L’any que s’acaba

"Malgrat tot, hi ha una espurna de llum per vèncer la foscor"

Es tradició fer un balanç de l’any quan aquest està a les acaballes. Aquí teniu el meu. No pretén ser objectiu, ni exhaustiu, ni analític, ni estratègic. Us el faig des del regust amarg de la renúncia, el puny alçat de la lluita incorruptible per les sobiranies (totes) i el fred al cor que ha provocat tanta repressió i violència, institucional i masclista. Us el faig des de la serenor que persisteix, que no abandona, que escolta i que sempre intenta construir amb un somriure. Us el faig des de la sororitat, des de l’empatia, aïllada dels partidismes, perquè qui importa són les persones i els seus drets i llibertats, i no els càrrecs. Us el faig anhelant amb una esperança convençuda un 2019 millor, més lliure i més democràtic.

 

Començo reivindicant-les a elles. Totes. Primer, les assassinades, les violades i les maltractades: seguiu pensant que som una barra lliure i això, amics, és una guerra, som l’exèrcit lila i la guanyarem. Segon, les preses, exiliades i represaliades: parlo d’oblit per deixar de parlar-ne, parlo d’elles perquè ja parleu d’ells. La memòria com a acció política i el 23 de març, aniversari de la meva mare, com el dia de les mares de la Marta, la Carme i la Dolors. Així, amb la sororitat com a paraula de l’any, el patriarcat com a concepte a abolir i Viladecans com a capital de la llibertat. República feminista contra totes les manades.

 

Any perdut o any resistit. Obligats a persistir des de la pèrdua i la distància, des de la repressió que no s’atura i del franquisme que, no només no marxa, sinó que torna a cavall. L’Andalusia antifeixista és també meva. Això no és un tema identitari ni un afer de desordres públics com voldrien els llops d’Estat amb pell de xai socialista. Si el consens del 80% és l’autodeterminació, autodeterminem-nos una i mil vegades. Hi teníem dret, hi tornarem. Carnet d’Òmnium en mà i quota pagada de l’ANC, si em torneu a dir que no tinc cap pres és que no heu entès de què va això ni què cal fer per tal de guanyar. Companys, si abandoneu les cadires i les quimeres caminarem cap a la llibertat i, aquest cop, aguantem un segon més, no els hi regalem altre cop la victòria. Organització, imaginació civil desobedient, carril ample i tossuderia contundent. Ni jugades mestres, ni messies, ni mandeles. La gent. La gent no sap el poder que té. I el té.

 

Gent sense casa, barris sense gent i assassinats al balcó. Aires amb verins invisibles, un futur que se’ns desfà als pols i se’ns emporta torrencialment. Un cementiri anomenat Mediterrània i un país, el nostre, oasis contra el feixisme creixent al món. Promeses de lloguers, salaris i inversions sota el jou capitalista dels homes de negre i les empreses de l’IBEX-35. La banca continuarà guanyant si no és pública, per menys FLA que hi hagi. La vida només pot ser al centre fora de les cotilles constitucionals, sinó ja s’encarreguen els jutges de suspendre lleis cap a la dreta. La base vol pa, sostre i treball per eixamplar-se, no retòrica. Disculpeu la cruesa de la realitat.

 

Malgrat tot, hi ha una espurna de llum per vèncer la foscor. Llepades les ferides, dipòsit d’autoestima reomplert, o ens creiem que podem i avancem braços entrelligats, cap alt i pas ferm, o que la gent passi per sobre de les nostres pors. Bon any nou.




