Potenciar els agermanaments municipals

"Ni podem ni hem de permetre'ns el luxe de continuar com si res no haguera passat."

Des de fa molt de temps vaig comprovant que el grau de coneixement entre la ciutadania catalana i la de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera envers el País Valencià és molt sovint superficial. Igualment em sembla que el coneixement que tenim majoritàriament a terres valencianes sobre les Illes Balears i Pitiüses i sobre Catalunya no sobrepassa en molt allò que hom pot conéixer com a simple turista de qualsevol altre indret. De fet, quan va esclatar la revolució democràtica independentista catalana, la seua repercussió mediàtica i la posterior repressió espanyola, la reacció del poble valencià no va ser, dissortadament, gaire diferent de la que haja pogut haver-hi a Madrid o a Andalusia, almenys quantitativament.

 

Certament que hi ha persones, entitats i sectors socials i/o culturals que a qualsevol dels territoris esmentats té lligams de tota mena i profundíssims coneixements dels altres. Parle de la gent de la cultura en general i de la llengua en particular, d'una part de l'àmbit acadèmic i universitari, de la música, del món muixeranguer i casteller... també de les persones que tenen una visió nacional unitària del conjunt, però, em sembla que tots plegats no deixem de ser una minoria. Una minoria que, d'altra banda i més enllà de l'idealisme i la bona voluntat, no hem sabut o no hem encertat a traslladar les nostres visions nacionalment centrades al conjunt de les nostres conciutadanies.

 

Feta la constatació sense ànim culpabilitzador ni voluntat de flagell i sabent també que des dels poders espanyols i francesos de tota mena s'ha treballat molt conscientment perquè el resultat siga el que és, crec que almenys nosaltres des del País Valencià, ni podem ni hem de permetre'ns el luxe de continuar com si res no haguera passat. És clar que podem optar per continuar idealitzant les bombolles socials on ens trobem, però també podríem mirar de fer-les més permeables de manera que guanyem capacitat d'influir de manera creativa i empàtica en el conjunt de la societat o almenys de sectors socials més amplis. Crec que va ser Einstein qui va dir alguna cosa com "Si vols resultats diferents, no faces sempre el mateix".

 

En aquesta línia crec que hi ha molts camps que hui estan prou madurs per a avançar en la recerca d'altres resultats. Un exemple el tenim en el camp municipalista. Dels centenars de municipis catalans, valencians i balears que tenen acords d'agermanament amb d'altres pobles i ciutats de l'àmbit estatal i mundial, crida poderosament l'atenció que només un municipi de les Illes estiga agermanat amb un altre del País Valencià. És el cas de Santa Margalida a Mallorca i Tàrbena al País Valencià. No tenim millor fortuna en el cas de Catalunya i el País Valencià. Dels vora 200 municipis catalans i de gairebé un centenar de valencians que tenen acords d'agermanament amb altres municipis, podem trobar-hi acords amb ciutats o pobles de pràcticament tot Europa, de la Xina, el Japó, Corea, Mèxic, Xile o Nicaragua. També amb localitats del Sàhara Occidental, Cuba, Rússia, Turquia, Síria, Gaza, Israel o Brasil... però només el de Palafrugell amb Sueca i el de Gavà amb Olocau són els agermanaments vigents entre Catalunya i el País Valencià. Una mica més de trellat ofereix en aquest cas la realitat de les relacions entre els municipis de Catalunya i la Catalunya Nord. Tal vegada pel fet de l'existència de la frontera jurídica?

 

Més enllà d'altres consideracions i urgències de major o menor rang, com poden ser el Judici a la Democràcia o com impedir que l'extrema dreta torne a controlar les institucions valencianes, alhora que es continua gestionant el dia a dia dels nostres pobles i ciutats, ens trobem en una conjuntura idònia per a poder incorporar als diferents programes electorals de les candidatures municipals propostes d'agermanaments que vehiculen la superació d'un desconeixement mutu que mai hauríem d'haver permés.

 

Certament haurem de saber trobar quina és la raó més escaient per a proposar aquest o aquell altre agermanament, i després ser conseqüents omplint de continguts tals acords, de manera que a més del fet de retrobar-nos, l'agermanament servisca de motor perquè les respectives societats locals "exporten" en aquestes relacions igualitàries el que és bo i millor de la seua realitat. Ens hi juguem molt.




Comentaris
Narcís ( . . . amb sa respectiva riquesa o modalitat valenciana - botxí cerca " no és terra de castellà i no volem sigui el que és o català, l'esmentem ' valencià ' i tururut “ i ni així tot bandejant-lo sinó embrutant-lo -!)
Així hauria de ser .. els agermanaments ens en són necessaris àdhuc d'allò més urgents, no debades som germans naturals ( ja li agradaria a la immundícia nostra nació tallés lligams .. només cal veure que diu constitució d'aquests tres territoris que no pas el mateix d'Euskadi i Nafarroa ! ) ! PD : qui pot ser dessota un estat que nega la catalanitat . . .

envia el comentari