"Era a la presó i em vinguéreu a trobar"

"Ningú vol imaginar un Jesucrist callat i atemorit. I l'actitud dels bisbes catalans no és digne dels representants del qui deia ser el Messies"

Aquesta setmana Isabel Turull, germana del conseller empresonat Jordi Turull, feia una crida a l’Església catalana, i molt concretament a la seva jerarquia. En una carta publicada al diari ‘Ara’, demanava als bisbes catalans que “actuïn” davant la injustícia de l’existència de presos polítics a l’Estat espanyol. Com acostuma a passar a l’Església, sí que hi ha catòlics de base que han decidit fer un pas endavant, trencar el silenci i denunciar la persecució política i la repressió que està exercint l’Estat contra membres d’un Govern que només van dur a terme allò que els ciutadans havien votat -i exigit- a les urnes. De fet, 300 preveres i diaques catalans van enviar una carta als bisbes espanyols demanant que facin pedagogia del diàleg per buscar “solucions justes” per a Catalunya, i referint-se concretament a la situació dels presos polítics i els exiliats.

 

També l’abadia de Montserrat ha expressat el seu “absolut respecte” per la vaga de fam indefinida que estan duent a terme Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Però que passa amb els bisbes catalans? A què es deu aquest silenci? En algunes ocasions s’han expressat individualment -i fins i tot conjuntament- demanant una solució pel conflicte català, però són pocs els que s’han atrevit a parlar amb contundència dels presos polítics. Només el mes de febrer d'enguany els bisbes catalans van emetre una nota on expressaven la seva "preocupació" pels presos polítics. Res més. Sí que hi ha hagut pronunciaments individuals -el més recent el del bisbe de Terrassa-, i em consta que fins i tot algun bisbe català ha anat a veure presos polítics -a què es deu que no s'hagi volgut fer públic?- però manca un pronunciament contundent, que obligui a l’Església espanyola a, com a mínim, respondre. I que, a més, arribi al Vaticà.

 

A Catalunya hi ha 10 bisbats, amb 13 bisbes en actiu. A més, hi ha 3 bisbes emèrits residents a Catalunya. És a dir: 16 bisbes en total. Ells, que volen ser pastors de la seva gent, no s'han posat al capdavant d'una denúncia que sí ha estat expressada des de la base. Segur que els bisbes catalans també ho estan patint, però quants d’ells han obert la boca per parlar clar i denunciar la situació dels presos polítics? Aquest silenci és indecent. La Conferència Episcopal Tarraconense hauria d'elaborar una nota que denunciï sense miraments la injustícia que estan vivint els nostres representants, legítimament escollits. Aquest és el segon Nadal que membres del nostre Govern passaran a la presó i a l'exili. Costa d’imaginar un Jesucrist callat i atemorit per les possibles conseqüències de les seves paraules. Aquesta actitud dels bisbes catalans no és digna dels representants del qui deia ser el Messies. “Era a la presó i em vinguéreu a trobar”, són paraules de Jesús a l'Evangeli de Mateu (Mateu, 25, 34-36). Amén.




Comentaris
Jordi Astalada
Dons, en Narea Rudrigues, tens molta rao, dons jo crec que el papa Fransesc primé deuría vindra, dons, a Catalunya, dons i allibará al prasus pulitics, dons, en Jordi Turull, en Jordi Mayenti, en Rudrigu Llansa, esétera esétera, dons
Jordi
Es l'esglesia dels POTENTATS.
Nuria de Mexic
De tant en tant hi ha algun bisbe europeu valent, pero en general fa molts anys que jo no en veig cap, i menys a Espanya i, vergonyosament tampoc a Catalunya en una situació tant escandalosa com aquesta. Despres es queixen de l´esglesies buides. Jo que visc en un món on la teologia de l´alliberació ens ha donat bisbes valents, inclus màrtirs, penso que les jerarquies catalanes us han abandonat.
JERO987
Esperar, de la cúpula eclesial, un posicionamiento que tenga algo que ver con lo que yo considero la Santísima Trinidad de la gente decente, es decir, LA VERDAD, LA JUSTICIA Y EL RECONOCIMIENTO Y REPARACIÓN DE LAS VÍCTIMAS, es propio, en el mejor de los casos, de gente que no acaba de enterarse del mundo en el que vivimos, sustituyéndolo por otro, producto de la ilusión o el espejismo.
No et preocupis, Nerea
Els bisbes apliquen el que diu Mateu 22, 15-22: ... "Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu"... Aquesta vaga de fam no és de Déu, es clar.
Narcís
Verament és força estrany .. proïsmes pacífics, defensors de la veritat ( o comunitat amb identitat nacional a ca pròpia ), el bé, la raó i el dret, o allò que ens hi és degut legítimament, siguin ' massacrats ' per complir amb sa obligació com és fer present la realitat d' una terra ensems amb el poble que l'habita, que els votà !
Dios es Amor
No se pueden pedir Peras al Olmo.
Carles Viñals Casado
L'Esglèsia -Institució és ja una carcasa buida, com buits van quedant els seus temples. No parla ni actúa, si mai ho havía fet, en defensa dels pobres, els desnonats, els humiliats, els ofesos, els perseguits, els empresonats. Les seves jerarquíes abandonen el poble per arrenglerar-se, com sempre, amb els seus depredadors, els poders del món. Així s'expliquen alguns episodis lamentables de la nostra història recent (1936), on molts innocents pagaren injustament la culpa de molts d'altres.
Francesc
El Papa Juan Pablo II (em resisteixo a escriure Joan Pau) va entregar l'Església a l'extremisme de la "iglesia" de l'Opus Dei, que com sabem s'apropa a una secta religiosa. Quina gran diferència entre Pau VI que va amenaçar d'excomunicar el carnisser Franco i el seu govern pel cas del bisbe Añoveros i de Juan Pablo II que va donar la comunió a l'assassí Pinochet.
Fidel
L'església catòlica segueix sent conservadora i retrògrada, com sempre. Com quan el franquisme, del que ha mamat i i begut en l'abundància. Per catalana que es vulgui dir, llevat de comptades excepcions, segueix les directrius de la franquista Conferencia Episcopal Española, que no són cap més altres que els del PP, PSOE i resta de partits polítics espanyols i espanyolistes.

envia el comentari