21 de desembre, fum, fum, fum

"La única sobirania que cedirà Madrid abans de les noves eleccions serà permetre que, durant uns segons, les ponsèties les posi la Generalitat"

En lloc de cedir la gestió de l’aeroport del Prat a la Generalitat, el govern espanyol n’ha imposat un nou nom. En lloc d’indultar el president Companys, que sí podia fer-ho, el govern espanyol ha fet una declaració de rebuig al judici que va acabar amb el seu assassinat. Posats a anular processos judicials, podria haver instat a la fiscalia a retirar els càrrecs de rebel·lió i sedició contra els líders independentistes. És més, com a truc de màgia hauria estat més impactant posar-li Lluís Companys a l’Aeroport del Prat i no pas Josep Tarradellas.

 

El PSOE està garratibat des que va perdre Andalusia cap a la dreta i no cap a Podem i, sobretot, des que tem que això es reprodueixi a escala espanyola. Per això ha posat al congelador qualsevol sortida política real per Catalunya si és que mai n’ha arribat a modelar alguna. Moncloa té, des de fa anys, enquestes que li donen –incansablement- una victòria de l’independentisme per damunt de l’unionisme. I una majoria encara més aclaparadora favorable a un referèndum.

 

Per vehicular això, el màxim que havia arribat a dibuixar el govern espanyol era una proposta de major autogovern. Això abans de la patacada andalusa. Ara ha posat el fre de mà. Des d’aleshores, Pedro Sánchez tapa aquesta paràlisi de calat polític amb decisions que no arriben ni a simbolisme efectiu, perquè jurídicament, el procés contra Companys continua igual a ulls de l’Estat Espanyol.

 

Una mostra d’aquesta política d’aparador, aparador de flors vermelles, és el que va passar dijous al Palau de Pedralbes. El triangle Sánchez, Calvo i Batet només van oferir voluntat de diàleg al triangle Torra, Aragonès Artadi. És molt més que el què va fer el PP (i per això resulta injust col·locar-lo al mateix sac) però de moment la profunditat que requereix aquesta crisi territorial no passa de la façana.

 

La única opció que li queda al PSOE a curt termini per guanyar unes eleccions espanyoles és culminar l’abraçada de l’ós social a base de mesures que retorni a les files socialistes una part d’allò perdut en favor de Pablo Iglesias, com el salari mínim interprofessional o normatives en matèria d’habitatge. Però res més. L’Espanya federal (consensuada amb un referèndum) no arriba al 20% de suport electoral a Espanya. La resta és l’autonomisme actual amb diferents extrems: en un, la simpatia prefabricada de Sánchez. A l’altre, la deriva recentralitzadora del PP, la pulsió del 155 de Ciutadans o directament la supressió que anhela Vox.  I això es tradueix en:  ni aeroports (ni tan sols consens en el nomenclàtor), ni alliberament de presos, ni solució política votada. La única sobirania que cedirà Madrid abans de les noves eleccions serà permetre que, durant uns segons, les ponsèties les posi la Generalitat.




Comentaris
Indultar supone eximir del cumplimiento del castigo penal, o de la parte del mismo que aún no se ha ejecutado.
Cuando la pena ya se ha ejecutado, como en el caso de Companys, es imposible indultar. Como dice Santo Tomas, ni el mismo Dios puede hacer que algo que sucedió, no haya sucedido. Así que antes de reprochar a Sanchez que no lleve a cabo algo metafísicamente imposible, infórmese un poco, por favor. Porque es difícil tomarse en serio un artículo que a la segunda frase ya suelta una metedura de pata de ese calibre.
E.M.H
La majoria de comentaristes i periodistes nacionalistes han presentat el 21-D com una victoria, però no ha estat així i vostè ho ha dit ; les dades objectives en contra nostra son aclaparadores. Ara cal veure si el Pacifisme i la no violencia son una doctrina (una religió doncs) o una estratègia. En aquest segon cas, s'han de veure resultats. I si no n'hi han - sinó serveix- es canvia.........................................
Oliveta
Gairabe sempre estic d'acord amb tu. M' agrade cuan et sento per la radio i cuan escrius. SORT I BONES FESTES
Robert Surroca Tallaferro
El que els cal fer amb el judici al President Companys, i tots els altres, es anul·lar-lo. Des del Grup per a l'Anul·lació del Procés al President Companys, ja vam demanar-ho el 1983. També que l'estat espanyol demanes perdó pel magnicidi, cosa que si van els francesos i els alemanys, a qui també els i vam sol·licitar.
Nuria de Mexic
Una nota cultural: les "ponseties" son mexicanes i es diuen Nochebuena. El nom, anglés, be de que el primer embaixador del Estats Units a Mexic acabat d´independirzar li va agradar la flor (que floreix per Nadal) i la va portar al seu pais. L´embaixador es deia Joel Poinset, i d´aqui ponseties. Per cert que Poinset conspirava contra el govern mexicá per fer-lo caure i quedar-se una part de Mexic, Cosa que fa succeir uns anys despres, el 1847. Bon Nadal ¡¡
Narcís ( mai seran de llei .. i això que el seu escut n'és conformat amb nostra senyera ! )
Totalment d'acord així res a afegir ( un servidor també pensà poder ser Luís Companys .. serà per no causar-li disgustos de sa espanya perdonavides ! ) ! PD : quan surt als mitjans de fora o d'abast estatal hauria de dir la veritat, només la veritat i res més que la veritat d'allò aportat per Catalunya/ PPCC a espanya de temps ha així com d'allò fumut per aquesta contra aquella començant pel munt de mentides i/ o silencis que condueixen a mentides!
DERROTA TOTAL
Els espanyols saben que poden fer el que vulguin donat que som un poble derrotat i inofensiu: Ciudadanos va treure un milió de vots de gent que viu a Catalunya amb mentalitat colonialista i anticatalana, ERC i PdeCat han tornat al pujolisme, l'entitat independentista amb més associats és l'ANC (la màxima preocupació dels quals és no ofendre a ningú i ser molt bones persones), els Mossos (la teòrica policia catalana) disfruten matxacant indepes, ....

envia el comentari