Comentaris
terrassenc
Doncs és un any perdut on els on els partits i polítics que vàreu votar la República Catalana el 27O haguessiu pogut dir qui dels 70 que van votar afirmativament sabia que no es pensava aplicar i qui no ho sabia. S'en diu dir la veritat, i encara que fa mal, és la millor fórmula social. Bon any!
Fat Boy
Encara no has tancat tots els comptes que puguis tenir en bancs espanyols i obert un compte a l'estranger per dipositar els teus estalvis?. Si no es aixi, no em vinguis a escalfar el cap amb retoriques epiques.
Només les dones? De debò?
Fa 25 o 30 anys s'atribuia a una comentadora de TVE, que quan va saber que a un país llunyà van patir una dictadura durant uns anys va dir: "Em vaig esgarrifar... les dones debien sofrir molt llavors!"... com venint a dir que als homes el patiment se'ls hi suposa, com el valor a la mili. O que en el seu cas no importa. Tot al contrari, se'ls culpabilitza de tot impunement, quan no es fa en cap altre cas, però sí que es fa - i com! - tractant-se del seu sexe. Mala sort, es veu.
No
Mireia escrius i parles molt bé, com Anna Gabriel. que ja deu ser a la paperera de la història. Exigiu als polítics allò que té un risc extrem pels altres, no per vosaltres. Això us fa sospitosos de tot el que ens és contrari. I ara us refugieu en el lloc comú de la defensa sels drets de la dona. Ni mai.
Incoherència
Si un d'una determinada condició social comet un delicte, no és pot culpar del fet al seu grup ni molt menys atribuir-li una suposada complicitat, solidaritat o tendència general a fer-ho. És mentida, és fals, és un abús i avui dia és un delicte generalitzar d'aquesta manera. Però en el cas del sexe masculí sí, hi ha permís i barra lliure per fer tot això prohibit i condemnat en altres casos. A més al fer culpables a tots els homes dels delictes d'uns es fa culpables a tots els abans protegits.
Narcís . . . sort ) i alhora dóna entendre " hi entri tothom " ? 5. . . . . . PD : vinga! a idear, planificar i materialitzar físicament edificis, carreteres, ponts, pantans .. siderúrgia, metal•lúrgia, maquinària .. energíes nuclears, electromagnètiques, fotovoltaiques .. . . . !)
1. Per què barreja assassinats, violacions .. tot plegat, crims, amb sexe ( àdhuc ni gènere ) ? 2. Per què parla de ' maltractament ' parcialment .. quan som plens d" homes ' desposseïts de fills, de casa, de treball i de diners ( si en tinguessin ) ? 3. Per què aquest interés en crear una " germanor " amb totes les dones .. com si resta fos ' massa uniforme compacte integral ' ? 4. Per què parla de munt de necessitats ( massa que hi són munt de compatriotes sinó conciutadans deixats a sa . . .
"un país, el nostre, oasis contra el feixisme creixent al món. "
El oasis catalán vuelve a casa por Navidad. Lo siento por el resto del universo, que no ha sido bendecido con la milagrosa asistencia antifascista de ángeles como la Gabriel, la Colau y la propia Boya.
Estem esperant
Quan faran els polítics que estan governant, i ho han fet els últims anys, una mica d'autocrítica? Quan deixaran de donar sempre la culpa als altres, a les circumstàncies o, com ara, a la mateixa gent? Quan es questionaran, vistos els resultats, si no podien estar ni que fos un xic equivocats? Quan reconeixeran que moltes coses no s'han fet bé, que determinades idees eren errònies o exagerades? La societat espera a veure si encara s'és a temps de rectificar i evitar el futur a que ens porteu.
Ramon
Dons, las CUPS astán plenas, dons, da fils da papa i xarnegus tu
Sãm
Te l'accepto, encara què en allò de "La gent no sap el poder què té", discrepo i m'atreveixo a puntualitzar. Sí què ho sap, però: 1- en conjunt, no es sent acompanyada 2 - molta, sinó la majoria, malfia i desconfia, fins i tot dels seus veïns 3 - no tota ella, quasi, està disposada a sacrificar el seu benestar 4 - potser més que menys, no es saben objecte polític, per tant, poder en brut Ja veus, sóm humans, però tenim esperança. Gràcies.
Narcís ( ... i resulta que tots els partits votats són aquells que malparlen de Catalunya, malparlen dels catalans àdhuc de sos mateixos paisans per ser a ca nostra ? D) Quantes subvencions o “ moma pública “ fora mida van a parar a baliga-balaga via desgràcies alienes?)
A) Com pot ser possible demanar independència ( així tant de bo dels PPCC ) i alhora barrejar àdhuc espantant amb forma de govern i gestió de la societat made in comunisme o leninisme o stalinisme o maoisme o trotskisme o Bakuninisme o .. a saber ? B) Per què hi ha tantes associacions/ organitzacions que se'n diuen feministes tot semblant ' colla d' acomplexades o lletges o del ram de l'aigua o rancoroses o venjatives o .. a saber ? C) Què diu d'Andalusia antifeixista ...
No volem ser!
No volem ser una regió de Catalunya.No volem ser un país ocupat. Volem volem volem, volem la independència. Volem volem volem, països occitans.
Albert Berrio
Senyora Boya, Si jo fos occità la veuria com ara veig aquells politics catalans que fan sempre polítics a Madrid i ho fan com a espanyols info com a catalans. Sempre em sorprèn molt, i l'ofensiva, quan diu que els independentistes ens oblidem de les dones preses. M'ho pot demostrar? Si no n'és capaç, li prego que no ho torni a dir perquè és una acusació.lolt greu. De vegades em sembla que els polítics dieu les coses perquè toca encara que no siguin veritat.
Neus
Cal més coherència per part de la CUP. Quants presos polítics? 0. Què han aconseguit amb la seva política? Res. Quants infiltrats tenen en les seves files? Molts i a vegades no és distingeixen dels seus incontrolats. Però continuen dient que ells són la veu del poble.
andreu_p
Em decepciones, Mireia. No et feia amb aquesta bogeria del feminisme victimista que considera a les dones unes autèntiques inútils. Pel masclisme tradicional i ara per a les feministes, les dones causen més llàstima i per tant es parla més quan hi ha una dona a la presó que no pas un home: http://bit.ly/2CKcKW5 aquí veureu en dades que la realitat és al revés del què ploreu.

envia el comentari