Feministes: res igual

"I és que els cossos de les dones, sotmesos pel poder polític, són útils a les relacions socials, també de poder."

Els cossos de les dones han estat sempre al centre de la política del poder: a l’antiga Roma, per exemple, les lleis regulaven penes i mort per a les dones que avortessin si no ho feien per mandat del marit, elles havien de comunicar “a qui en tingués drets” els seus embarassos, i era dret de les autoritats civils enviar “guardians del ventre” a examinar-les. I més, més exemples al llarg del temps i del món: a l’Amèrica colonial quedava regulat on havien de viure les dones i les nenes, “recollides” o tancades, segons fossin espanyoles, mestisses o indígenes i sobre tot segons fossin legítimes o no, és a dir, segons els homes els reconeguessin o no algun vincle legal.

 

I així, sempre i arreu: també aquí i ara. En són evidència, per exemple, que fa tot just quatre dies que les lleis d’aquí no condemnen l’avortament, que entre 2016 i 2018 i després de diversos debats a congressos i senats arribés tard i malament el pressupost per l’anomenat “Pacte d’estat contra la violència de gènere” i que ara, al 2019, tres partits polítics s’hagin repartit el poder tot fent juguesca amb la llei contra la violència de gènere.

 

I és que els cossos de les dones, sotmesos pel poder polític, són útils a les relacions socials també de poder: als pactes d’status quo entre homes, al manteniment de l’economia de la propietat i a la pervivència de costums i de tradicions excloents i no igualitàries.

 

La política dels cossos lliures de les dones, en canvi, ho transforma tot i no deixa res igual. Per això la por de tants homes, el desconcert masculí, i les violències de tots els qui assetgen, violen, maten, o miren de guanyar escons per a poder derogar lleis que malament, sempre tard i sempre amb títols excessivament benèvols amb els violents, si més no, fan soroll. La política dels cossos lliures de les dones que ho transforma tot, a més, d’ençà del segle XIX s’ha dit a sí mateixa “feminista”, i no deixa res igual al seu pas.

 

Les economistes feministes han desmuntat la teoria econòmica del capitalisme, perquè ara ja no podem entendre’l sense pensar en la base patriarcal que el constitueix. Les sociòlogues feministes han desfet els ciments de la ideològica “lluita de classes”, que quan comptava les dones les convertia, a totes, i només, en una classe més. Les feministes han repensat la història, i resulta que han posat en evidència que a les dones ens sobra història i ens falta memòria, perquè la memòria ha estat sempre un conjunt de relats fets per homes i en masculí. Les feministes han omplert de sentit humà el món laboral i han posat en el centre de la idea de producció la de creació i cura, malgrat les normes de conciliació les segueixin aprovant els directius que no volen arribar d’hora a casa, i mai abans de passar pel gimnàs i de la birra de després. Les feministes, també, han transformat la universitat: sí, perquè ara “saber” vol dir pensar entre totes i tots a l’aula, mediant, escoltant, i no parlant o llegint des de la tarima uns quants fulls grocs i acabant assignatures sense saber quina veu fan les i els alumnes.

 

I així, tot: res igual. Les feministes no deixen res igual.

 

Per això: per això la resistència i, quan volen, la violència de tants homes. Per això l’intent de tornar a posar els cossos de les dones dins la política del poder dels qui més por tenen a perdre els seus privilegis i la seva capacitat -ara sí- de lluita i de resistència de classe.




Comentaris
Històries de l'antigor: modernitzeu-vos!
Doncs ara estem a l'inrevés.
Narcís ( . . tics, químics, nuclears, iònics i llarg etcètera .. la llum, les màquines, la robòtica .. la medecina/ laboratoris i cirurgia .. . . . . . en resum, la societat que avui, ara i ací coneixem? PD : ara que hi penso, aquest home que maltractà i matà/ assassinà nadó .. també és masclisme?)
Què diu de treure el cor a homes vius .. què diu de tallar/ amputar viu parts de l'home .. què diu d' explotar fins rebentar físicament homes .. què diu de . . . . . . . . ! Només faltava aquesta! Parlar de l'antiguitat o història .. ! Per curiositat femenina : qui ha ideat/ inventat ( o descobert ) i planificat i treballat la siderúrgia, la metal·lúrgia .. les calçades, els ponts, els edificis .. els vaixells, els vehicles, els avions .. el munt de tipus energètics o mecànics, electromagnè . .
Que se'n diu d'això
Que s'opina des del feminisme de casos com el de la jove de 25 anys de Meco morta assassinada per una altra dona, segons sembla. O de la noia que va matar fa poc a punyalades a la seva mare adoptiva. O del cas, silenciat per quasi tots de la dona que ha ferit a un home en una simple discussió. Tots tres casos de fa poc, d'aquest 2019. I de que quan l'autora és dona sempres'hi busquin d'entrada excuses, gelos, bogeria. maltractes, repelir l'agressió. bé si és entre dones no, i pels homes mai..
Un exemple a considerar
Que pensa el feminisme de casos com les guàrdies armades de Gaddafi? Joves, atlètiques, expertes en defensa personal i arts marcials, amb metralletes i tot d'armes , d'una lleialtat a tota prova al seu cap, moltes i famoses pel be que feien de guardaespatlles, per la seva eficàcia i compromís amb el líder. Acabada la guerra i mort Gaddafi algunes, no totes doncs hi ha honroses excepcions, diuen que eren acosades sexualment i fins violades, que ho feien per por, eren maltractades, obligades.
panxoman
realment és preocupant que doneu veu, i que el propi sistema promocioni, veus amb una visió tant absolutament esbiaixada del món i la història. El feminisme s'està potser convertint en la ideologia més extremista de l'actualitat.

envia el comentari