És Llarena feliç?

"Aquesta és una societat molt vertebrada i tothom coneix algú o algú que té algú a la presó, a l'exili o que viu en la incertesa, pendent d'un sistema judicial que forma part de la repressió"

No recordo quan vaig conèixer Josep Rull. Diria que potser va ser entrant o sortint del bloc de pisos on vivia amb la meva família, al barri de Ca n'Aurell de Terrassa. Ell hi tenia amics, allà. Amb els anys vam anar coincidint una mica per tot arreu, ell des de la política i jo des del periodisme. Ha passat molt de temps -tots dos estem en la cinquantena- i ara som amics. Sempre ens ha agradat xerrar de la nostra ciutat, sempre ens ha preocupat el futur del nostre país i sempre ens ha apassionat l'univers que va crear Hergé. De tot això en deriva un objectiu -modest- mútuament confessat: No ens volem morir sense veure com canvien l'estàtua al Comte d'Ègara, monàrquic i franquista, per una de Joaquim Ventalló, el traductor que ens va fer arribar la llengua escrita a través de les aventures de Tintín. Fa uns dies ens vam veure darrere sis o set portes de ferro, a la presó de Lledoners. Va ser una conversa entre dues persones adolorides per l'abisme que causen un vidre i un telèfon en mig metre de distància. 

 

Demano disculpes als lectors per aquesta deriva emocional, de zero contingut periodístic. Però és que aquesta societat, més enllà de la política, està patint un xoc, precisament, emocional. Parlem d'una societat molt vertebrada, on tothom coneix algú o algú que té algú a la presó, a l'exili o que viu en la incertesa, pendent d'un sistema judicial que forma part de la repressió tot ocupant-se de definir la intensitat de la represàlia

 

Avui publiquem una entrevista amb Josep Rull plena de claus polítiques i estratègiques. Vostès, si els sembla, les llegiran i interpretaran. Nosaltres hem volgut subratllar l'ús de la crueltat com a forma de combat per part de les elits de Madrid. "Suposo que el prevaricador Llarena se sentirà feliç quan em perdi els Reis amb els fills", diu Josep Rull. Jo també ho suposo. Però no està guanyant perquè així no es guanya, només s'ajorna la derrota.

 

 




Comentaris
Molt emotiu, Cot
Però, i què?. "Hechos son amores y no buenas razones".
Josep Olot
I tant que Llarena és feliç! Ell, com molts altres, s'aprofita d'un sistema corrupte que premia els seus servidors. Recordeu que la jutge Lamela ha ascendit al Suprem, que Pérez de los Cobos ha ascendit a general i, aviat Llarena serà recompensat per la feina feta en afavorir la subsistència de l'España de sempre. I ell tan content. Mira que en som d'ingenus...
Miquel
Niebigs de catracòlics del contra rellamp. Cot, Rull i tots, que tinguem un bon any.
caesar
el final del régimen del 78 se acerca, y será brutal , recordar el "efecto Saigón", ciudad que vivía fuera de la realidad , hasta que un día, varias columnas del vietcong la despertaron, lo mismo ocurre con el estado español, narcotizado por unos medios de comunicación y una clase dirigente propia de la edad media, corrupta y prepotente. Catalunya será pronto su última colonia perdida. ! adelante ! ! cadima !
Mar 350
Llarena es ja sinònim de prevaricació, de llepaculs judicial capaç de posar a la presó gent innocent per fer contents els seus caps franquistes i al Caudillo III. Ben aviat els veurem marxar de CAT a ell i a la seva dona i de pas qude marxi la Escuela Inquisitorial de España.
Gerard de Montpensier
Hi ha tres fronts de guerra: el front europeu, on anem conquerint posicions; el front hispànic, on creix el desconcert i el front català, què és una tossuda roca. En aquest darrer front, hi ha tres camps de batalla: la presó, el carrer i l'exili. En Rull i altres membres del Govern podien haver elegit l'exili, però varen escollir tornar i anar a la presó, cosa més que previsible. Potser haguessin sigut més útils a l'exili que a la presó. Però això ho saben ells.
Ni idea.
Quien debe de estar encantado es Puigdemont, viendo a los demás cargar con el mochuelo y a Torra manteniendolos bien custodiados. Y mientras tanto a la prensa del régimen glosando a Tintín. El Llarena, qué malote que es.
Jordi Centell
Hola “ni idea”. ¿Salivas?
el teu
"disculpes als lectors per aquesta deriva emocional, de zero contingut periodístic" ... es a lo que la prensa naZionalista nos tiene acostumbrados ;)
Llògic el de ni idea...unionista unineuronal..
Deu ser feliç mentre no pensi, ara quan deu pensar i quan es mira al mirall i veu el que veu... si es feliç es que deu ser un psicòpata o un subnormal, un dels homes mes odiats i maleïts de Catalunya, amb un futur mes negre que la tinya, que passarà a la historia com un bufò, un pallasso del sistema més podrit de Europa, un homenet que per ell mateix es tant insignificant com un cuc, i que sortirá de Catalunya perquè mai més s'hi podrà passejar tranquil!
Jo
Sincerament se me'n fot, la qüestió es : algú se l'ha trobat i li ha dit a la cara que es un fill de la gran puta??? Si li passes cada dia varies vegades potser tindria ganes de fotre el camp.
Soc vident i ho explico.
LlARENA és un poll revingut i un pet presumit. Com a tal, s'esturrufa amb les flaires pestilents i terrorífiques que desprèn. Com a reviscolat, s'ha reencarnat en les carns pútrides, descarnades del cid campeador que entrava a Valencia mort, apuntalat, envoltat de mosques verdes cagadores i espantant tothom per com pudia. Així anomenen Llarena els de Burgos, cid, Però Cid de què si no és de les pústules apocalíptiques que traspuen la seva ánima i aguaiten per fer fàstic? PAÏS DE MERDA!
Super emotiu Salvadó
Dons, unaltra vagada am una visio, dons, unicamén par servells privil·ñeyats, dons, com el teu, dons. Emotiu emotiu emotiu Salvadó
Narcís ( si no en aquest món, sí en l'altre ! )
Verament, Déu existeix, ha d'existir, aquests tipus amb togues i medalles i medallons i vés a saber si joies .. a algun lloc han de pagar tant de mal, tanta misèria moral/ ètica i tants baixos sentiments i ultracuidat capteniment ! PD : mai per mai tractar així el mot " justícia " ( allò que més ens acosta o hauria d'acostar-nos a Déu ) pot sortir de franc, l'hi pot, els hi pot, sortir de franc !
Iyt
A l'escala de valors de Llarena (Ñ lo primero pq me pagan bien) clar que és feliç i admirat pels seus. Ho sento molt però ho veig així.
Miramon
Francament, no hi ha altra forma de lluita que amb preguntes com aquesta.?
XX
"...no està guanyant perquè així no es guanya, només s'ajorna la derrota." M'agradaria que algú m'expliqués això amb arguments clars, perquè no ho entenc.
RossinyolJo
Jo tampoc ho comprenc massa, és evident que la felicitat s'assembla molt a : aconseguir lo que desitges i ell, el llardos llarena, està aconseguint fer patir a els "hijos de la gran puta que intentan separar a su región española, cataluña, de españa" això es la felicitat. Una altre cosa és com acabarà tot i si la seva felicitat li durarà per sempre. Qui riu últim riu millor. A aquest administrador de la injustícia jo li desitjo que a ell se li apliqui aviat una autèntica Justícia. Ament.

envia el comentari