A Borrell li perilla la placa

"Borrell prefereix passejar-se per Espanya, el país que li ha posat tota mena de butaques sota el cul i que ha mirat cap a una altra banda quan s'ha fet ric amb la porta giratòria"

En general, en una democràcia no passa mai que un ajuntament dediqui un carrer o una plaça i el nom homenatjat estigui allà, en forma corpòria, aplaudint-se a si mateix mentre descorren la cortineta de la placa. És el cas de Josep Borrell, que el 1991 va tallar la cinta d'unes obres de canalització a la Pobla de Segur que havia finançat el ministeri del qual ell mateix n'era el titular i, set anys després, hi va tornar per commemorar que a la via resultant l'havien bajejat com a Passeig Josep Borrell Fontelles per l'ajuntament socialista de l'època. La simple acceptació d'un homenatge d'aquest tipus deixa clares les dificultats en la gestió del propi ego que Borrell ha patit i fet patir tota la seva vida. L'acte semblava dedicat més a Berlanga que al propi jerarca socialista.

 

En qualsevol csa encara és més estrany que l'homenatjat continuï ben viu -i ben ministre- quan l'ajuntament es planteja revocar el nomenclàtor i dedicar el carrer a qualsevol altra personalitat o causa. I encara més si, com passa a la Pobla, la intenció és fer-ho per la via de la consulta popular i, a sobre, per rebatejar el passeig amb el nom de l'U d'Octubre. Tot plegat, amb l'únic vot en contra de l'últim regidor socialista, reminiscència llunyana d'antigues majories absolutes

 

Diuen que Borrell ja hi va poc, a la Pobla. No cau bé, pel que sembla. Tampoc és difícil deduir que prefereix passejar-se per Espanya, el país que li ha posat tota mena de butaques sota el cul i que ha mirat cap a una altra banda quan s'ha fet ric amb la porta giratòria, encara que fos utilitzant, fraudulentament, informació privilegiada




Comentaris
"La simple acceptació d'un homenatge d'aquest tipus deixa clares les dificultats en la gestió del propi ego que Borrell ha patit i fet patir tota la seva vida."
Un pringado. El hijo de Florenci logró el triplete: plaza, estatua y ruta turística para conmemorar los santos lugares de su infancia, antes de dedicarse a hacer turismo por Andorra. Y bien orgulloso que fue a la inauguración. Todo ello, obviamente, mientras la prensa del movimiento le lamia el trasero con perruna devoción. Que país, que paisaje y que paisanaje.
Jordi (Català i Suís)
Serà molt dur per als Botiflers l'endemà de la Independència. Els nostres "collabos" no els voldran pas a Espanya perquè ja no serviran la causa del repugnant ocupant Espanyol. Roma no paga pas traïdors. Només podran tenir una amnistia aprovada pel Parlament català que hauria d'ésser sotmesa a referèndum i els Catalans votar en contra. Als Traïdors, a la forca ! Com que no els podrem enforcar: inhabilitació total i absoluta fins a llur traspàs. Ni càrrecs públics, ni votar ni càrrecs privats.
Ramon
Quina vergonya de país, quan penses en els tractes retuts a Pujol i Borrell.
federalista
cot aquest tarat fanatic suis o de brazil o de on siga, perque escriu es un dement, i ha de estar tancat a un sanatori psiquiatric no esta be del cap, o a lo millor ets tu cot amb seudonim, i fen-te el radical , no se, o be es un robot que es lo mes segur que siga el jordi suis, aquest, ningu esser huma per fanatic que siga pot ser tan imbecil, segurament es un robot.
torracollons
osti! ens quedarem sense bordell???
Anorabona Salvadó
As asplicat, dons, mol be, dons, la situasió, grasias Salvadó

envia el comentari