Colón, la independència i la correlació de forces

"Pensar que els propis actes no tindran cap repercussió és propi de nens aviciats."

No mesurar la correlació de forces abans de les baralles és un impuls religiós que ha omplert el calendari de màrtirs. No mesurar-la en política és una irresponsabilitat enorme que només serveix per condemnar al desert almenys a una generació. En general, els qui envien la gent a morir sense perspectives d'èxit acostumen a lliurar-se'n. Els qui entenen la política com un martiri es diuen que "soldat que fuig val per a una altra guerra". Sempre queden cadàvers al camí. En temps de crisi, el primer que es trenca després de la veritat és el sentit comú. I aquí tenim els polítics catalans i fins i tot gent de la societat civil a la presó i a l'espera del judici.

 

 

Els polítics que disparen amb pòlvora del rei fan molt de mal. Quan Rosa Parks va seure a la part de davant de l'autobus, reservada per a blancs, sabia que faria soroll. I la van empresonar, és clar que hi ha presos polítics a les democràcies. Fins i tot la desobediència civil, que fa de l'assumpció del càstig un dels elements centrals de la seva força, mesura l'efecte del seu desafiament. Els sacrificis que ni tan sols sortiran del silenci només valen per sembrar més dolor inútil.

 

 

Hi ha una part creixent de les societats espanyola i catalana que vol una solució assenyada i democràtica per a Catalunya. Una sortida que mesuri bé la correlació de forces i sàpiga què és possible i què és impossible. ERC ha reconegut diverses vegades que la independència no és factible amb els percentatges que té l'independentisme. Sembla intel·ligent que se n'extreguin, doncs, les conclusions lògiques.

 

Pensar que els propis actes no tindran cap repercussió és propi de nens aviciats. Passa a Madrid, quan hi ha gent que fa passes confonent la realitat amb la calidesa amb què els tracten els mitjans, i passa igual a Barcelona quan es creu que l'estratègia pròpia no durà als altres a moure les seves fitxes.

 

Un dels principals problemes polítics de la situació a Catalunya és el cansament dels demòcrates al conjunt d'Espanya. En temps de l'Estatut, una part important dels catalans ni tan sols no va anar a votar. Va ser l'arrenglerament dels astres del 15M, les necessitats de CiU i el tancament del PP i el PSOE els que van precipitar el creixement de l'interès per la independència de Catalunya.

 

El cansament del ciutadà mitjà és un problema perquè deixa el terreny de joc de les justificacions als qui tenen posicions preconcebudes i no paren atenció a cap canvi de l'escenari. A les democràcies parlamentàries, una bona part dels acords es fan a les comissions del Parlament, on es "parlamenta" buscant acords. Allà, quan no hi ha majories, tothom cedeix alguna cosa. En aquestes comissions el que s'hi diu es queda allà. Per negociar cal sondejar, proposar, cedir, fingir, teatralitzar, exigir i acordar i tot això, amb publicitat, es fa malament. És un procés que no es pot avaluar per les seves parts sinó en virtut del resultat final. Mirar-ne els fragments, en comptes d'ajudar als representants a enfortir les seves posicions, els lliga de mans i peus perquè se'ls pot acusar de traïdors i de vendre, covards, l'ànima al diable, o de tot el contrari. Sense esperar el final.

 

 

Aquesta intel·ligència parlamentària és als antípodes de la política de Twitter, que apel·la a les emocions i busca més arengar la tropa que no pas buscar sortides compartides. Aquesta política-espectacle, que val per a Trump als Estats Units i també per a polítics tuitaires a Catalunya i a Espanya, és el contrari de la prudència, perquè només vol reforçar el maximalisme en moments de tensió i de dubte. Només serveien per justificar les posicions que es mantenen abans de qualsevol negociació. I si les negociacions no serveixen per negociar, són una altra cosa. Aquesta política maximalista és legítima i útil per a construir relat però no ho és tant per trobar solucions quan les hostilitats ja s'han obert. És en aquest diàleg per a una galeria enfurismada on s'entén per què la figura d'un "relator" es converteix en una cosa semblant a la discussió que devien tenir el 1977 a l'hora de decidir, a la Constitució, "nacionalitats" en comptes de "nacions". Remor de sabres ahir, remor de tuits avui.

