El judici de la derrota

"A Catalunya, ara com ara, la mentida en política, a diferència de la resta del món occidental, no penalitza electoralment. Ans al contrari, et voten més!"

Veure les sessions del Tribunal Suprem és assistir a una derrota en directe. Escoltar els diàlegs en llengua castellana entre acusats, testimonis i advocats catalanoparlants és una situació grotesca que produeix una sensació de submissió difícilment superable. Els teòricament més abrandats defensors del català en aquella sala van ser Joan Tardà i Eulàlia Reguant. Però al jutge Marchena només li va caldre un simple “no empezamos bien” amb el de Cornellà per fer-lo desistir de la seva idea d’emprar el nostre idioma. Amb la dirigent de la CUP, ni això. Va ignorar la seva petició i Reguant va parlar sempre en la “lengua del imperio”. El “sí, bwana” lingüístic de les esquerres catalanes en el Suprem ens indica que el seu discurs independentista és un bluf que es cruspeix amb una sola frase un magistrat espanyol. Aquests són els que diuen que implementaran la república?

 

Per a Espanya aquest judici és la culminació d’una humiliació col.lectiva. L’engranatge de la fiscalia es va afinant cada dia més amb les declaracions dels seus testimonis, que destil.len odi i afany de venjança en cadascuna de les frases que pronuncien. Tot s’hi val per mirar d’esclafar qualsevol intenció de trencar Espanya. Són les regles del joc. Especialment destacable fou el somriure de cínica satisfacció que lluïa Soraya Saenz de Santamaria en molts moments de la seva declaració. Quan literalment va parlar de “los acusados que se sientan en el banquillo”, mastegava cada síl.laba amb delit. Era l’expressió de qui pot i vol humiliar.

 

Mentre el to, el posat i les argumentacions dels polítics o funcionaris espanyols que desfilen per aquella sala desprenen una arrogància i seguretat espaterrants, el capteniment dels testimonis teòricament favorables als acusats es caracteritza per una actitud vacil.lant, pusil.lànime o de mirar de treure’s les puces de sobre. El cas més paradigmàtic d’això darrer que dic el va protagonitzar en Roger Torrent qui, davant la pregunta de Vox sobre si les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya el 6 i 7 de setembre eren per declarar la independència, va respondre de forma evasiva tot dient que eren perquè la gent pogués votar el seu futur. Si teniu la paciència de llegir el text de les esmentades lleis, el verb votar no hi surt ni una sola vegada. Però a Catalunya, ara com ara, la mentida en política, a diferència de la resta del món occidental, no penalitza electoralment. Ans al contrari, et voten més!

 

Malauradament, la impressió generalitzada és que les coses es van complicant per als encausats. El relat sobre la violència que hem escoltat aquests dies escandalitza a l’opinió pública catalana. Tot són escarafalls sobre les mentides i tergiversacions de torturadors de la guàrdia civil com De los Cobos, pistolers com el policia Trapote o serps verinoses com la secretaria judicial Del Toro. Què s’imaginava sinó l’independentisme? O tornarà a dir que no s’esperava la reacció (ara judicial) de l’estat?

 

Tot indica que la sentència no serà suau. Si l’Estat ha pogut aguantar els fets del setembre i octubre del 2017, també podrà suportar sense problemes realment importants una pena de presó més o menys dura cap als processats. Evidentment, hi haurà protestes en el Parlament d’Estrasburg per part d’alguns diputats i en Puigdemont serà entrevistat més vegades  per la BBC o alguna televisió suïssa. Però si la hipòcrita Europa dels buròcrates va permetre no fa pas tants anys la massacre dels Balcans, no farà res de destacable en favor d’uns presos condemnats per haver volgut (suposadament) vulnerar la legislació d’un dels seus estats membres.

 

Combatre aquesta situació no es pot fer amb l’estil de la ventafocs que promouen els partits i les patums associatives del país. O l’independentisme rectifica i aposta per un discurs dur que abandoni el victimisme fàcil, o els presos es floriran a la presó i nosaltres haurem de ser patir la pitjor desgràcia imaginable: ser espanyols per sempre.




