Guerra masclista al segle XXI

"Bona part de la política que es fa és instrumental als egos, als afanys de poder i de protagonisme de molts homes."

Què passaria si als Reis Mags, que tot ho poden, que fa segles que passegen amb honors i admiracions pels carrers de pobles i de ciutats, que entren a les cases a l’hora que volen, que tenen la darrera paraula en decidir què regalen a cadascú els comencessin a arribar, de sobte, milers i milions de cartes de dones i de nenes amb un mateix desig: que ja no fossin més els únics protagonistes i que, a partir de l’any vinent, deixessin la feina, els honors i les admiracions a tres reines?

 

Doncs... que de moment s’enfadarien, que els semblaria impossible i que, de seguida, farien servir la seva pròpia màgia per a castigar dones i nenes.

 

Sí. Com han fet tants homes cada cop que han vist perillar el seu poder al llarg del temps. Que durant els darrers segles de l’edat mitjana i després quasi bé tres segles més es visqués a gran part del món occidental la “cacera de bruixes” va ser, precisament, perquè els homes que tenien el poder llavors s’havien vist desplaçats sovint per la quantitat de dones que hi havia, als pobles i a les ciutats, que parlaven, vivien i escrivien sobre la vida, sobre déu i sobre les institucions del moment, per la quantitat de dones que havien decidit viure soles, refusant matrimonis o negant-se a la vida conventual. Dones a qui, a més, moltes gents escoltaven i admiraven. Les universitats i l’església de llavors van refer les idees d’Aristòtil sobre la inferioritat de les dones i la imperfecció dels seus cossos i van garantir, així, la creença que calia que totes estiguessin sota tutela d’algun home, contingudes i callades.

 

Doncs això: que hi tornem a ser. Que torna a passar que al món sencer les dones vivim i volem viure al nostre aire i que per descomptat no pensem que sigui tolerable cap forma de violència, que denunciem els abusos de poder dels homes contra les dones i que per això molts homes parlen de que som un perill ideològic i que molts homes veuen que se’ls ha capgirat en contra la seva pròpia màgia: les lleis.

 

Per això Vox amb la seva condició de derogació d’una llei, i per això la jurisprudència de l’Audiència de Navarra amb els de la manada.

 

Que Vox vulgui ajuts contra la “violència familiar” és un símptoma que es repeteix la Querella contra les dones de finals de l’edat mitjana i és un símptoma, també, que bona part de la política que es fa és instrumental als egos, als afanys de poder i de protagonisme de molts homes. Com els dels Reis Mags. És un anacronisme, també, perquè de famílies com les que volen els de Vox ja en queden quatre de mal comptades, i és una fal·làcia perquè de dones que maltracten homes i que els maten, només perquè són homes i perquè els pensen de la seva propietat, inferiors i desiguals, no n’hi ha. Que s’hi enfrontin homes, en el debat sobre la derogació de la llei contra les violències masclistes és, a més, un autèntic circ.

 

El que sí que és veritat, però, és que som en una guerra.

 

 

 




Comentaris
Narcís ( . . el que significa el mot ' treball ' que sí de tasca, feina, ocupació, molèstia àdhuc avorriment sinó entreteniment i mateix gaudi ! ) ( quantes dones ben vivint del ‘ paperot ‘ .. quant menys fumen, més es queixen! ) ( a picó i pala .. a carregar .. a . . . . la intempèrie ! )
Que si cuca, maca, reina de la casa .. tens tota la raó : els homes som prepotents, abusadors, fatxenders, macarrons i .. assassins ( alguna cosa més ? ) ! PD : en l'endemig : no fumeu treballs forçats ni durs ni arriscats ni de bon tros restant-vos esguerrades ni paralítiques ni mortes en accident laboral ( però si àdhuc al darrer text s'hi queixava feien ' treball d'oficina ' així assegudes amb aire condicionat l'estiu i calefacció l' hivern .. és obvi que massa dones mai per mai sabran . .
Clara
Vaig poder parlar amb uns d'intel·lectuals estrangers de visita aqui per l'època de l'instauració de les lleis de gènere, comprovant la seva estranyesa i perplexitat. Sorpresos pel que veien una exageració i un abús. Amb por de que fos contraproduent, sospitant que estava dirigit des de fora i preocupats de que aviat els arrivaria. Van constatar tristos que no protestaven les defensores de la igualtat quan la desigualtat els afavoria.
La prova del cotó de la igualtat
Si homes i dones som iguaLs, i ho som, podem canviar en un discurs home i dona i veure què queda. O no?
Mercè ara.
A el Món: podríeu posar articulistes que siguin crítics amb tota aquesta onada de feminisme anti-igualitarista? podríeu posar articulistes a favor de la igualtat d'oportunitats home-dona? però no a favor de la dona humiliadament subvencionada?
M
Lamentablement, el feminisme de la 1ª i 2ª onada, ha sigut aniquilat pel de la 3ª. Es a dir, que avui dia feminisme i misàndria són sinònims. Criden que volen igualtat, mentre acusen de tots els mals a la 1/2 de la població, només per la seva condició de naixement. Tinc alguna esperança en l'anomentat de 4ª onada, però dubto que aconsegueixin treure el cap. Sempre a favor de la igualtat, mai de la discriminació. Fora el feminisme! PD:Visca Catalunya lliure. Salut i anarquia!
Un titular millor
Molt més cert i exacte que el títol de l'article, que és hipotètic i amb tota seguretat fals i interessat, seria dir Guerra feminista al segle XXI. Així sí que posariem les coses al seu lloc, tocariem de peus a terra i veuriem les coses tal com son. I si el feminisme va començar buscant la igualtat, cosa que tots volem, les feministes al poder s'han passat quatre pobles i pretenen encara anar més lluny.
Fent la prova del cotó
"Guerra feminista al segle XXI. Bona part de la política que es fa és instrumental als egos, als afanys de poder i de protagonisme de moltes dones." Com queda així el títol i subtítol de l'article, i per tant l'article en conjunt, acceptable i assumible? Però és que a més de la guerra de sexes ja se'n parlava en temps de les nostres àvies i besàvies, si fins va ser el lema d'una coneguda telenovela de molt èxit i molt vista a les nostres contrades ara fa ja bastants anys.
Doncs pel que sembla en aquesta "guerra" l'home és culpable sempre per definició pel fet de ser home
Ara mateix a Madrid s'acaba de dictaminar que en una baralla mútua, sense importar qui va començar ni qui va ser l'agressor i qui l'agredit, l'home sempre és culpable d'exercir violència masclista i de gènere. O sigui ni que tan sols es defensi de cops, patades, objectes llançats, empentes, etc per intentar fer acabar l'agressió. No deu importar si la dona és més alta, atl'etica i forta, si domina algun art marcial, si va armada amb algun estri, si l'home està malalt, indefens,és minusvalit...
El Suprem dona la culpa al legislador de l'engendre
Ella comença per sorpresa pegant-li un fort cop de puny a la cara per un motiu fútil, l'hora de sortir de casa; ell instintivament es defensa donant-li una bofetada per apartar-la, ella acaba la baralla donant-li una patada. Fi del fet. El Suprem amb 4 vots discrepants, que veuen que cau la pressumpció d'innocència, qualifica el fet de violència masclista i de gènere per part d'ell, sense importar la intenció ni el motiu, i li dobla la pena: 6 mesos per la víctima i 3 per l'agressora.

envia el comentari