Independentisme quàntic

"Ni tan sols ara, que ha sortit el parent que ‘jo no sóc racista però aquests de Vox tenen raó’ ha provocat cap ruptura: només l’independentisme."

Si Ses Majestats els Reis d’Orient no ho remeien aquest cap de setmana, haurem tornat a viure unes nefastes festes de Nadal amb famílies trencades per culpa del procés. El que no ha aconseguit la disputa per les herències, les diferències a l’hora de cuidar els avis o la poca química entre cunyats ho està aconseguint el debat sobre la independència. No el simple debat polític, no: el debat sobre la independència. La família havia suportat debats entre parents de dretes i parents d’esquerres, entre socialistes i convergents, entre nebots podemites i nebots de Ciutadans però ha estat la discussió entre independentistes i no independentistes el que ha aconseguit trencar les famílies. Ni tan sols ara, que ha sortit el parent que ‘jo no sóc racista però aquests de Vox tenen raó’ ha provocat cap ruptura: només l’independentisme.

 

És curiosa la capacitat que té l’independentisme de suscitar tots es fenòmens excepcionals dels últims temps. Ha trencat famílies, ha despertat la ultradreta i malgrat un creixement anual del PIB i una creació de llocs de treball superiors a la mitjana espanyola, també havia de provocar l’inici d’una nova crisi econòmica. També ha aconseguit que se li atribueixi, al mateix temps, un pensament únic i una divisió permanent. Sí, sí, tal com ho llegiu: un dia se’ls acusa de tenir un nul·la capacitat de crítica a mode quasi de secta i al dia següent se’ls acusa d’estar permanentment dividit. Aquest fet potser explica que sigui només a l’independentisme a qui se li demana autocrítica i que reti comptes pels fets de l’octubre del 2017, com si l’existència de dos milions d’independentistes no obligués a una reflexió als que defensen la pertinença a Espanya.

 

Aquesta contradicció permanent té una culminació una mica menys graciosa, però igualment monstruosa. A l’independentisme se l’acusa d’haver enganyat els ciutadans per no haver implantat la república però al mateix temps s’empresona els nou responsables d’haver-ho fet. I fins que aquesta contradicció no es resolgui, aquesta que és l’autèntica, no hi haurà condicions per tenir un debat real sobre com resoldre políticament aquesta qüestió.




Comentaris
OLIVETTA
Aquesta setmana te has superat amb els teus DEVANTALS i han el teu article me agrada escoltarte molt.
El combat dialèctic està a les últimes
S'ha superat la fase de víctimes desconcertades. La guerra psicològica s'acaba quan la víctima deixa de defensar-se amb arguments i emprèn l'acció que fa prevaler la seva llibertat. Això va passar l'1-O. Els partits independentistes arrosseguen una llarga dependència del tutelatge d'Espanya, però els equilibris són massa dolorosos per amagar que la relació no beneficia els catalans. S'ha acabat dubtar, l'oportunitat exigeix que els responsables polítics avancin o caiguin.
els ciutadans per no haver implantat la república però al mateix temps s’empresona els nou responsables d’haver-ho fet
Están en la cárcel por incumplir la ley. Si hubieran sido lo bastante listos como para "implementar la Repblica" no estarían en la cárcel. Si hubieran sido lo bastante listos como para darse cuenta de que no eran lo bastante listos para implementar la República, no estarían en la cárcel. Si hubieran sido lo bastante listos como para salir por piernas al igual que Puigdemont, Comín y compañía, tampoco estarían en la cárcel. De donde se deduce que están en la cárcel porque son idiotas. QED.
at
100% d´acord, jo tinc amics unionistes bona gent amb els que no tinc cap problema, i també conec indepes dolents. Però la maldat de pp i ciudadanos no ho havía vist mai.. .
Jofre Llombart hi ha una qüestió que has de saber:
Els que es senten espanyols no necessiten cap debat ni cap reflexió ni tenen cap problema. Senzillament són més forts en tots els àmbits i ja està.
Es que s'ha fet malament i a més poc democràticament
No és que la gent del poble ara simpatitzi amb les idees des Vox, és just al contrari: aquests de Vox són els únics que s'atreveixen a dir coses que la majoria pensa i que cap polític dels que mana reflecteix, ja que tots van pel pensament únic, el políticament correcte, el que dirigeixen des de qui sap on (Brussel·les, Soros) i les intocables ideologies imperants de torn. La gent troba que ningú la representa en moltes coses. Vox ha vist l'oportunitat i l'ha aprofitat.
Narcís ( com poden viure i anar-se'n a dormir tan amples éssers que tenen empresonats, a l'exili i plomats, tot plegat, simples representants polítics i socials del poble . . quan les presons no foren fetes per a aquesta funció, funció exclusivament política o demanda de DDHH?)
De les ximpleries, baboiades, mamarratxades; del CI i coneixement/ cultura i bona voluntat; del sentiment d" ampla és castella ' ( que no espanyol) tot negant i espoliant terres de senyera; de mentir, falsejar i sembrar zitzània contra allò català i .. fer-s'hi el pinxo d'allò més de barriada amb un estat al darrere; de cercar menjar el pa de l'ase o penjar-se a l'esquena dels catalans . . . . . a hores d'ara què podem dir, a hores d'ara què podem dir de delinqüents rere " l'interès públic " ?
federalista
jajaja molt bo lo del idiotes, jajaj quin fart de riure ni han implementat res , ni han deixat de fer-ho, ni han fugit per tant tots al trullo jajajaja.

envia el comentari