Animalisme nihilista, humanisme reparador

"Per a molts el perill és que VOX entri en les institucions. Per a mi ho és molt més que el nostre afecte pels animals faci esdevenir opció política el PACMA"

Jane Goodall diu que com espècie, l’ésser humà va enrere, perquè és l’única criatura capaç de destruir l’entorn en que viu, i que això succeeix perquè pateix una desconnexió entre cervell i cor. Però entre l’animalisme nihilista i l’humanisme reparador hi ha una gran distància.

 

És difícil pretendre contradir una de les icones de la correcció moderna, i no negaré les seves aportacions al coneixement de les conductes i els sentiments dels nostres parents biològics, els primats superiors. Tanmateix, les seves crítiques sobre l’home sols poden ser el fruit d’oblidar la nostra complexa realitat, i el fet que és gràcies d’aquest ésser desconnectat i cruel que altres entitats biològiques són avui objecte de protecció com no ho podien haver estat quan un meteorit va canviar el decurs de la història i del clima sense que l’escalfament de la terra fos ni tan sols una idea, perquè ni una idea era aleshores l’ésser humà mateix.

 

El que està clar és que l’humà és l’únic ésser capaç de parlar malament de sí mateix. És potser aquest grau de consciència individual i col·lectiva, aquesta qualitat meta-lingüística, la que fa més difícil acceptar la crítica generalitzada a la humanitat i a les seves fites. Goodall, com en general l’animalisme, pretén ignorar la seva pròpia condició, o que al costat de Hitler va existir Víctor Frankl, o que, com diria Hegel, Hitler i Frankl s’impliquen dialècticament. 

 

El mal és la condició del bé en el món humà, un dualisme al qual certes religions, no obstant, neguen realitat ontològica. Però en el regne animal no hi ha moral, ni culpa, ni penediment. Com a molt, pot haver càstig immediat i primari, però com a mer producte d’una reacció visceral. Intentar fer passar per drets dels animals el que no són més que les nostres obligacions envers l’ entorn i la seva conservació va camí de convertir-se en punt essencial de l’agenda política. Per a molts el perill és que VOX entri en les institucions. Per a mi ho és molt més que el nostre afecte pels animals faci esdevenir opció política el PACMA. La primera pot voler combatre una opció ideològica que ens sembli molt valuosa (o no), però en la segona l’enemic a abatre acaba essent la humanitat sencera pel fet de ser entesa com a espècie depredadora. Una paradoxa, si més no.




Comentaris
Molt ben dit.
Llaç Groc
O sigui: segons tu, que una gent que vol reivindicar drets d'altres espècies (algú ho ha de fer) és molt més perillós que deixar manar a uns paios que volen deportar massivament, restringir drets, imposar veneració a dictadors i cabdills, acabar amb les nacionalitats... Ahà nena, ja veig el teu biaix, encara que citis a Hegel ????
Llaç groc
Molt ben dit? Et sembla millor defensar tius armats que no volen nacionalitats, ni estrangers, ni drets humans, ni sanitat universal abans que gent que vol defensar drets d'altres espècies? Tant tu com la Montse us ho heu de fer mirar...
Narcís ( no diuen tenir aquest estat una constitució, una carta magna,una llei de lleis .. doncs perquè tanta baboiada amb aquest nou partit si hi ha el tc per no permetre res anticonstitucional?)
Ras i curt : 1. els animals religiosament o cristiana són per a servir-nos ( així tractats amb humanitat ) que no és el mateix per a entretenir-nos sanguinàriament ! 2. els animals no tindran moral, culpa o penediment .. però de ben segur allò que no tenen és ' maldat ', a diferència de partits estatals ( que tampoc tenen aquelles i sí aquesta per voluntad ! ) així catalanofòbics .. només cal com floreixen sent contra allò català ! PD : així doncs, tant n'és partits quins siguin defora !
Fran
Ón és aquest 'humanisme reparador'?
Pitxolí
«... en el regne animal no hi ha moral, ni culpa, ni penedim [...][hi] pot haver càstig immed. i primari, però com a [... ] reacc. visceral» 1. El límit entre els animals i els humans no són nets i clars; són qüestió de transició. 2. Hi ha simis que mostren tenir normes morals que no són pura cosa visceral. La moral, doncs, és anterior a la humanitat ja definida culturalment. 3. Hem d'acceptar que la realitat -que anem coneixent a poc a poc- ens trenca els esquemes.

envia el comentari