8 de març: de “dia de la donA” a “vaga de totEs”

"Perquè dieu que aquí ja no cal res, que som iguals, però si us ho creieu i ho permeteu no sabeu què fer-ne, de la vostra diferència"

En els darrers anys el dia 8 de març ha anat canviant de nom i s’ha anat omplint, a més, de diversos sentits.

 

Al llarg d’aquesta setmana molts parlaran de “la dona”, de gènere, de lleis, de violència i de bretxa, si escau: ho faran aquells que volen apoderar-se del feminisme (així, en singular), també aquells que volen buidar-li les entranyes fent-lo “lliberal” (que ningú es pensi que Ciudadanos vol fer un oxímoron amb les paraules: és, senzillament, que s’han fet un embolic amb els conceptes i que fan, a més, regles de tres per veure si passés desapercebuda la contradicció i sumessin un grapat més de vots). Aquesta setmana en parlaran, fins i tot, aquells que ens veuen a les dones feministes la gran amenaça de l’statu quo de la seva masculinitat.

 

Es faran commemoracions, es faran celebracions i parlarem molt i moltes fins dijous dia 7, també: mireu-vos les desenes d’agendes que omplen la setmana. Mireu-vos la quantitat de taules rodones, d’espais de diàleg, de conferències i de discursos en què es parlarà de “la dona” i en què parlarem les dones.

 

Però divendres dia 8 ens aturarem totes.

 

No parlarem, divendres dia 8: cridarem. Com ho van fer pels carrers tantes dones als anys vint del segle XX, o als anys setanta, als vuitanta: cridarem pels carrers.

 

Sí, perquè ens sobren raons: perquè ens mateu, perquè ens violeu, perquè ens assetgeu, perquè ens atemoriu pels carrers, perquè ens poseu sostres de vidre a les feines perquè som bones, perquè feu bromes masclistes per créixer-vos cada cop que esteu sols i, de vegades, davant nostre. Perquè de les institucions que dieu que són de totes i de tots n’heu fet estructures que han de garantir l’ordre patriarcal. Perquè abuseu de nenes i de nens si porteu sotana i molts cops si sou pares, tiets o cosins a casa. Perquè dieu que aquí ja no cal res, que som iguals, però si us ho creieu i ho permeteu no sabeu què fer-ne, de la vostra diferència. Perquè us amagueu darrere l’anonimat a les xarxes socials per a agredir-nos, i perquè us agrada ser part de manades. Perquè seguiu donant per descomptat que la cura de la vida és una obligació nostra que us ha de garantir a vosaltres temps pel vostre èxit professional i econòmic i, perquè quan us en sobra, de temps, us el gasteu tot sols.

 

Perquè si al món a una meitat de la humanitat li cal violentar a l’altra és que aquest món s’ha d’acabar.

 

Per això, divendres, que ja no és “el dia de la dona” perquè en som moltes, perquè som diferents, perquè som totes, de tots els colors i perquè estem per tot arreu, ens aturarem per canviar-ho tot. I sortirem als carrers, i cuidarem les nostres assemblees, les nostres idees i les nostres accions.

 

I ens mirarem unes a les altres, així, amb el món aturat, pels carrers, i no us estranyi que d’aquí no res no el trobeu més, el vostre món.




Comentaris
ToniPK
Vaja,un altre article per enmarcar de la autora.. quin odi destila capa al sexe masculí....això és el feminisme actual?..quin disbarat.
Pepa
Genial article que exposa la Realitat encara que a molts no els agradi...
carme pm
Per tenir una visió una mica més àmplia de l'assumpte, ja que ara aquesta info està vetada: http://bit.ly/2hrdWpt La Patrícia Martinez és una bona representant del feminisme actual, amb tot. El to, l'amor als demés, etc.
Narcís ( sempre barrejant criminals amb persones de sexe masculí àdhuc sent de gènere femení ! ) ( per què els/ les menys adients són qui més es queixen ..?) ( vinga a pencar ..
.. a fer treballs durs/ penosos .. arriscats/ perillosos .. a romandre's esguerrada sinó traspassada, ço és, pengi's-e l'autora a un gronxador a metres d' alçària arreglant façanes o pintant-les o netejant-les . . . o fer cunetes picant camins i palejant formigó . . . o a carregar/ descarregar bestiar tot escorxant -los . . . o a . . . . . . . . que no pas moure la sense os o els dits que no fumen tendinitis, tenosinovitis, hèrnies, paràlisis, amputacions ni enterraments !
De dia de les dones a vaga de totes?
Doncs sembla que haguem anat enrera, no? Des del 1975 any de la dona de l'ONU a ara, quina baixada. Cada cop les feministes més decebudes, agres i reivindicatives com més del que volen ho obtenen a tots els nivells, legal, social, econòmic, polític. I una actitud tan nova i moderna que ja sortia en obres gregues de fa dos mil cinc-cents anys. Així anem.
Mariona
La senyora Patrícia no diu res que a TV3 els programes principals (Els matins, Tot es mou, FAQS, etc) són portats per dones. Segur que és perquè són bones professionals i res més. Això no ho té en compte. No serà que la Patrícia espanyoleja com el programa avui estrenat de la Laura Rosel on tots els tertulians masclistes eren unionistes (Cañas,etc) i les publicacions (ABC,etc) espanyoles?

envia el comentari