Onada mediterrània

"Jo no sé què li va cridar un espectador, sembla que demanant-li que cantés en català. Potser, simplement, li va dir que en cantés alguna en català"

Costa de creure que algú no sàpiga que "Mediterráneo" és una popularíssima cançó en castellà. Personalment, sempre m'ha sobtat això de "... y te acercas, y te vas después de besar mi aldea, jugando con la marea". Quina marea? Però, en fi, és una icona del pop espanyol, versionada des d'Estopa fins a Ana Belén, de la qual se'n coneixen moltes versions, però cap ni una que no sigui en l'idioma de Cervantes. Per tant, és impossible que algú, a Barcelona, no sàpiga que la gira de Serrat, a l'entorn d'aquesta cançó i del disc que la contenia, serà -com a mínim parcialment- en castellà.

 

Jo no sé què li va cridar un espectador, sembla que demanant-li que cantés en català. Potser, simplement, li va dir que en cantés alguna en català. El cas és que només tenim la versió del propi Serrat -que no tinc per què qüestionar-, que li respon que el concert és com és. I això ha generat una tempesta d'autosatisfacció del nacionalisme espanyol, amb trending topic inclòs, armat amb la seva propaganda preferida: El castellà és cosmopolitisme i educació i el català tractorianisme i exclusió. La posició públicament unionista de Serrat hi afegeix el martiri polític... Tot per un sol crit aïllat en un sol concert.

 

Serrat no en té la culpa. De fet, el mateix cantant en la mateixa gira, però a València, va oferir als que l'increpaven per parlar en català el retorn dels 80 euros de l'entrada. En van marxar tres. Només tres. Tampoc no és el responsable del fet que alguns grups ultres hagin convertit, precisament, "Mediterráneo" en un himne de la seva causa. Però l'incident serveix, i molt clarament, per apreciar l'enormitat de l'onada de propaganda a què està sotmesa la societat espanyola, incapaç de reaccionar davant d'una catalanofòbia estructural.