Comentaris
Boris
Sr. Espot, un discurs molt més dur no ens porta enlloc, excepte que Ve vulgui dir una rebel·lió. Si la idea es un procés pacific, els discursos durs serian tambe de cara al la galeria i donar raons a mes repressio.
Tigrees de papel
¿Que tal va lo de pillar escaño en Españistan, Sr. Espot? ¿Le ha dicho ya algo Doña Elisenda?
Hauries de mirar més els qui t'envolten
Tranquil, no passarà el que tu dius. El detector de que t'equivoques? LA JUVENTUT QUE PUJA. Ni un d'españolista, quatre marioleros i lolailos, dos aporellos i una joventut catalana que no ha conectat amb España. Nosaltres hem desconectat, però ells...Com deia Deulofeu, 2029 i España se desmiembra...Que es fotin!
vendetta
sr espot se keda corto la unica manera de ser libres serà como en toda revolucion con la sangre de los mejores hijos del pueblo solo asi tendriamos alguna oprtunidad
federalista
l'idiota aquest que es presenti amb les seues propostes i treura com sempre ohhh 0 escons 0'00000000000, jajajajaj no li vota ni la mare a aquest pobre i patetic il.luminat, pero be els 4 que el voten son mot purs, jajaja pero tambe molt pocs.
Donec Perficiam
Sr Espot, vostè és una mala persona. Que vol dir aquest discurs malabarista ? Sap què suposa declarar en català amb traducció posterior ? vol dir que has de perdre temps i mirar de no despistar-te mentre algú tradueix (bé o malament) el que has dit. No és gens practic.
Narcís ( la qüestió és ' ha de sortir tot el poble a defendre's de qualsevulla manera o no ? )
La maldat és il·limitada .. i per a un delinqüent amb tot el poder .. infinita ! PD : allò que no entenc és perquè es fum contra els que ja són sobrerament fumuts .. quelcom no em quadra !
Utopia
En relació al darrer paràgraf dir que l'independentisme no abandonarà el victimisme , ni la por, ni el lliri a la mà. No deixarà de ser un moviment inofensiu. Desgraciadament ens tocarà estar dins Espanya per sempre. Per si això fos poc, cal tenir molt present que la meitat de la població que viu aquí es senten espanyols i són partidaris de 155 o el que sigui.
egarenc
El problema és que s'ha demostrat que la societat catalana no té capacitat d'enfrontar-se a l'Estat Espanyol. Dels polítics, evidentment, no cal esperar-ne res: la partitocràcia tritura qualsevol vestigi d'honestedat.
Seguim endavant
anirem substituin lideratge a mida que es vagin cremant. La gent som l’1O, el 9N, els dos milions al carrer. Ja no depen dels politics, seràn substituits a cada pas quant no vulguin o no puguin.
pep
llegeixo sovint els seus articles i sempre hi noto un punt de passat de rosca, així i tot no deixo de compartir en moltes ocasions alguns dels punts que tracta. i malgrat tot, avui no compartaixo casi res del que esta dient. prepotencia dels espanyols? si la tenen la que se sustenta amb motiu de qui es creu impune a tot ara bé, seguratat? per res els trob jo segurs. Crec que es injust i no es del tot sincer el seu article
Ramon
Jo sóc independentista des de molt abans que ERC se n'hi tornés fa quatre dies de la mà d'Àngel Colom i Pilar Rahola, però d'immediat vaig veure que ens la fotríem perquè me n'adonava de la feblesa ideològica i nacional del tomb que va visualitzar-se el 2010. Per desgràcia, Espanya també se'n va adonar i tot el que ha fet ha sigut explotar aquesta feblesa.
Ruben
Amb fanàtics com vostè i la resta dels que pensen com vostè, d'una i altra banda, el món mai millorarà per a la gent humil i senzilla, però clar, justament promoure aquest fanatisme és el que permet als que manen mantenir la gent enfrontada entre si, mentre ells, els d'una i altra banda, es reparteixen el pastís i se'n riuen de la gent.
jo
La gent lliure , que no te amo, ni parla la seva llengua a la força ni fa cas a servents amb toga que et volen pendre la llibertat. La llibertat no es demana s'exerceix fins i tot a risc de perdre el patrimoni o la vida. Ja ho sabeu, tot a la vida te cost i el que no vulgui pagar el preu que calli i deixi d' emprenyar.
Ramon
M'indignen més les defenses que les acusacions.
5 anys
Com a màxim. I ja serem lliures! És la llei còsmica i universal que ni les togues ñ i molt menys les seves forces militars poden aturar...
jordi
Todavia no veis que clase de personajes han estado dirigiendo Cataluña? Todos pensamos que se podía liar una gorda , no pasó nada más de milagro. Culpa de la irresponsabilidad de políticos mediocres y para los más fanáticos, que os voy a decir...os da igual, os resbala que sea imposible, que no hay respaldo, que se queda fuera de la UE, os dan igual las leyes, la destrución de CAT aa cámara lenta...os da igual

envia el comentari