 

Vox era allà, amagat rere el PP i Ciutadans. Però era evident que, si se'ls alimentava, es farien grans. L'independentisme no és responsable de que existeixin persones que necessiten odiar per donar una sortida al seu autoritarisme, la seva frustració i la seva ira, però era evident que la lectura maldestra que es va fer de la correlació de forces despertaria, per força, la bèstia feixista que dormia la migdiada del 39. Perquè ni Europa reconeixeria la independència ni els funcionaris de la Generalitat, Mossos inclosos, desobeïrien l'Estat central ni hi hauria una vaga general a Catalunya que canviés el rumb del Regne d'Espanya. Els errors de diagnòstic, en política, són com els errors dels metges que provoquen morts quan són negligents. L'independentisme ha tingut l'enorme virtut de fer que a Catalunya guanyi les eleccions la dreta catalana i la dreta borbònica i, alhora, ha regalat als seguidors d'Aznar i de José Antonio l'impuls que necessitaven perquè deixem de parlar de drets socials i parlem de què la pàtria es trenca. I perquè facin del tripartit de dretes un escenari d'abast, mai millor dit, nacional. És legítim però no ha estat gaire brillant.

 

La manifestació de l'esperit de la CEDA ha Colón ha estat un fracàs. Segurament perquè, pensant en Mussolini, es pensaven que les masses arribarien a la Moncloa i obligarien a Sánchez a marxar-ne amb un helicòpter com el que té preparat Macron a l'Elíseu per si arriben les armilles grogues, tot i que allà són republicanes i d'esquerres.

 

No és una ocasió perfecta perquè tothom que tingui una por legítima al buidament de la nostra democràcia reaccioni amb intel·ligència? Sánchez no ho ha fet, i a la malaptesa independentista de publicar els 21 punts -que no implicaven una acceptació- amb l'únic objectiu de debilitar el govern espanyol, hi ha reaccionat amb la malaptesa d'eliminar el relator, com si algú li hagués d'agrair aquesta senyal de debilitat. Si una cosa és correcta -i algú que faci de mediador en el conflicte català ho és- no s'hi hauria de renunciar per les pressions dels qui no acostumen a respectar la democràcia. I tampoc per les pressions d'uns barons que duen tant de temps cedint principis que ja no se'ls distingeix del PP excepte en el molt que roben.

 

 

El PDeCAT i ERC estan disposats a tombar els pressupostos, cosa que seria la sentència gairebé definitiva del govern de Sánchez. No hi ha bases en aquests partits que els diguin que estan tornant a cometre un daltabaix com quan no van convocar eleccions i van escenificar la proclamació no proclamada de la República Catalana?

 

 

Els pressupostos més progressistes que la democràcia recorda es refreden a la porta del forn. Podemos ha fet tot el que ha pogut però li van faltar 400.000 vots per guanyar al PSOE. Aleshores les coses haurien anat d'una altra manera.

 

 

La normalització democràtica que implicava consolidar políticament la majoria que va fer fora Rajoy amb la moció de censura es dinamita per l'impossible del referèndum d'autodeterminació. Potser hi ha gent tan obtusa que pensa com a sortida el "com pitjor, millor" que duria el govern tripartit de la dreta amb l'extrema dreta a l'Estat. Gent que ja ho dona tot per perdut i creu que amb un govern autoritari s'incrementarà la repressió i aleshores les masses reaccionaran i sortiran al carrer a defensar la independència de Catalunya. Però el més probable és que Catalunya perdi les seves llibertats amb un 155 inclement i inconstitucional, que l'olla que duu tant de temps cuinant els demòcrates els acabi escaldant sense cap xivarri i que aquesta extrema dreta espanyola, que a més és neoliberal, trobi punts en comú amb l'extrema dreta catalana, que sempre ha estat neoliberal, per desterrar durant una generació qualsevol alternativa democràtica. Mentrestant els jutges controlaran, per davant o per darrere, el full de ruta de la dreta. Amb Puigdemont cridant des de Waterloo i els polítics catalans que van saber no fugir, a la presó.

 

 

Hom volria pensar que el benestar dels catalans que durien els pressupostos és una raó suficient per aprovar-los i fer causa comú, però pesa més l'egoisme d'alguns que aquest escenari terrorífic. Em temo que Catalunya està vivint un d'aquells moments on els polítics han perdut el pes de la realitat i viuen en el goig del tot o res. Serem ostatges de polítics el projecte dels quals són ells mateixos? I a més, una altra vegada, sense entendre res de com està la correlació de forces.




