Anatomia del No

 

No serà aquest columnista qui negarà la possibilitat d’un desenllaç a curt termini del conflicte Catalunya-Espanya a través d’un momentum rupturista provocat per la sentencia del Suprem. Si d’alguna cosa hi entén, la Història, és de girs de guió inesperats i esdeveniments que es precipiten. I a Catalunya, a més, es donen alguns dels ingredients necessaris (suficients?) per a una situació d’aquest tipus. Però semblaria bastant sensat que algú, a l’independentisme, treballés també amb la hipòtesi que el momentum no es produirà, o que es produirà i serà insuficient, com ho va ser el d’octubre de 2017. És a dir, treballar amb la hipòtesi d’un desenllaç a mig o llarg termini.

 

És en aquest segon escenari on pren tot el sentit analitzar quins són els factors que actuen com a fre del procés cap a la independència i treballar amb planificació a llarg termini per a revertir-los. Factors com que només 2 dels 10 municipis més poblats del país tinguin alcalde independentista (veurem què diu el mapa al maig, però avui diu això), com que els dos diaris clarament líders (en paper i digital) tinguin una línia editorial i informativa obertament contrària a la independència, com que el 80% del consum televisiu a Catalunya estigui controlat per televisions espanyoles, com que les grans companyies de l’IBEX pràcticament monopolitzin els consums bàsics dels catalans, com que Catalunya sembla no tenir res estratègic a oferir, en termes de realpolitik, als estats poderosos d’Europa, i per tant aquests no tenen cap incentiu per maniobrar a favor de la secessió, o, last but not least, com que la meitat de la població del país (no sabem si una mica més o una mica menys de la meitat, però molt aproximadament la meitat) està en contra de la independència. 

 

Una lectura ràpida de la llista ja permet entendre que no estem parlant d’un joc de nens, però no són factors que, amb intel·ligència i constància, no es puguin revertir. Fixem-nos, per exemple, en el darrer. Coneixem prou el No a la independència? Sabem qui és, sabem com és? Ho sabem de debò, més enllà dels estereotips? El 21D els partits contraris a la independència (hi sumo els comuns perquè els seu programa, per obert i democràtic que sigui en la qüestió nacional, descarta la independència) van obtenir 2,2 milions de vots. Dos anys abans, al 27S amb menys participació, havien estat 2,07 milions. D’aquests dos milions i escaig de ciutadans, quants són identitaris i es mouen per una lleialtat nacional espanyola indestructible? Quants tenen por (la por sempre és subjectiva) que la independència els converteixi, d’alguna manera que potser ni ells saben explicar, en ciutadans de segona, i com fer-los entendre que és un temor absolutament injustificat? Quants tenen interessos concrets lligats al manteniment de l’statu quo? Quants simplement tenen por al canvi, encara que objectivament no tinguin res a perdre-hi? Quants són susceptibles de canviar d’opinió, i què cal fer per aconseguir-ho? Quants estarien activament a favor d’un referèndum sobre la independència per resoldre el conflicte? Quants poden arribar a votar un partit independentista, o triar la papereta del Sí en un hipotètic referèndum? 

 

Urgeix una completa anatomia del No, urgeix auscultar i escoltar el No, entendre’l profundament per poder actuar políticament, socialment, culturalment, mediàticament. Sense prejutjar (no és feina d’aquest article) si les estratègies amb més potencial de suma són les soft o les hard, seria un error letal considerar que l’independentisme no pot créixer encara molt més. Seria lamentable que un moviment que s’ha fet gran a base de gent que ha canviat d’opinió, donés per perduts aquells qui encara no ho han fet, i renunciés a continuar convencent, especialment si el pretès momentum post sentència acaba essent insuficient per forçar la ruptura. L’anatomia del No és imprescindible, perquè en l’ampliació del suport a la independència no ens hi va només la pròpia possibilitat de fer-la, sinó la viabilitat i estabilitat futura del nou estat.




