El Tribunal Suprem ens fabrica lideratges

"Ha quedat clar que l'Estat actua agressivament quan convergeix el binomi Catalunya i Democràcia, que és el cas de l'U d'Octubre"

"Jo sóc un pres polític. Després de 500 dies de presó, la meva prioritat ja no és sortir de la presó. La meva prioritat és denunciar l'atac i la vulneració de drets i llibertats". Aquesta afirmació -tan rotunda, tan moral- ha convertit el judici, definitivament, en una causa contra l'aspiració democràtica de la majoria de la societat catalana de votar en un referèndum el seu futur col·lectiu. Un fet que, per si calgués, va emfasitzar la fiscal Consuelo Madrigal quan va insistir, davant Carme Forcadell, en què els Drets Humans els decideix el Tribunal Constitucional de Madrid.

 

Cuixart, efectivament, no pot ser considerat un polític pres perquè ell no és ni ha estat mai un polític. A més, Òmnium Cultural és una entitat que només es pot considerar que fa acció política si la defensa de la llengua, la cultura i el país són percebudes com una opció i no pas com un dret democràtic i una obligació cívica. En definitiva, ha quedat clar que l'Estat actua agressivament quan convergeix el binomi Catalunya i Democràcia, que és el cas de l'U d'Octubre.

 

Jordi Cuixart s'ha convertit en un actiu valuós per al futur polític d'aquest país, encara més perquè -com diu ell- és l'Estat, amb les seves represàlies, qui ha decidit elevar-lo a símbol de resistència i dignitat, no pas ell. Madrid ja no només fabrica independentistes, també forja líders.

 

 




Comentaris
Espectador
Jordi Cuixart es un líder, cal conservar -lo . Es valent , destaca entre tant mediocre acomodatici, que estan a la política , per la nómina i el cotxe oficial , o per apunyalar el seu poble, en el moment decisiu , veritat Santi Vila ?
Unos liderazgos de la hostia, tio.
Així li va al secessionisme
Amb aquests líders no es pot esperar molt.
Vlad
I mentiders suprems, però això mai no ho denunciarem
Toda la razón, Sr Cot.
Yo lo que veo es unos cantamañanas subvencionados que hunden lo que tocan, dicen sin rubor una cosa y la contraria, escurren el bulto, y se consideran a la altura de Gandhi, Rosa Parks, Socrates y Cicerón. Lo que les convierte en los perfectos lideres para nuestra republiqueta simbolica.
Ricard
Sí, van fabricar una mentida consistent en fer creïble un relat d'imminent independència, van esperonar la gent amb el convenciment que a l'altra banda hi trobarien un Estat disposat a negociar. ERROR. Alguns seguidors es van sentir enganyats, cert. Però que a aquesta altura del camí sentim rancúnia dels qui ho estan pagant amb presó i exili forçat, em sembla molt sospitós, més propi de l'argumentari unionista ("mireu com us van ben enganyar", van dient, i es queden tan amples).

envia el comentari