Comentaris
skamarla
Quin fàstic que fa l'esquerra espanyola. El principal motiu per marxar d'Espanya és que ni tan sols les suposades esquerres són capaces d'empatitzar en una situació de repressió i presos polítics. Només quan és al Tibet o al Sahara, llavors sí que són valents. Que és impossible, diu. Espero que ben aviat estiguem a la nostra República mentre gaudim de veure-us sota la bota borbònica. Cap solidaritat.
Q'u va parí!
Q'u va parí quin sermó més infumable.... Val per capellà aquest.... ¨Ells si que en saben sí...
MSR
Està bé conèixer la seva opinió. Però un cop llegida, és trist veure com la - suposada - esquerra d'allà espanya viu dels mateixos tòpics sobre Catalunya que la dreta espanyola. Viuen a món fals que els impedeix recòniexer la realitat.
Nuria de Mexic
Es evident que ni Monedero ni Iglesias coneixen ni entenen qué es Catalunya ni que volen els catalans. No entenen que el que vol la gent de Catalunya es votar, DECIDIR. Tot el que diu Monedero es xerrameca buida de politic professional. I nosaltres el que volem es votar i decidir. Costa tant d´entendre ??
RPB
Pamflet conformista de qui va fundar un partit la divisa del qual és que es PODIA fer el que la gent demanés, democràticament i radical. Ara es veu que ja no. I per cert, el paper que li fa jugar a ERC en l'article és tan penós, que els dirigents d'ERC, prou desacreditats ja per tantes renúncies, s'haurien de mirar amb suspicàcia. Amb amics com aquests no calen gaires enemics... Un espanyolista més. Això sí, aquest se suposa que és d'esquerres. Espanyolista, però, com d'altres.
RPB
En Monedero, un més, ens exigeix salvar a Pedro Sánchez i acusa als polítics catalans de només voler-se salvar a ells mateixos. Si vol entendre qui només mira per si, que llegeixi aquest article sobre el "supervivent" Pedro Sánchez. Ell mateix ho confessa. Ni ideals ni projecte, supervivència... https://www.elnacional.cat/ca/opinio/marcal-sintes-dos-camins-davant-nostre_353811_102.html
En Monedero i el mite de la caverna
En quin món viu vostè, Sr. Monedero, que no entèn res? Teoritza sobre les esquenes del patiment d'altri, mentre el moviment polític que va encapçalar es desfà com un terrós de sucre dins l'aigua perquè tampoc no entén res de com va la realitat. Moltes teories visionàries que acaben en no res. Deixi de consumir el relat oficial que li serveix el nacionalisme espanyol i comenci a desintoxicar-se, així potser hi veurà millor.
En Pla ho encertà
El que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.
Joan
Monedero, ets l'encarnació de la famosa sentència d'en Josep Pla: allò que més s'assembla a un polític de dretes espanyol és un d'esquerres. Ves a fer el paternalista a l'universitat
Com surten a lladrar los de la "nova izquierda" per agradar a su amo l'ibex35. La Oltra, Monedero, Echenique...quin fastic.
Fàstic
No te he visto en la calle defendiendo a los presos políticos ni a los exiliados, bocazas!!!
Otro lumbrero pensando que nosotros nos chupamos el dedo.
Monedero has anat a l'escola ? Saps llegir? Et recordo que el jutje de Alemanya va sentencià que no hi ha delicte. Igual com molts jutjes d'aquí i d'allà diuen el mateix. Jo entenc que la mentalitat imperialista del regimen del 78 et impedeix pensar i enraonar librement com un democrata entonces por lo menos mira que diuen las democracias consolidadas, cobarde.
Los de PPodemos estan estancats. No podia ni llegir-lo del tuff del fantasma del franco.
Narcís ( - .. què fums amb el mot ' fugir ' .. no són al nucli/ epicentre de la UE ? PD : tu tens d’esquerres allò que jo tinc de prostitut ! tu tens d’espanyol el mateix que aquells que escapoleixen ses obligacions fiscals! per què no dius clar i català ser Catalunya violada? )
