El peix al cove franquista

"Sense una societat encara empeltada de franquisme, seria impensable un consell de ministres que frivolitzés amb peix al cove per als catalans utilitzant Companys i Tarradellas"

Mort i enterrat fa més de quatre dècades, Franco i la seva herència encara marquen part de l’agenda política espanyola d'un règim monàrquic protegit a dreta i esquerra. Si l'Estat hagués aplicat els preceptes de veritat, justícia, reparació i no repetició, com han fet Alemanya, França i altres països que han sofert una dictadura, hauria estat impensable i delirant un consell de ministres a Barcelona en què es frivolitzés amb un peix al cove per als catalans consistent a donar un copet a l’esquena per endolcir l’assassinat d’un president de la Generalitat amb una declaració sense valor jurídic, i a rebatejar l’aeroport amb el nom de Josep Tarradellas, una figura cabdal en la preservació de les institucions catalanes republicanes a l’exili, però ara icona de l'unionisme, que el presenta com l’home que va parar els peus al republicanisme i va pactar amb Madrid per tornar a casa. 

 

El fet que Companys i Tarradellas protagonitzessin el consell de ministres no és més que l'expressió d’una Transició fallida que va donar lloc a una societat en la qual un gruix important de població ignora quines són les línies vermelles d’una democràcia i viu com a natural, i fins i tot amb orgull, la preservació d’un passat feixista. Espanya és l’únic país que es nega a assumir la càrrega d'un estat precedent amb el qual, suposadament, s’hi ha trencat legalment, i que a més, ha eximit de tota responsabilitat els qui havien servit el franquisme. Altrament no s'explicaria que a les estructures policials i judicials encara hi campin lliurement personatges que van formar part d'aquell entramat criminal.

 

Només en aquest context d’assumpció natural del franquisme com a part fundacional del règim del 78 es pot explicar que el PSOE, més enllà d’una llei de memòria històrica pobra i poruga, es negui sistemàticament a reparar les víctimes, també les espanyoles, i a anul·lar els consells de guerra sumaríssims. Divendres tenia l'oportunitat de fer-ho amb una declaració d'Estat, però va optar per una declaració simbòlica sense cap valor jurídic. El 1990, el canceller alemany Helmut Kohl, i el president francès François Mitterrand demanaven disculpes formals a la Generalitat per la implicació d'Alemanya i França en la deportació del president Companys. Quina és l’excusa espanyola per no fer-ho? Les mesures cosmètiques com l’exhumació del cadàver de Franco per arreplegar uns quants vots de Podemos o la condescendència humiliant amb Companys per fer callar durant una estona l’independentisme no només no tenen efecte, sinó que escalfen més la dreta extrema –PP i Cs- i l’extrema dreta de VOX. 




Comentaris
terrassenc
No necessiten fer res, els partits "indepentistes" els hi compraran tot a qualsevol preu.
Molta rao Yemma
Mort i antarrat, dons, com tu mol be dius, els indapandantistas dons l'eu dasantarrat, dons i ara ia mes franquistas que mai. Aixó, dons, es un avanse indiscutipla dons dal indapandantisma. Anorabona,d ons parl teu arrticla Yemma
DERROTA ESTREPITOSA.
Durant aquest darrer any i pocs mesos ha quedat clar, desgraciadament, que els espanyols ens tenen dominats, per tant poden fer el que vulguin. Ciudadanos va tenir un milió de vots de gent que viu a Catalunya amb esperit colonitzador , Erc i Pdecat són el nou pujolisme, l'entitat indepe amb més associats és l'ANC (club de tietes només preocupats per a no ofendre a ningú i ser mooolt bones persones) i els Mossos (en teoria la policia catalana) apallissa als indepes amb moltes ganes i disfrutant.
Fat Boy
A derrota. T'has oblidat de la cup, els revolucionaris de cafe que, perduts en la mistica dels seus "tripis" ideologics, no fan mes que embolicar la troca i afavorir l'imperialisme espanyol. Deu ser que, com son uns caps de fava, la copa vaginal els estreny el cervell.
No t'equivoquis Gemma
El peix al cove no és franquista, és jordi-pujolista. menys manipulació, Aguilera.
marbosch
Els motius de no anul·lar cap judici són molt simples: ECONÒMICS. Us imaginau la quantitat de fortunes que s'han fetes a l'obra del franquisme i que ara haurien de retornar als seus legítims propietaris? Cercau la història del capità Lara i entendreu moltes coses, i aquesta és només una mostra molt petita de tots els robatoris que "legalment" es realitzaren per "Una, grande y libre", i així ens va encara...

envia el comentari