pasaría?, aceptarían las resoluciones de la ONU para negociar la devolución de ceuta y melilla ?
Punts foscos de la història
Benvolgut Sr. Rovira, si vostè vol saber què era el "contubernio judeo-masónico", saber-ho de veritat, més enllà d'eslògans, o interpretacions desinteressades, li puc recomanar un llibre on ho veurà amb tota la seva cruíssima realitat: "Els morts sota el menjador".
Somien?
Gran futuròleg el Rovira. Des d'avui, Gibraltar és una colònia per a la UE. Toma Moreno.....
jg
parece que al julian Assange le dan la patada en breve....ohhhhh, han perdido el coche...la causa catalana pierde uno de sus baluartes.....esto es el principio del fin...lo de gibraltrar está hecho...
Joan Rovira
Expat> Si ens quedem com estem, retrocedirem, segur. Marxar és pur pragmatisme. FatBoy> No són gens tontos. Però sí fatxendes i creguts. I es paga car. Gómez> Sí, lo de Gibraltar español es pesadísimo, estoy de acuerdo. Arfonzo> Ceuta y Melilla van a dar mucho juego en el futuro, ya verás. Punts foscos> Interessant, això del racisme espanyol. Gràcies! Buscaré el llibre. Somien?> De futuròleg, res. Però crec que això de Gibraltar se’ls girarà en contra, és un error de càlcul.
Joan Rovira
JG> Assange no es un santo, pero lo han hecho mártir. Estamos en deuda con él. No sólo los catalanes, por supuesto.
federalista
i que tal catalunya unida amb el planeta ashtar, una de les civilitzacions mes potents dela veina galaxia de andromeda, a 2millions d'anys llum posats a fer-se pallas mentals com l'indepre rovira, jo tambe em faig i mes interesants, que les mamarratxades del mercenari a sou de la burguesia lladre del 3 per cent senyor rovira.
Joan Rovira
Federalista> Has tingut un mal dia? Una mala dècada? Portes un mal segle XXI? Vinga, va, segur que tens alguna idea millor que insultar... No estic de broma. Dialogar sempre val la pena. Però es comença amb el respecte, fins i tot per dir coses dures.
Boris
UK mai deixarà tirat Gibraltar, és un punt estratègic importantisim, bloqueja el Mediterrani, per això el vol tbe Espanya. L'argument de la Espanya amputada es fals. UK pot instar un referèndum d'autodeterminacio a Gibraltar com a colonia i esdevenir un estat lliure sota la corona britanica mantenint la escuadra i el control militar.
Narcís ( allò que és obvi és que si Gibraltar és espanyol .. els PPCC i mateix Aragó no pas - Tractat d' Utrecht n'és prou clar ! - )
De delinqüents maquillats d'institucionals que han fet/ volgut fer d'aquesta península llur estat en monopoli o exclusiva tot acaparant, pitjor, apropiant-se, del que no els pertany .. què en pot esperar ningú ! PD : doncs .. delicte rere delicte ( això sí, coberts per ses mal anomenades lleis ! ) !

envia el comentari