Què nassos dius ? Per ventura : - l'Estatut no es féu en època del ' tristpartit ' i votat pel 90 % dels diputats ? - el ' referèndum ' no fou fet després de la ' ribotada ' que sofrí a cortes generales, així alienes ? - correlació de forces no ha de tenir com " fonament " la veritat, el bé, la raó i el dret, dret natural, que no pas la superioritat en vessar sang ? - el vertader polític no ha de ser ostatge d'allò que li demana el poble, sa autoritat no ha de néixer de la sobirania popular ? ..
Caram
Que l'article sigui llarg no justifica tantes errades. Quan comença dient que la Rosa Parks va seure al davant, a la part reservada per als blancs, ja he començat a veure que aquest noi no està gaire ben informat...
Discrepo
Entenc que el que diu el Sr. Monedero és la visió d'un espanyol d'esquerres, però el que diu s'assembla molt -massa- al que diria un espanyol de dretes. Entenc també que no entén res de Catalunya i aplica els seus clichés de Madrid. Li diria que s'apliqui a ell mateix això de la correlació de forces: els democrates a Espanya sempre seran minoria. La única possibilitat de democràcia és en una Catalunya independent.
federalista
puix si aquest no us pareix be, feu el ruc to amb els presupostos, i ale que vinguin els espanyols de veritat, les 3 dretes, rivera casado i l'amic abascal , i veureu lo que son espanyols enfadats jajaja, cal ser ruc per no donarse compta de la diferencia entre uns i altres, home einstein no sou, pero no passa res ja veureu en breu les diferencies en les propies carns, quan l'amic ortega smith, siga per exemple ministre de justicia o abascal de interior ja veureu que be .
Ay Joan Carles Munedé
Que perdut astás
Només reafirma el que penso dels espanyols
Espanyols per damunt de tot. Arrogants, imperialistes, supremacistes i fatxendes. Que no ens vinguin amb dretes ni esquerres. Han esclafat milions de vida per imposar la seva "superioritat". I segueixen igual que a l'edat mitjana.
Pere
Escolta maco, com saps quina és la correlació de forces de l’independentisme si encara no s’ha pogut fer un referèndum amb garanties i sense violència? doncs això, referèndum i en parlem, aquesta és al cap i a la fi la nostra democràtica reivindicació.
Els fumeros go home
a enganyar la teva tieta.
El article del Monedero a mi em sona igual com el discurs de Duran Llerida i Roca i Pujol, com dues gotas d'aigua.
Esperxat
Los que querían asaltar el cielo.
Capsigrany
Que diferencia hay con el PSOE ?
Boris
Sr Monedero, parlant de correlació de forces, la van tenir en compta quan van engegar el 15M?
Contrarrevolucionari
El liquidador del 15 M que voldria ara liquidar també la revolució catalana!
Xicmanoxic
Quin fàstic de personatge i d'article.
Mar 350
Els grans salts endavant del independentisme han estat sempre gràcies als atacs de Ñ. Primer Aznar contra ERC i desprès Rajoy contra CUp /ERC/PdCAT. Ara ens cal un altre salt endavant amb PP+VOX+C's. Anem a eleccions, que guanyi la extrema dreta, que apliquin 4 anys de 155. Ens tocarà patir però serà tant evident que es tracta de castellans contra catalans de qualsevol origen que farem el salt definitiu .El moment que Deulofeu va preveure s'acosta. El 2029 no queda tant lluny.
@Mar 350
Estic d'acord amb la Mar350 i tmb penso que és igual quan convoquen les eleccions ara o d'aqui 4 any vendra la extremadamente ultra dreta de tots els colors amb ppesoe inclós /escoltant los barones, ministres i exministres/ pels catalans és igual qui governa a ESpaña, fan el mateixa; espoli repreció i despreci. I si guaña la ultranza llavors España es veurà la seua verdadera cara al mirall trencat.
Apalancat
Les fal·làcies del Monedero a aquest article son les típiques del discurs de qualsevol estat repressor dels drets civils. Per exemple, els historiadors oficials de la política exterior dels EEUU (ie Walter LaFeber), afirmen que les víctimes que EEUU va causar a Vietnam, son responsabilitat exclusiva del General Giap (és a dir dels dirigents de Vietnam del Nord). Seguint aquesta lògica la massacre de My Lay o els crims del General William Westmoreland son culpa de les víctimes que els van patir.

envia el comentari