La legítima revolta

"Perquè és aquesta criticable í constant contemplació del propi melic, i no la pobresa o la desigualtat, la raó per la qual el nostre sistema està en declivi."

A França es destrueix l’estat del benestar a cop de nou impost creat per pagar el sense sentit de la correcció política. Macron, el titella, ha rebut ordres poc convenients pel que fa a revertir tendències. Tots els invisibles, cada cop amb menys a perdre, es llencen el carrer, i els vots dels descontentament els capitalitzarà Le Pen. Serà el mateix tipus de ràbia la que tenen els taxistes de Barcelona en la seva lluita contra els nous models de transport? Entenc que la regles de joc han de pesar amb la mateixa gravetat per a tothom, però també s’ha de recordar que les formes de negoci es succeeixen, que unes neixen i altres moren i que sempre paguen justos per pecadors en qualsevol crisi / renovació. El temps corre en contra d’ells, però encara queda partida.

 

Mentre aquestes coses passen en els països del primer món, mentre assistim amb més o menys desesperació als nostres drames d’estar per casa (que això és aquest veure com es deprimeix el nostre benestar), en altres parts del planeta la gent es juga la vida per omplir amb benzina aliena un cubell o una llauna després d’assistir a la combustió de carn humana en l’incendi produït durant l’assalt a un conducte de combustible. La vida val molt poc, de vegades res, en una part important d’aquesta terra de tots.

 

Potser faríem bé en ponderar les nostres queixes i, sobretot en evitar reduir-les al nivell del nostre particular interès. Un exemple final: de ben segur hi haurà casos d’injustícia entre els pensionistes que s’han agrupat per manifestar-se, però en un sistema econòmic en el que molts d’ells cobren mensualment més del salari mitjà, no és legítima la revolta per reivindicar que qui no aporta rebi, o que l’únic criteri per dimensionar la pensió sigui l’IPC, doncs no s’ha d’oblidar que una pensió no és únicament rebuda en raó del que s’ha aportat, ans també, i això és més important, per la quantitat d’aportacions que puguin fer els que en aquell moment estan treballant. Que no ens diguin, doncs, que surten al carrer per les pensions futures, perquè la verdadera reivindicació per al futur de l’actual classe treballadora i de les seves pensions sols es donarà quan els pensionistes reclamin uns salaris més dignes que les seves pensions, és a dir una millora i modernització del sistema salarial. De retruc, a més, també trobarien el seu propi benefici, però no seria el resultat d’una recerca interessada, ans de l’actitud que provoca que, com en la dita, Deu retorni cent per ú.

 

Perquè és aquesta criticable í constant contemplació del propi melic, i no la pobresa o la desigualtat, la raó per la qual el nostre sistema està en declivi. Res que no sigui tenir més ens acontenta? Serà comprensible, o fins i tot raonable, però no és aquesta la legítima revolta.




Comentaris
Si i no
És cert que massa queixes i algunes per petits motius no duen enlloc i fan que no destaquin les queixes realment importants. Ens han instal·lat en la cultura de la queixa, paradoxalment fomentada d'anys per governants, polítics i líders d'opinió. Però exemplificar-ho en els pensionistes no és correcte: les pensions dels avis i jubilats han mantingut moltes famílies, han sostingut el sistema i han aguantat la situació durant els pitjors anys de la crisi econòmica mundial desencadenada pel poder.
Ganxet
Doncs si, ens mirem molt el melic en un món que diem globalitzat però part del qual no ens interessa veure. Sense anar més lluny, darrerament estem veien el cas de'n Julen i la quantitat d'esforços que s'estan fent per rescatar el que, desgraciadament, deu ser hores d'ara un cadàver. Quantes vides d'infants del món que no volem veure es podrien haver salvat amb tot ho invertit per a rescatar el Julen? Val la pena reflexionar-hi.
Crítica
Unes estranyes polítiques dels més alts organismes ja han pràcticament desmantellat la classe mitjana comfortable, educada i pròspera, enviant una molt petita minoria al club dels rics i enfonsant a una immensa majoria cap a la precarització i l'empobriment; els que ho han fomentat i potser ideat sabran perquè. Això és el realment important socialment i no temes puntuals o directament inventats que distreuen. L'intent de pauperitzar els pensionistes si tingués èxit seria potser ja la fi total.
Narcís ( . . . es queixen .. d'acord ! PD : però res de tot plegat desfà els cents de milers de compatriotes o conciutadans que ho passen malament fora mida i .. són qui menys veiem, qui menys escoltem, qui menys fem cas i .. qui més treballen ni pels impostos i qui menys es queixen ! )
Que els que están bé o millor o millor d'allò més àdhuc en excés .. més es queixen, d'acord ! Que els situats, col·locats, espatlles cobertes, vida assegurada i jubilació garantida .. més es queixen, d'acord ! Que qui juga a les finances amb mateixos diners/ estalvis aliens cercant molt número blau, en treu menys o vermells per variar .. més es queixen .. d'acord ! Que qui hi ha cantant massa missa tot llençant passar-ho malament quan menja el pa de l'ase sinó amb l'esquena dreta .. més . . .

envia el comentari