Comentaris
Boris
I mentres aquests del no, van canviant d'opinió els del sí fem autònomia de la de sempre al congrés amb un peix al cove renovat. És això, no Eduard?
entranyable
Acurada anàlisi de la situació, en un article per meditar profundament per no donarf pals de cec ni esmerçar energia no inteligent. Llum al cor i força al braç.
terrassenc
L'única causa de la no independència de Catalunya és la renúncia explícita dels dirigents dels partits polítics, tenen els vots i el MANDAT i l'ignoren de mala manera. Que jo sàpiga, cada vegada que s'ha mesurat, en votacions i enquestes, des de fa ANYS, els independentistes són més que els unitaristes, traslladat a un referèndum això és sempre més del 50%, per això els mitjans eviten sempre mostrar-ho així. Hem votat, hem guanyat, i els partits polítics s'han suïcidat, estem aquí.
Momentum
Coincideixo en la majoria de reflexions,ja que són fets objectius, però discrepo sobretot en el no momentum d'octubre del 2017, que enllaça amb una de les reflexions que crec que li falten a l'article: el momentum sí que va existir. Si el 4 d'octubre Puigdemont hagués proclamat la independència, com establia la Llei de Refèrendum, amb el clima existent pel 1-O, allò no ho aturava ni Déu. El mateix Artur Mas ho va aturar. Ens ho vam fer sols.I aquest és encara un dels problemes.
Espectador
Ha de incluir a l'anatomia del NO comentaristes com Eduard Voltas que sempre hi ha treballat ,malgrat això Catalunya depen del seu poble i no dels seus falsos representants polítics .
Maria
Quin "rotllo" ens ha fotuts avui l'articulista. Uns dels frens són gent com vostè. Els dos diaris principals en contra de la independència són comprats per l'estat espanyol i les seves clavegueres (tenim una estupenda foto amb la sss on queda clar). Per tant, sr. articulista, ja fa dies que diu bestieses i una majoria de catalans som adults... No cal que ens tractin així els nostres pèssims representants polítics i vostè mateix. Entendré que no em publiquin el comentari.
tot allò que no es va fer en la pregunta o en la Llei de Transició
Esgarrifat del nivell de qui ens portava i de la inutilitat de dir que des de 2014 el suport estava estancat tot i els greuges de l'Estat, ara sembla que arribi el seny indepe. Curiós. El resultat qualitatiu constatat amb xerrades amb unionistes: Podrien arribar a votar Sí o opcions indepes quasi tots si:1)es garanteix una transició ordenada 2)S'ofereix una cooperació permanent amb les Espanyes 3)un Estat Social potent 4) Perceben seriositat. Quins inútils som! l'arada davant dels bous.
tot allò que no es va fer en la pregunta o en la Llei de Transició
Ara venen municipals i els dirigents indepes segueixen com l'exèrcit de Pancho Villa. 1)No hi ha cap estratègia ni política de comunicació per explicar els greuges 2) Cap independentista és capaç de dirigir-se al conjunt de la ciutadania, plantejar les eleccions com a plebiscitàries 3)i alhora assegurar una transició negociada d'anys amb Madrid i Brusel.les 4)Plantejar una Llei d'oferta de Tractat de Cooperació Permanent amb les Espanyes 5)Una llei de mínims socials.
Felipe
Algun dia, algú hauria de dir que els partits que han permès que Espanya prengui diners de Catalunya i no tornin, i que intentin ensorrar la nostra economia, són partits contra Catalunya i que ningú que s'estimi el país els seus ciutadans els hauria de votar.
Borden amb cançoneta diferent. Els del no ja s’ho faràn. Els del Sí defensarem en el que creiem.
NO ES DEFENSA UN PROJECTE NOMÉS SI ELS QUE NO EL VOLEN FER T’APOYEN. ES UN O X I M O R O N.
QUI TE UN PROJECTE FLAUTISTA COM ELS DE LA SEVA CORDA NO PODEN INSPIRAR A DINGÚ A APUNTAR S’HI.
VOSTÉ NO CREU EN EL SEU PROPI PROJECTE MENTIDER, COM VOL QUE ELS ALTRES HI CREGUIN. QUE ES PENSEN QUE SOM RUCS?!
Fat Boy
Que curios que els que estan contra la independencia no parlin mai d'eixamplar la seva base. Perque ho haurien de fer, oi, sr Voltas?
Futur negre.
No hi haurà cap ruptura ni cap història similar aquest any (ni els propers). 4 manifestacions molt cíviques de l'ANC, els Mossos repartint osties als CDR , i poca cosa més... El moment ja hi va ser i es deixar passar i sembla a més, que no hi havia res preparat i tot plegat va ser un bluf. I, evidentment, que la meitat del país no estigui a favor de la independència és el handicap més fort i insuperable.
L’anatomia de les dades que no voleu publicar. Ho torno a probar. Desmenteix aquest article amb dades no amb sentiments que no aporten res.
https://www.vilaweb.cat/noticies/les-dades-son-clares-el-consens-per-a-la-solucio-ja-existeix-entre-els-catalans/
¿per que no
convocar eleccions anticipades ja a Carlunya?
Narcís ( . . . hi dóna altra eixida que sortir com un llamp d'ella .. atès que qualsevol se n’ adona que només cerquen i cercaran nostre assetjament i enderroc i .. no se n’ amaguen.. no només ens plomen IVA, IRPF, Impostos Especials, Impostos de Societats que també les empreses ..! )
Ras i curt : només cal recordar als no independentistes allò que deia l' Aguirre com " ya superamos el PIB de Cataluña " o " madrid da más dinero a españa que Cataluña " àdhuc ( força anys enrere ) titllar al Barça d" equipo extranjero ' , tot plegat, dir-los com sempre han cercat esfondrar-nos econòmicament, via espoli, via lleis, via no competències com aeroports i ports ! PD : fer-los veure que si estimen sa familia .. sos fills .. el futur de la terra que trepitgen .. espanya no els . . .
Jmuc
I mentre auscultem i escoltem els NO,seguim fent autonomisme?.I quant de temps ha de passar fins que ho tinguem tot ben “auscultat”?

envia el comentari